56. Aquesta és la xifra de vots afirmatius que va aconseguir la llista presentada per l’executiva del PSC local per a ser proclamada com a definitiva per a les properes eleccions locals.
Una xifra que correspon al 73.5% ja que hi varen haver 15 vots negatius , 4 abstencions i un vot nul. Unes xifres que per damunt de tot denoten l’estat de desorientació que existeix actualment entre els militants del PSC. Una xifra que índica també el poc nombre de militants , o el poc valor que donen aquestos a triar aquells que en nom del partit intentaran guanyar les eleccions. Però si filem més prim , la xifra és encara més reduïda. De la trentena de noms de la llista , 22 surten en la fotografia de l’acte. Posem que alguns (quatre exactament ) per ètica personal decideixen votar en blanc, per tant 18 membres de la llista es van votar a si mateixos. Ens quedem dons en que tan sols 38 persones van decidir que “la llista” és la millor no sols per guanyar les eleccions , si no el més important, per governar la ciutat.
Deia fa un parell de dies que es millorava una mica la llista anterior,- tampoc feien falta miracles -, però que això no volia dir que fos una bona llista. Ara , acabades les incògnites, la valoració definitiva no pot ser altra que la de decebedora.
Empro la paraula decebedora ja que penso que Mataró , que és una de les poblacions més grans de Catalunya , hauria de merèixer un govern fort i capacitat. Un govern per el que jo aposto socialista. És per això que em pregunto si entre tanta gent que en la ciutat es mou en aquesta òrbita , no hi ha possibilitat de trobar millors vímets per fer un cistell de govern millor, més qualificat i més poderós.
Crec que tots els ciutadans volem que aquells que ens manin siguin al menys com nosaltres , però especialment ens agradaria que fossin molt millor que nosaltres. Essent com soc un mindundi , en repassar la llista , en aquests quinze noms que han estat fet públics em trobo amb un grapat important de noms que no crec em superin i seguint el sil•logisme els considero difícilment capacitats per a governar una ciutat de la importància de Mataró.
Hi ha noms que han demostrat fefaentment la seva incapacitat per estar en el Govern de la ciutat ( Carmen Esteban i Carlos Fernández) , però algú amb ple senderi pot pensar que J.A. Ciller pot ser el primer de la llista després dels pesos pesants?.
I que ningú m’interpreti malament. Conec a Ciller de fa molts anys , de quan jo jugava al CCDS Salesianos Cerdañola , després dit “El Turó” i en el que ell començava a fer coses en la base, de la mà d’Ildefonso Mármol , amb qui curiosament es retroba per acabar com el rosari de l’aurora en tot el tema d’EPMA , del que hi hauria molt a parlar, i no pas per a bé de Ciller. Després hem coincidit en altres ocasions i penso sincerament que és una bona persona, amb un cert desig de protagonisme, però bona persona. Però ser bona persona no és mèrit suficient per arribar a governar. Calen més mèrits que el de ser un bon esquer per pescar uns quants vots. I jo, ho sento molt, no els hi veig. Estic convençut que Ciller és un magnífic i incansable home de treball , però quan es governa el que ha de manar és el raonament que faciliti el treball. I aquest punt extra , ojalà que erri , no crec el tingui Ciller.
Això per no parlar del quintet que tanca el llistat de coneguts. Queda clar amb aquests noms que l’aspiració màxima del PSC és quedar-se amb 10 regidors. Si no és així la cosa esdevé incomprensible. Normalment les llistes electorals estan ocupades en els llocs de “ no sortida” per gent de pes que per raons diverses no poden assolir el càrrec , però demostren amb la seva presència una certa manera d’estar al darrera , d’insuflar el seu pensament , al seva manera d’actuar , el seu tarannà personal . Donen lluentor i prestància al conjunt.
No succeeix això en aquest cas, excepte amb Pere Vilaseca que ha acceptat un lloc de no sortida davant la impossibilitat d’accedir a la cartera d’Educació en la que repetirà Conchita Calvo d’acomplir-se totes les prediccions. Però la cara de la gent quan es troba amb certs noms , del que Ricis n’és el paradigma negatiu , és per llogar-hi cadires.
Ens trobem dons amb una llista fluixa i decebedora que permet augurar una nova etapa de govern en el que succeirà el mateix que en l’anterior , que Baron haurà d’exercir de permanent bomber, apagant els focs que se li encendran aquí i allà .
Tot això ho dic amb pena , amb molta pena. Fa uns dies es presentava la xarxa Baron, amb noms ben dignes quasi tots de poder governar per les seves capacitats. I com ells, altres . L’endogàmia dels partits que han convertit als seus membres en assalariats dels mateixos i per tant esclaus de ser-ne modus vivendi , ha limitat a molta gent que hauria pogut dedicar un temps de la seva vida al servei de la ciutat. A més , aquesta dependència ha limitat l’obligada selecció de qualitat i ha convertit als que haurien de ser servidors del públic a ser gent que es serveix del mateix.
