OUTLET

Tots sabem que és un outlet , les marques ben clar ho indiquen. Son els espais en que s’ofereixen peces d’altres temporades o aquells restes que han quedat arraconats. No ofereixen tares , ni peces realitzades expressament , són peces amb la garantia de qualitat de la marca que els ofereix però sense la vàlua del nou , de ser reflex de la realitat del moment.

La sala 1 de Ca l’Arenas cada vegada s’hi assembla més. La passada temporada va acabar amb una mostra de Novellas que vàrem comentar amb el títol de “Rebaixes d’estiu” , avui la de Josep Mª Codina ( “La mirada obstinada” ) ens porta a la reflexió dels outlet , amb la presentació de quatre peces de qualitat , que porten el signe del bon fer del creador , però queden fora de tot context , no presenten els lligams unitius precisos i el que és pitjor , desnaturalitzen l’essència del que haurien de ser les exposicions de la casa.

Del presentat, dues obres són de 19863 i pertanyen a l’època en la que l’influencia del mestre Novellas era del tot evident tant en l’estructura , la composició, com la gamma cromàtica. L’acompanya un “Laberint” de 1995 que correspon als moments claus del desenvolupament creatiu de l’artista i acaba amb una obra de començaments d’any que serveix de cap de soga.

Però tots hauríem de tenir clar que aquest no és , ni ha de ser el paper de Ca l’Arenas. Certament es parteix d’un pla d’usos descerebrat que sols permet tastets i no exposicions com cal. La programació no es fa ni en el temps degut ( aquesta exposició es programava just en començar l’estiu ) ni amb un criteri lògic .Josep Mª Codina va fer una gran exposició a Mataró fa tan sols uns mesos a l’Ateneu. D’aquí dos mesos en farà una de petit format a l’espai Capgròs, per tant aquesta exposició era del tot innecessària , i si cal filar prim podria haver estat presentat en les acaballes de la temporada.

Però també tenen la seva part de culpa els artistes que no han donat la importància que ha de merèixer Ca l’Arenas.

I aquí potser rau el quid de tota la qüestió. Ca l’Arenas en el seu temps de vida no ha sabut conquerir el seu espai en el món artístic local. I cal dir més , la seva sectària programació allunya al gruix de nivell dels artistes plàstics que saben que ni son ben rebuts , ni es valora en res el seu fer. Per tant no cal cremar cartutxos en va. Si ens conviden cal complir el paperet , ja que no cal enfadar-se amb el poder no sigui cas que ....

Per això l’exposició de Josep Mª Codina hauria de servir com a punt de reflexió important en el futur de ca l’Arenas, i més si tenim en compte que és l’única , - si han llegit bé - , l’única exposició d’un pintor plàstic mataroní que s’ha programat en tota la temporada. Però qui iniciarà aquesta reflexió?. Un IMAC sense representació dels artistes o un govern al qui res importa la cultura i menys la plàstica ?.

Tristament a Mataró bufen mals vents per a la plàstica. I a Ca l’Arenas, pitjors.

( Les fotografies de Josep M. Codina són de Jordi Cantenys )