A la nostra ciutat , la noticia de la setmana , i a bon segur de moltes de les vinents, és la que va esclatar el passat divendres al voltant de la Caixa Laietana i la seva integració amb un petit grupet de caixes del mateix nivell , a l’òrbita de Caja Madrid.
Els meus coneixements d’economia es limiten, i amb dificultat , als domèstics , per tant se m’escapa del tot aquest bat-i-bull de matrimonis de conveniències de les caixes , les causes que els motiven i més encara tota la història prèvia de declaracions d’amor i desavinences , dignes dels corresponents especials en qualsevol programa del cor.
El que si em preocupa, i molt, és tot l’entorn de l’obra social , ja que en el cas de la Caixa Laietana el mateix té un pes específic enormement alt en el conjunt cultural i social de la ciutat, i encara més en l’artístic amb el grapt d’espai expositius , als que en poc temps ha afegit l’àmbit zero i la seva ampliació , que justament s’inaugurava el passat dijous amb la bona exposició de Dinís Òrrit.
Em preocupa ja que justament Caja Madrid no és una entitat que reparteixi de manera equitativa la seva tasca cultural. Han estat diverses les vegades que en aquestes línies hem criticat per exemple a La Caixa , per potenciar els seus Caixafòrum en tal grau, que moltes vegades primer es realitza una exposició important a Madrid , abans que a Barcelona , com és el cas actual de Barceló. A Caja Madrid , ni de bon tros succeix el mateix.
Caja Madrid té un gran centre cultural al bell mig de la capital , a la Plaza de Sant Martín , anomenat “La casa de las alhajas” ja que n’era l’antinc “ monte de piedad” , lloc on organitza exposicions de gran qualitat , alhora que col•labora amb ltres institucions per establir sinergies d’alt nivell, com ho és la darrera exposició de Monet i la modernitat , celebrada al Museu Thyssen.
Un nivell de qualitat que ni de bon tros transporta “ a provincias” ( com dirien ells) , on manté una activitat fluixa i d’escàs nivells, com fa evident a Barcelona i el seu petit centre cultural de la Pça Catalunya , cantonada a Rambla Catalunya , en el que tal i com molt bé comentava ahir a “El Punt” , en Manuel Cuyàs, els aconteixemnets culturals son en compte gotes , per a no dir inexistents.
Per això esperem que aquesta SIP , o fusió freda o ..., sigui el millor per els estalvis dels clients , el millor per a ciutadans i empreses de la comarca que puguin veure així reforçades les seves possibilitats d’inversions , i en el que pertoqui a la vessant que aquí ens ocupa, que com a mínim mantinguem el camí de la Laietana , que curiosament d’ençà un temps, sembla voler fugir de l’obscurantisme de la mediocritat i fer una aposta per la diversitat i l’eclecticisme.
Veurem per on van els camins , que en el cas dels diners , sempre son complexes i ben especials.
Però ni amb Sip o sense sip, ningú sap el que passa per Beneficència , la seu de l'IMAC. Ni tan sols sabem el que ha passat per Can Xalant , amb un robatori net, ja que segons fons de tota solvència , els pispes varen entrar inutitlitzant l'alarma , emb el corresponent còdig. Un fet més que en raons de trasparència caldria parlar , però...?
Per això, nosaltres seguim fidels en la reclamació
TRANSPARÈNCIA A L’IMAC?QUINES SON LES DADES DE LA SUBVENCIÓ A MARTÍ ANSON PER A PRENDRE PART EN EL PROJECTE DE L’EMPRESA LATITUDES PER A LA TATE MODERN?
PENEDÈS I PERA DIMISSIÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada