LAIA BLEY. TAST CROMÀTIC



Superada ja de fa força temps l’obligada penyora del nou vingut, cada vegada val més la pena acostar-se per l’espai expositiu que la gent del Sant Lluc mantenen al Casal Aliança. Els habituals ja sabem que en ell no hi trobarem la gran exposició, però sí que se’ns farà avinent el progrés d’aquell creador que intenta superar el graó de simple afeccionat per començar a poder-se considerar artista . Trobarem la petita exquisidesa , en forma d’aventura poc comercial per part d’algun artista més reconegut , o trobarem la sorpresa d’un nouvingut desconegut que ens sap captivar amb una mirada nova i fresca.

O potser ho trobarem tot plegat en un estrany mix en el que tot és possible, com en part succeeix amb la mostra de l’artista de Premià , Laia Bley , que amb la seva mostra “Tast cromàtic. Entre el blanc i el negre” ocupa actualment aquest espai.

Laia Bley fa ben poc que ha acabat els seus estudis de Belles Arts i per tant surt amb força explosiva i expansiva a demostrar tot allò que amaga al pap i que tantes ganes té en mostrar.

Sortosament no sembla haver acabat els seus estudis d’una manera mediatitzada , com ho fan tants dels seus companys , i se la veu segura , i independent , però com no amb un important garbuix fruit del poc afermament, que l’obliga a presentar totes les seves característiques i virtuts , així, tal com raja , el que provoca la lògica confusió de la dispersió, que sols es solucionarà quan , mica en mica , la Laia vagi eliminat aquelles estelles que menys s’adiguin al seu fer, i es centri i concentri en la seva personalitat més íntima i sincera.

Diem això ja que en aquesta ocasió l’artista ens atabala amb escultures figuratives i no figuratives , pintura el mateix del matei i obra gràfica en la mateixa dispersió. És a dir, conjunt de contradictoris en el concepte i en la tècnica, encara que cal remarcar que amb una formalitat de realització prou atractiva i etructurada.

I encara que forçosament ha de ser la mateixa artista qui ha de decidir el seu futur i que ha de marcar de manera ben clara el seu camí, que forçosament ha de defugir d’aquesta dispersió temàtica , tècnica i conceptual, bé val la pena apostar per la seva vessant més expressionista , tant en la pintura, escultura, com en el gravat.

És justament aquí, quan deslliurada de l’obligada cotilla de l’aparença i la referència , quan Blay denota la seva trempera, la capacitat de recerca , una bona mà en la tècnica i una força en l’equilibri del concepte i la realització que ens permet apostar per ella, sempre i quan sigui capaç de fer tria i eliminar tot allò que és llunyà a la seva identitat artística.

Laia Bley és dons un nom nou que caldrà apuntar a l’agenda com una futurible a la que caldrà seguir si encerta , com esperem, en l’acurada depuració de la seva actual diversitat.

GAL-ART

Ja fa uns quants dies que vaig parlar de la inauguració d’aquest nou espai d’Art a Mataró, a la Rda O’Donnell ben a prop de la pça Granollers , però no n’havia fet cap comentari més al respecte.

No ho havia fet ja que la meva primera impressió va ser tan poc positiva que essent sincer , com intento ser-ho sempre, el comentari podria haver estat del tot destraler. Vaig preferir apostar en una millora amb la línia del que els hi deia el primer dia: “ Hi ha futur, ja que a partir d’avui tan sols podeu millorar”.

El cert és que en Joan I en Dani, nouvinguts al món de l’art del que n’eren aliens fora del seu esperit d’afeccionats , han fet dues coses molt bé , com ha estat parlar amb molta gent , i escoltar també molt. Això ha fet que el Gal-Art d’ara mateix ja es diferencia en molt del que s’inaugurava i els projectes i les intencions, comencen a ensumar el bon camí.

Està clar que cal refilar moltes coses , que potser de moment s’ha de deixar de costat algunes elucubracions i concentrar-se en la posta en marxa d’una certa dinàmica que podríem dir de rutina i que en realitat és la que acaba essent de subsistència. Cal seguir treballant i forjant un projecte humil i senzill, en el desig de que agafi ampla volada.

Per això hem tardat en fer-ne comentari. Ara Gal-Art comença a ser un esborrany de galeria i en el mateix ells saben que tindran el nostre suport, aquell amb el que podran recolzar-se, però que no defugirà de les crítiques pertinents per a millorar. Esperem que del seu esforç, ganes i il•lusions n’aparegui un espai humil si es vol, però ben necessari en el minvat camp expositiu mataroní.

I com que seguim sense resposta a les nostres preguntes,

TRANSPARÈNCIA A L’IMAC?
QUINES SON LES DADES DE LA SUBVENCIÓ A MARTÍ ANSON PER A PRENDRE PART EN EL PROJECTE DE L’EMPRESA LATITUDES PER A LA TATE MODERN?
PENEDÈS I PERA DIMISSIÓ.