BIENNAL TORRES GARCÍA . 
MARC LLACUNA

Queden escassos quinze dies per arribar al 12 de maig en que es farà pública la decisió del jurat al respecte de la IV edició del Premi de Pintura Biennal Torres García quan encara cueja l’anterior edició degut a l’emplaçament de l’obra guanyadora de Marc Llacuna , propietat de tots els ciutadans mataronins ja que va ser lliurada a l’alcalde com a representant de la ciutat , per part de l’organització del Concurs.

Durant molt de temps , els post d’aquest “Transport Públic” acabaven amb la queixa al voltant de la manca de web del Museu Bassat i al fet de que més de 500 dies després del lliurament a la ciutat l’obra de Marc Llacuna , guanyadora de la darrera edició, encara no estava col•locada en el lloc adequat per a gaudi de la ciutadania.
La queixa va desaparèixer de cop i volta davant l’avís que vaig rebre mitjançant contacte de que la peça havia estat penjada a la Biblioteca Pompeu Fabra. No en vaig voler comentar res fins a ser-ne testimoni directe, fet que no ha pogut estar fins aquesta setmana i el cert és que sí, l’obra de Marc Llacuna està penjada en la Pompeu Fabra , però en un indret i unes condicions tan vergonyoses que indiquen de manera fefaent el menysteniment més absolut que té el nostre govern per el patrimoni artístic de la ciutat.

Si l’obra d’Antoni Perna ja va ser vergonyosament col•locada en un indret de la Pompeu en la que no es poden observar cap de les seves subtilitats que la van fer mereixedora del premi, el cas de Llacuna és encara més sagnant ja que estat col•locada a ran de sostre , ben a prop d’una finestra i a tocar d’una línia de fluorescents, circumstàncies que a més d’impedir qualsevol visió correcte de l’obra , indiquen que no cal ser molt intel•ligent per entendre que té tots els números per a que dintre de poc estigui malmesa , com ja ho està de fa temps i sense cap mena de ganes d’arranjar-la, l’obra de Josep Mª Codina que es troba en el mateix indret.

La col•locació de l’obra de Llacuna és un veritable atentat cultural i artístic, però el que es pitjor és que davant del cas Perna , Baron és va comprometre davant les càmeres de la televisió comarcal i del mateix Marc Llacuna a consensuar amb l'artista el millor indret per a col•locar l’obra guanyadora.
Un fet que no ha succeït ja que l’autor s’assabentà de la “grata nova” de la col•locació de l’obra mitjançant una trucada del que això signa, explicant clarament que no ha rebut mai cap trucada de l’Ajuntament , que mai se li ha proposat cap indret de col•locació i recordant de nou el que ja va dir en motiu de l’exposició “Noves adquisicions” , que a l’obra li calia ja una restauració degut a diverses “rascades” que apareixien degut a un mal estat de conservació.

Queden quinze dies per a una nova edició de la Torres García. És ineludible que l’obra de Llacuna sigui despenjada del lloc on està, es restauri convenientment , i es pacti , - tal i com Baron es va comprometre – un indret adequat per a l’obra i per a la seva importància. De no ser així, bo seria que Baron tingués la dignitat del silenci en l’acte oficial de la nova edició , i no taqués més la seva imatge, aquella que sembla de benefactor de les arts però que a l’hora de la veritat les deixa abandonades . La malaurada exposició de Pepe Novellas i el cas de Marc Llacuna en son exemple prou fefaents.