ARPEGIS


Si ens llencem a fer un llistat d’aquells artistes mataronins que en podríem considerar com “històrics” , entenen com a tals a aquells que son artistes de sempre , de quan ser artista era encara més una heroïcitat , està clar que apareixeran els noms de Cusachs, Parés , Perecoll, Jordà … i Yago Vilamanyà, aquest artista del Ripollès , esdevingut mataroní de fa tants anys que és ja com si en fos de soca-rel.

Malgrat això i la seva llarga carrera , el fet de ser avar en les exposicions ,- ja sabem que exposar escultura és més que complex -, fa que el seu treball no sigui conegut i reconegut com mereixeria per la seva vàlua. Una vàlua demostrada principalment en el seu caminar escultòric on és capaç de desenvolupar el més ampla ventall de conceptes que va des del realisme i la figuració, camp que domina a la perfecció, fins a l’escultura més conceptual , caminant entre mig per totes les vessants que ens puguem imaginar. Un caminar escultòric que no li ha fet oblidar mai el dibuix i la pintura , de la que ara ens ofereix una magnífica mostra a l’espai Capgròs.

Yago Vilamanyà ha batejat la mostra amb el títol de ”Arpegis” , nom de clara identitat musical a bon segur en homenatge familiar. Un nom escollit amb tot encert ja que l’obra presentada concorda perfectament amb les dues definicions de la paraula: Disposició successiva dels sons d’un acord. Successió de sons disjunts.



Yago , sense pors i alhora sens embuts , es nota que ha gaudit , i molt, en la realització d’aquestes peces en les que a modus d’escriptura automàtica , com ell mateix ho defineix , ha anat expressant la reinterpretació d’elements externs passats pel sedàs de la seva sensibilitat.

Amb habilitat , Yago Vilamanyà salta des de la imatge figurativa traçada amb sensualitat fins a l’abstracció més gestual, en la que es desferma per conjugar amb tota gosadia per una paleta cromàtica ben contrastada que dona joc a una pinzellada que va del traç ampla per marcar eixos i distribuir espais, fins a la finesa en la recerca de l’apunt , del detall que podria passar desapercebut però que queda enaltit en qualsevol mirada aprofundida.

Vilamanya en aquests arpegis , esdevé solista de jazz que improvisa deixant anar la seva saviesa creativa , ben coneixedor que en ella no hi haurà ni la nota fora de to, ni el desacord que deslligui tot el conjunt , conformant així una exposició exquisida que a bon segur sorprendrà a més d’un , com potser en algun cas ha sorprès al propi artista , i que ens fa avinent la qualitat d’un artista complert més enllà de l’escultura que li ha donat merescut coneixement.

Una exposició, aquesta de l’espai Capgròs que és una agradable sorpresa que hem de recomanar amb tot plaer.

Yago Vilamanyà. “Arpegis”.
Espai Capgròs .Del 29 d’Abril al 26 de Maig de 2010

NO HO ENTENC

Avui s’ha celebrat a Mataró la XV edició de la Fira d’Art. Tots sabem el que és una fira d’art , el seu paper i el nivell general dels seus artistes , és a dir un espai perfectament idoni per a molts creadors mataronins que justament estan en la mitja qualitativa i que tindrien en la fira ( aquesta i d’altres ) un bon espai per presentar els seus treballs , veure la resposta del públic, i fins i tot i si s’escau , vendre algunes de les seves obres.

Dons bé , m’he passejat per la fira i si no se m’ha passat algú per alt, no he vist a cap artista de la nostra ciutat , ni tan sols aquells que si son presents habitualment en altres contrades. I sincerament penso que és un absolut error.

Ho és més encara ja que estic convençut que la gran majoria no assisteixen a la mateixa per que se’n donen de menys. Creuen , il•lusos ells, que exposar en aquestes fires és com tenir parada al mercadillo, quan ells son de botiga i ben parada. Prefereixen exposar a indrets com la sala del Carrer Sant Josep ,vàlida sols per contentar l’ego davant amics i coneguts , però sense que ningú més entri a visitar l’exposició, que passar l’examen d’un públic variat que els pugui “castigar” amb la seva indiferència.

Quan son tantes les vegades que aquests artistes , als que cal considerar “afeccionats” , en el millor sentit de la paraula , demanen a crits uns espais per exposar , bé valdria retopar-los tot dient-los que “fer el carrer” en aquest cas és una magnífica possibilitat que no haurien de desaprofitar com ho estan fent ara de manera ben miserable.

"LA BELLE E.P.O.C. " a TV3

L'exposició d'en Pepe Novellas que s'està celebrant al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres va ser noticia cultural de cloenda el passat divendres al telenotícies comarques de TV3.

Si voleu, podeu recuperar l'emissió a l'espai del weeb de TV3 , "televisió a la carta", i cercant l'esmentat telenotícies. Arrossegant el cursor fins quasi el final podreu veure la magnífica filmació que ha portat per arreu del país la qualitat dels seus impactants treballs.