La llista del PSC és fluixa , molt fluixa. I seria igual de fluixa amb altres noms que apunten des de l’altra sector del partit, ja que en ambdós i domina més l’ànsia de poder i salari, que no pas de servei. Un tema que sols tindria solució amb llistes obertes , al menys en un bon grapat d’escons.
Però el problema greu no està en això. Està en que el que comento del PSC , i ho faig ja que és el meu partit , al que voto i al que voldria molt millor , es podria fer igual o pitjor en totes les altres agrupacions polítiques que es presenten a les eleccions.
O és que CiU ha presentat mai credencials de ser una veritable possibilitat de poder , amb en Joan Mora al capdavant?. O és creïble ERC ajuntant tot el que abans havíem separat i repetint amb Sergi Penedès , - l’innombrable -, com a nº2 ?. O potser ICV ofereix alguna cosa nova fora del seu pijismo progre tan habitual entre els seus fidels votants de la ciutat ?. O el PP i Mojedano han donat la mínima imatge de serietat exigible en tota la seva trifulca ?. O a on està la dignitat de la CUP després de tot l’afaire de Can Fàbregas.
Potser per tot això, i evidentment per molt més , els ciutadans estan cada vegada més desencantats de la política. Un desencís del que els partits sempre diuen que tenen en compte i que es motiu de la seva preocupació, i al que responen amb llistes tan penoses com les que de nou es presentaran en les properes eleccions locals.
El que és una veritable llàstima.
9 comentaris:
Aunque no es de mi incumbencia, ya no pertezco, ni votaré más al PSC, (mi estómago ya no digería tanta falsedad y depotismo), sí me afecta como ciudadano lo que se cuece en la ciudad.
Obiamente por razones que comprenderás no entraré en detalles, sabes que los dos pertenecimos a la sectorial de cultura del partido, y sabes perfectamente su funcionamiento y falta de transparencia, así que yo dejé de desperdiciar mi tiempo.
Seguramente como bien dices en todos los demás partidos también cuecen habas, vale, pero ese es otro problema, que para nada justifica las formas de un partido que se denomina socialista y democrático.
Comparto y difiero a la vez, el fondo de tu reflexión.
Creo francamente que hemos llegado a un nivel de falta de formación sin precedentes entre los "nominados", la mayoría sin ni siquiera un triste bachiller, escasos con estudios universitarios y el resto incapaces de escribir un folio con menos de 30 faltas de ortografía.
Escasísimos, con conocimientos de las nuevas tecnologías,tan importantes y necesarias en la actualidad, más allá de manejar un blog o similar, ya no digamos idiomas, eso sí entrenados ferreamente en el "Sí Señor"
Una ciudad como la nuestra que se ha de enfrentar a retos muy importantes, no pude estar en manos de políticos con tan poco bagaje académico.
El resto lo explica claramente, el número de votantes(56), si descuentas los nominados, amigos y familiares,ya me diras que queda del socialismo matarones.
Ningún miembro del gobierno debería de formar parte de la ejecutiva, así ésta podría pedir responsabilidades por las actuaciones que se creyera convenientes, lo de ahora es la historia de Juan Palomo, "yo me lo guiso, yo me lo como"
Algunos ni siquiera les queda orgullo, han aceptado al menos de cara a la galería,(luego en internet corren otras historias), que llegue el "trepa del año", parte de cuyos méritos se deben al propio trabajo de los concejales, para que ahora los deje en la incertidumbre, si se repitiesen los resultados de las catalanas.
¡Cuanto servilismo, para nada!
¡Ah un último apunte, seguramente al "jefe", le guste hacer de apagafuegos, es una manera como otra de apuntarse éxitos, con los fracasos de los demás y así parecer siempre el más listo, de lo contrario en una persona de su formación, no deja de ser raro que se rodee de tanto pirómano.
Si ho diu el respectable i honorable Senyor Marmol ciutadà, amb un alt nivell moral i una experiència en associacions culturals, esportives i polítiques, molt per sobre de la mitjana, no cal posar-ho en dubte.
I si vostès te la més mínima vacil•lació de la seva honestedat o bé del seu carisma, informin-se per algun integrant de les moltes entitats per on, al llarg de la seva i llarga trajectòria, ha col•laborat.
C.D. Turó, U.E. Cerdanyola, Col•lectiu EPMA, (En les dues versions, la religiosa o l’agnòstica ), l’associació de Veïns de Cerdanyola i fins i tot, en l´ Associació de veïns Cerdanyola Sud.
