QUE PLEGUIN. I QUE HO FACIN JA.

Dir que l’art mataroní està de fa temps en una sorda baralla, és un fet que hom sap i en el que ningú ha volgut intervenir. La postura del PMC, que haurem de qualificar com de batasunera, amb una defensa aferrissada d’una sola línia creativa,- la per ells anomenada contemporània -, enfrontada a la resta a la que no tan sols no ha recolzat , ans hem de dir, ha volgut aniquilar , ha convertit el mon de l’art mataroní en un polvorí i una gerra de guerrilles.

Els últim fets però han accentuat la malifeta. La programació del PMC , Can Xalant, Ca l’Arenas, Mostra d’Art Jove, Disseny de la publicitat institucional, cartells, Fons d’Art..... Tot ha anat generant un brou de cultiu que sembla que inexorablement haurà d’explotar.
Un cert grup d’artistes i gent de l’art té demanada una entrevista de manera oficial per conèixer de primera mà el projecte cultural i artístic de la ciutat i el resultat pot ser un manifest que esclati en els nassos del Govern just en un moment complicat com és l’electoral.

Per què s’ha de dir que l’exposició de Torres-García , actualment al Museu i a Can Palauet , és la gota que ha acabat amb el vas de la paciència de tots , inclòs de la gent del Sant Lluc que fins ara es mantenien tranquils , vetllant la seva vinya.

La mostra de Torres-García es descoberta per algú a qui bé coneix-ho , que tramet la informació a la gent del Sant Lluc tot esperonant-lo. Aquestos es comuniquen amb alcaldia a qui sembla del tot bé i l’ordre va ràpid camí del PMC. Aquest l’accepta a contracor i posa tots els pals possibles a la roda , però malgrat tot la mostra es realitza.
Demostrant la seva minsa intel·ligència ,en comptes d’enganxar-se a cavall guanyador el PMC li fa el buit , i com queda ben clar a la seva agenda aquesta és una mostra de Caixa de Girona i Ajuntament de Mataró. Dit d’altra manera , ni el PMC ni el Museu en té res a dir.

No content amb això es dedica a fer-li el boicot de manera descarada. Invitacions amb data errònea , trameses que arriben tard , no comunicació a les escoles de les possibles activitats escolars , negativa a la realització d’actes paral·lels , com per ex, proposava la gent del sant Lluc. Discurs del regidor disminuint el valor de l’exposat amb unes comparances risibles . I finalment boicot absolut en el que pertoca a publicitat.

Difícil es trobar un cartell de l’exposició ( per cert , un pèssim cartell )a la ciutat. L’exposició ni tan sols està publicitada en els locals on es realitza, i si la nostra recerca és electrònica ens trobarem que en el weeb oficial del PMC i en el que pertoca a Can Palauet l’exposició que consta és la de Chillida ( juliol de 2006) . (Quina vergonya). Si mirem en canvi , en el mateix weeb l’espai de Can Xalant , aquest està actualitzat amb noticies del 14 de gener,

Avui he volgut fer una prova: Ajuntament- c. Sant Josep – Pça Tereses – C.Sta Teresa –Pça Sta Anna – Riera , fins el Parc. Cartells de l’exposició Torres-García = ZERO.

Però hi ha més. Teatre Monumental (PMC) aparador d’entrada dedicat a informació artística. Hi ha cartell de totes les exposicions de Ca l’Arenas. La mostra de Torres-García no existeix.

Biblioteca Pompeu Fabra. Feia temps que no hi anava. Veig que l’escultura de Violano ja està exposada al seu lloc . Al·leluia. Sols han tardat quasi deu anys.
Han netejat els vidres i han tret la pols dels quadres. El d’en Josep Mª Codina segueix malmès , però... .
Malgrat fa ja dos mesos del seu lliurament , on es va dir que la mateixa es penjaria a la Biblioteca ( mal lloc per cert, però...), l’obra d’Antoni Perna , guanyadora de la Torres-García no apareix enlloc. En quin magatzem municipal es deu estar podrint?.
Dons bé. Biblioteca Pompeu Fabra . Cartellera d’actes culturals, N’hi ha de tota mena. L’exposició de Torres-García no existeix.

I si cal es pot continuar.
El que no pot continuar és aquesta manera d’actuar. L’actuació del PMC en contra de l’exposició de Torres-García , que a més és la millor exposició que mai ha dormit a Mataró , depassa la ineptitud i arriba al que s’ha de dir ben clar és un boicot , en la rebequeria de qui sense haver estat escollit per ningú , i per mèrits que ningú sap on son , es creu que pot fer el que li plau en el camp de l’art generat per el municipi.

Però hi ha més. Mentre les banderoles de la magnífica exposició de Manolo Hugué a la Fundació Palau es veuen a mig Mataró, las de Torres-García son inexistents. I si voleu, per més inri , les primeres estan pagades per una entitat local.
L’Ajuntament disposa de marquesines publicitàries en espais de pas , parades d’autobús. En cap d’elles hi ha cap anunci , en canvi encara estan plenes d’anuncis del lliurament del Premi de la Pau a Miriam Makeba , que va ser fa ja una setmana.

Com podem veure tots una vergonya, que per molt menys hauria estat causa d’acomiadament en qualsevol empresa mitjanament seriosa.

Es dons el moment de donar explicacions públiques. Sabedor que tant en el Govern com en el PMC , es fa ullada a aquests comentaris, crec que cal sortir al pas , primer rectificant el munt d’errors comesos ( que encara queden tres setmanes d’exposició) i en segon lloc donar les explicacions públiques de tot aquest boicot del PMC a l’exposicó Torres-García, que recordem de nou , és la més important celebrada mai a la ciutat.

I les esperem ja. O potser caldrà seguir la moda i entrar la pregunta per registre , o esperar que l’oposició en faci pregunta en el proper ple ?.

Senyors del Govern, davant de tanta malifeta exigim respostes i responsabilitats. És impossible seguir tota una legislatura d’aquesta manera. Personalment ho tinc molt clar: Els responsables (?) que pleguin , i que ho facin ja.