SENSE CULTURA DE L’ESTALVI

El passat dilluns La Vanguardia publicava un magnífic reportatge de Celeste López i Luís Izquierdo , de títol “Sin cultura de ahorro”. És un article magnífic que si podeu recobrar us recomano, i que lamentablement no està en xarxa ja que l’hemeroteca recent d’aquest diari és de pagament , però no m’estic de reproduir alguns dels seus paràgrafs més interessants.

Arriben les vaques flaques. En realitat varen arribar fa mesos , però sembla que no ha estat fins aquets dies amb els retalls de Zapatero que la societat...ha sigut conscient de que la crisi està aquí, que és una realitat però , està preparat el ciutadà després d’anys de viure sota la pressió de convertir-se en el número ú del consum a saber-se estrènyer el cinturó com ara li demanen els mateixos que l’incitaven a consumir?. Està preparat per assumir que és possible que el seu Ajuntament no li financin ja, cursos de punt de creu o de dibuix japonès?. La resposta dels experts és simplement no, ja que el consum és una cultura....

Durant anys el ciutadà ha sigut bombardejat amb la idea de que podia tenir tot el que volia, al marge del que guanyava, fet completament irracional, però ha estat així i a més a més, ho ha pogut fer...

I a aquesta cultura del consumisme s’ha d’afegir la del “ jo tinc dret a ... per que el meu vot val molt i a més pago els meus impostos”, i així les administracions en especial les locals s’han vist abocades a oferir quasi de tot. Sempre fiançat amb un diner públic cada vegada més escàs....
..és necessari replantejar-se que és realment necessari i que no ho és , que necessita l’individu per tenir una vida de qualitat i quines coses son accessòries. Replantejament que ha de fer no tan sols cada ciutadà, ans també les administracions. “S’estan subvencionant coses , algunes totalment absurdes, però el problema és com tallar això ara, com dir a la gent que no hi ha diners i que si vol aquest servei o aquesta activitat, se l’ha de pagar ell mateix”...

Tots els experts tenen clar que hi ha punts intocables , com son els referents a l’educació, salut, assistència a gent gran i dependents i ajuda als més necessitats. Però, dit això, la racionalització de la despesa s’ha d’imposar.

I per on retallar?. No hi ha dubte que els primera afectats per les tisores seran totes les associacions lúdiques , tant cultural com esportives. Una gran majoria d’Ajuntaments atorga importants quantitats a entitats com clubs de diferents disciplines esportives, germandats i penyes de flamenco, grups de teatre afeccionat, cors o inclòs a penyes festives. Sembla que cal dir adéu als focs artificials d’un quart d’hora i a les festes patronals d’una setmana de durada.
...és necessari que totes aquestes retallades de les administracions vagin acompanyades de mostres clares de control de despesa , de l’acabament de les duplicitats i de la imatge de coordinació.

..”Hi ha que establir les bases d’un nou model social i econòmic. No val dir a la gent que s’ha d’estrènyer el cinturó fins que passi el vendaval. La gran qüestió es. I desprès , què?

Un article magnífic que reflecteix molt bé el que passa per arreu, a Mataró també, i com poden anar les coses. Sols potser cal afegir una darrera reflexió que diuen molts , que és el fet que la crisi s’emporta amb ella a bona part de que no val. I vist com estava el pati , fer-ne dissabte era una tasca obligada que ningú gosava ni tan sols plantejar.