CARTELL DE SANTES

Avui, d’aquí menys d’una hora serà presentat al plenari de Santes el cartell d’enguany, que va ser acceptat el passat dijous quan va ser presentat a la pertinent comissió.
El seu autor és DANI MONTLLEÓ

Però, qui és Dani Montlleó?. Nascut a Mataró al 1966 posseeix un amplíssim i reconegut currículum en el camp de les arts visuals , en ela zona que hauriem de definir com a contemporània.

La seva carrera és ampla i constantd’ençà la seva primera exposició al 1990, allà a la petita sala de l’Ajuntament, amb el projecte “KF 59” fins avui mateix en que des de fa quatre dies ( 30 abril ) exposa amb el projecte “De Gray a Gray II” en l’espai Zero de l’Hangar barceloní., juntament amb Toni Hervàs, Oriol Vilanova, Doropaedia i Daniel Jacoby.

Entre mig una carrera amb presència en tots els lloc emblemàtics d’aquest cercle tancat i endogàmic , com ho és l’art contemporani. Una carrera important , amb tota la cantarella que hi puguem posar , en els límits , sempre ben limitatius i valgui la repetició i el joc de paraules, que l’art contemporani comporta.

Vaig conèixer a Dani Montlleó en la seva primera exposició a la saleta de l’Ajuntament , però on em va sorprendre del tot va ser en la seva mostra a l’Aixernador d’Argentona ( 1992) on la potència dels seus personatges , estructurats en aquells grans treballs de pintura plàstica en la que abocava pel boc gros imaginació, creativitat i pintura. Una exposiciço que va tenir continuïtat a la casa del Llimoner. Mostres ambdues que van impactar molt a Pere Viada , del qui vaig sentir el munt d’elogis , com mai havia fet.

El muntatge al carrer de l’Abocador ( 1992) , amb una figura empalada situada al davant de la xurreria Rosita ( i no voldria equivocar-me dons parlo de memòria) em va demostrar la gran qualitat que atresorava , un concepte que va anar minvant , mica en mica , davant un seguit de realitzacions , si més no peculiars , que desemboquen en “Spoon Syndicate “ i amb “Muzak”, el que podríem definir com els playmòbils contemporanis en el primer cas, i la revisió de certs episodis històrics ,amb una relectura associada als concepte de standarització, teòric confort , etc.
Membre actiu d’ACM i col•laborador de Can Xalant , motius suficients per aquesta elecció , ha participat en diverses mostres en l’entorn municipal ( PMC / IMAC ) com “Irritacions” amb Quim Tarrida ( Sala de l’Ajuntament. Del 17 de juny al 3 de juliol de 1994.

S/T . Fusta, plàstic, cinta aïllant, paper, retolador i ferro.

“Cincuanta-cinc minuts” , amb Jordi Alcaraz, Mònica Vilert i Pep Dardanyà , entre d’altres.
( Museu de Mataró. Del 8 de març al 14 d’Abril de 1996).


“Inflat com el passat III” (1995). Fotografia i fusta. 125 x 250 cm.

“Tras to caments”. Amb Maria Cusachs i Domènec , entre d’altres.
Can Palauet ( Del 24 de gener al 9 de març de 1997)


Complements ( 1997), Fusta , rajoles , plàstic i fotografia ( 180 x 180 x 180 cm).

També ha pres part a “Benvinguts a la societat de l’espectacle” ( 1999) amb Domènec, Jordi Cuyàs, Ita Puig i altres.Tot aquest seguir de col·laboracions el fa entrar en el treball conjunt de Murtra edicions , amb els artistes que avieb realitzat exposicions en espais municipals del 1997 a 2000. El seu treball és prou interessant, com poden observar en la seva reproducció .

A “Le Secret” ( PMC 2004) amb Domènec, Patricia Dauder, Glòria Safont Tria, Ita Puig i altres . O la mostra individual “Muzak” per a “Spoon Sindicate” ( 2007) a Can Palauet . Mostres de les que no us puc mostra imatges dons ja en aquest temps estava “castigat” per part de Cultura i ja no rebia el seus catàlegs.

Amb tot aquest historial difícil és a priori fer aposta per on poden anar els trets. Els meus simpàtics ocellets que per a mi son més .es , encara que també tenen relació amb el .com, m’expliquen que el cartell es tractat com un còmic. Demà en viu i directe podrem decidir i opinar. A priori crec que el dilema és absolut, tan potser un treball molt interessant com la màxima de les barrabassades, encara que penso que pot ser prou interessant.

Sigui com sigui , les “emocions” de les que parlava el passat dijous , estan del tot garantides, tal i com avui se li "escapava" a l'alcalde Baron en el seu "facebook"