I Com no! A l’agrupació de “Teatre Amateur del Maresme”.
O bé per acabar de rematar-ho a l’associació de Veïns de Cirera.
A tot arreu el Sr.Marmol ha anat deixant amics. La seva autoritat moral és molt alta. La seva opinió ha de estar molt per damunt de la llei, i sobretot, molt respectada i honorada.
Pere Riera
Como lo que he hecho es compartir el fondo del articulo de Pere, tengo derecho a opinar la falta de formación para ocupar puestos políticos en una ciudad con problemas muy importantes, para los que buscar sus soluciones, requieren unos conocimientos que la mayoría de nominados no tienen.
Ni menciono ni me interesan el curriculum de nadie, por lo que solo responderé una frase.
Mi opinión le guste o no le guste es una más, y nadie me quitará el derecho a expresarme.
Ah, una cosa más, Mármol, dice lo que piensa, para bien o para mal sin pretender dar clases a nadie de nada y tiene los amigos que tiene, porque cuando se dicen verdades se pierden amistades y se morirá sin lamerle el culo a nadie, aunque eso cueste dejarse muchos girones.
Aquesta és l’autentica democràcia: que les persones de peu puguin arribar a governar, i ho entengui vostè o no.
Es clar que ha vostè no se li pot rebatre i menys convèncer.
Vostè es munta les seves pel•lícules, que només se les creu vostè, i sembla ser el Sr. Pascual, que segons sembla, és dels pocs que encara li donen crèdit a les seves paraules, sense escoltar totes les parts implicades i sense consultar la seva “Wikipedia” personal, que per cert, també corre per Internet.
Josep Puig
Yo no monto ninguna películas, ni le digo a nadie lo que tiene que escribir y mucho menos a Pascual, tampoco hablo de oidas como usted hace.
Tenemos eso sí algunas cosas en común, a ambos no gusta la pintura, la prosa y decir lo que pensamos aunque eso usted no parezca entenderlo.
Hace cuatro años en la anteriores elecciones ya escribió su opinión sobre este mismo tema y estuve de acuerdo con él igual que en la presente ocasión y usted no apareció por ningún lado.
Debería usted saber que los ciudadanos tenemos derecho a expresar libremente nuestras opiniones y coincido con Pascual, en que deben gobernarnos los mejor preparados y estos no lo son.
El resto lo pone usted, su odio es incontestable
El Alfonso habla de el derecho a dar opnion y resulta que el no oye a nadie y no respeta la opinión de nadie. Tabién habla de odio pues anda que el no le tiene odio a nadie. A los de la parroquia no nos puede ver y lo que es mas y lo va diciendo a todo el mundo aviertamente sin tapujos. En el barrio no l quieren ni en pintura. Nada mas que hablando insulta o no deja titere con cabeza. Solo se quiere a el
Me declaro apolítico y nada proclive a los comentarios que se publican en los blogs, pero por el comentario que me hizo un amigo me animé a leer el que usted editó y en el que se ve involucrada una entidad que realiza una labor social y cultural encomiable en el barrio de Cerdanyola.
Me llamó la atención la frase:
“acabar como el rosari de l’aurora en tot el tema d’EPMA, del que hi hauria molt a parlar, i no pas per a bé de Ciller”.
Pues bien, si que habría mucho de que hablar, pero se equivoca completamente
de la persona y eso me hace pensar que usted nada más ha escuchado la versión de un charlatán de feria que es capaz de vender paraguas donde nunca llueve.
Le agradecería que antes de publicar algo semejante se informara usted, escuchando las diferentes versiones que puedan haber, no tan solo los de una parte.
En este tema, para su información, se tuvo que expulsar del colectivo EPMA, mediante expediente de oficio y por medio de un abogado, a un ex-directivo, que al mismo tiempo, hubiera podido acabar con una denuncia por lo penal por apropiación indebida de bienes de la entidad.
Ciller no es EPMA, esa entidad está regida por una Junta Directiva que unánimemente tomaron y toman las decisiones pertinentes para el bien del colectivo.
Muchas Gracias,
Existe una especie de la raza humana, que no desciende del mono, sino de los reptiles, algunos incluso son venenosos, intentando inocular a todo el que pasa por lo que ellos consideran su terreno, naturalmente no tienen apellidos y no porque no tengan madre, que seguramente la tienen y hasta más buena que ellos se llaman ANONIMOS o firman con apellidos falsos.
Afortunadamente hace muchos años que estoy immunizado contra ellos, no conseguirán nunca callarme, ni seguir luchando, por descubrir sus madrigueras.
Lo siento este comentario era para el señor Pascual lo siento si Vd. se ha dado por aludido. De todas formas queda dicho.
Gracias.
Publica un comentari a l'entrada