dijous, d’abril 19, 2007

APUNTS PER UN CARTELL ENCARA NO ENCETAT

La noticia del nomenament de Marc Prat com a signant del cartell de Les Santes 2007 ha iniciat la polèmica anyal. No vull prendre part en la mateixa, i aquestes son les meves darreres paraules fins que em pertoqui fer el corresponent comentari crític.

Repeteixo el que ja he dit mil vegades. Cal essencialment clarificar el què, com , quan i de quina manera. Així esborrarem de cop i volta totes les nebuloses del cartell. Qui el tria, com, en raó a què, quan es fa públic, qui pot fer el cartell...?, i mil preguntes més.

Personalment un ja està fart de l’obscurantisme de la decisió, que ningú faci públic el jurat i les causes de la seva decisió, i principalment d’aquest secretisme que converteix als participants en la decisió en una mena de tombes ambulants que no poden trencar el seu silenci sota pena d’excomunió.
Per això pregono que caldria molta més transparència en tot l’embolic.

És per això que defenso: Jurat públic i decisió pública. No al concurs i que cada any en el moment de presentar el cartell ( fet per un artista) es faci públic el protagonista del següent any. No al pagament amb diners i sí mitjançant una bona exposició a Can Palauet , a celebrar just a l’estiu en que el cartell i el seu autor en son protagonistes.


Unes idees que caldrà deixar per la propera legislatura. Com ho hem fet ,- i van... -, amb la vella idea d’identificar les escultures públiques amb una placa explicativa.
Que sí, que ja ho sé, que tots , -alcaldes incluits -, vàreu dir que cap problema. Que això en un tres i no res està fet, que parlo amb el de manteniment i amb el d’obres i... , que ja pots preparar-te un dia que en quinze tot està ja enllestit...
El que no vaig acabar d’entendre si quinze eren dies o legislatures. El cert és que ja n’ha passat una més, i de nou hom ha quedat amb el cul a l’aire, ja que tots vàreu dir que a la propera reunió s’aprova , i que.... , en tres mesos a tot estirar... . Dons be, res de res, i això que d’escultures darrerament se'n ha inaugurat un munt, estiguin o no acabades .

I ja que parlem d’escultures, la meva felicitació per dedicar-ne una a l’alcalde Abril. Del tot merescuda. Ara, si pot ser, que no sigui l’enganyifa d’una placa d’acer corten , amb preu brut de 29 mil i escaig euros. La decència d’Abril no sé si ho podria resistir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Perquè tant la Mònica com jo mateix no hem fet el cartell de Santes, aquí no importa.
El que em sap molt de greu és que diguis no al pagament amb diners. Sóc professional i pago per ser-ho. Si llegeixes la carta de fa un any i mig, que encara deu estar penjada a l´espai del lector de Cap Gros, s´enten molt fàcilment; que un cartell segellat per una administració, que no té els documents en regla, és motiu suficient per denunciar-la. Para ja d´aquest tema i siguem seriossos.
I això es fa més greu que ho digui una persona com tú, encara que tinguis la nòmina feta.
Llàstima.

jaume simon

pere pascual "pic" ha dit...

Amic Jaume
Saps abastament que sempre he defensat que l’artista que fa el Cartell de Les Santes , o el que sigui, ha d’estar compensat i que no val aquella teoria oficialista que deia que prou compensació n’era el reconeixement públic.
En atenció al convenciment d’aquesta compensació, ja fa temps que aprofito una dita catalana que parla de que “ el que no es paga amb diners, es paga amb dinars” , per apostar per l’exposició com una postura prou vàlida per satisfer a tothom.
Saps per experiència que qui exposa a les Sales Municipals està “obligat” a lliurar una peça a l Fons d’Art Municipal. En aquest cas la peça seria el cartell.
No em sembla tan mala idea.
Com veus estem d’acord amb això del pagament. Tu amb diners, i jo amb dinars. Però pagament sempre.
En el que pertoca a la nòmina , ja saps que la meva en això de l’art és tan minsa que és inexistent.
Amb tot l’afecte

Anònim ha dit...

Gràcies, però no va per aquí " la cosa ".
Amb respecte.

jaume simon