Fa un temps quan estava de moda qualificar les exposicions ,- fet que a mi sempre m’ha agradat- , vaig llegir un comentari d’un important crític en que defensava una qualificació en quatre terminis: dolenta , inútil, necessària o imprescindible.
Les corresponents valoracions eren elementals. En el cas de dolenta o imprescindible tot queda molt clar , mentre que es considerava una mostra inútil a aquella que res aportava , ni a l’artista ni a l’espectador. És a dir , mostres de caire comercial per fer bullir l’olla, mostres de compliment, etc. Mentre que considerava mostres necessàries a aquelles que sí aportaven alguna cosa a qualsevol dels elements que es movien en el seu entorn. D’aquestes darreres en tenim algunes en el nostre entorn que be val la pena comentar:
De nou es retroba en Pere Màrtir Brasó amb la seva població nadiua exposant al Museu Monjo que està intentant retrobar el seu espai expositiu. És la seva una exposició al voltant de les aventures del barret Peret , l’altre ego de l’artista , que el passeja per les seves histories que corresponen exactament amb la realitat interior de l’artista.
Tots sabem que en Pere M. Brasó va patir fa un temps uns importants problemes de salut. Uns fets que comporten obligatòriament la necessitat d’una catarsi complexa amb la que eliminar de manera definitiva tots els dimonis interiors . Aquesta catarsi va començar ara fa poc més d’un any amb l’exposició “ continuarà ...” realitzada a l’espai capgròs i culmina ara ( fins i tot apareix un “Fi” en el darrer quadre ) en aquesta exposició al Monjo.
D’aquí que la mostra sigui en part inconnexa per a un espectador desconeixedor de la història , però en canvi és absolutament lògica i coherent, i per tant “ necessària ”, per a l’autor i els seu seguidors que es retroben amb el Pere més reforçat en el camí del còmic , fent passejada per les seves peculiars i personals històries i que fa mestratge de la seva absoluta habilitat en la construcció d’històries , ambients i punts de connexió amb l’espectador.
Una mostra potser intranscendent en el seu valor absolut , però absolutament necessària en el context personal de l’autor que obté així la força precisa per reiniciar el camí de l’artista que té coses a dir i d’una manera interessant i plàsticament ben positiva.
PALOMA RODRÍGUEZ
Per altres motius , igualment implorants , podem igualment qualificar de “necessària”, l’exposició que Paloma Rodríguez presenta a “Art i Gent” , la galeria argentonina que segueix el seu camí amb tota serietat i amb el desig d’ocupar un espai seriós en el camp expositiu de la comarca.
Paloma Rodríguez és una encara inexperta artista, amb un bon bagatge d’aprenentatge amb diversos mestres entre els que destaca el desaparegut Pepe Novellas i que després de ser la sorpresa d’un Sant Lluc amb un meritori paisatge de Toledo, ens ofereix ara la seva òpera prima a nivell individual.
És aquesta una exposició iniciàtica , i per tant necessària , en la que l’autora ens ofereix les dues cares de la moneda de les seves possibilitats. Per un costat ens ofereix un acurat treball tècnic , - malgrat la seva monotonia - , i un sentit formal de l’obra ben ajustat en el que pertoca als elements més acadèmics , tan sols amb l’ensurt de l’obra de mida més gran , en la que les proporcions i equilibris pateixen una certa disbauxa compositiva.
Per l’altra però està el dubte d l’artista en un afany de presentar un pensament filosòfic i interioritzat que tendeix a l’abstracció , quan l’arrel de Rodríguez és essencialment figurativa. I aquest desajust entre fons i forma és el que converteix en irregular l’exposició, amb obres certament afortunades , amb altres que esdevenen coixes en la discrepància dels elements que la conformen.
Una exposició que ens dona pistes , i a més el suficientment vàlides com per esperar noves experiències , però que alhora marca clarament unes tasques a definir de voler seguir en el sempre feixuc caminar creatiu. Així cal en primer lloc definir el concepte bàsic sobre el que fonamentar tot el treball, i fer-ho deixant de costat tot allò que no sigui la pròpia realitat creativa de l’autora. I després eliminar l’ímpetu de les peces i establir una dinàmica de creació molt més suau, meditada i amb sensació de profunditat , fet que ara no succeeix en un conjunt massa vegades bigarrat o esfilagarsat , que ens demostra que hi ha ànima però que ara falta el treball, element que de desenvolupar-se amb intensitat i seriositat pot fer que Paloma Rodríguez sigui un nom digne de formar part del gruix artístic de les nostres contrades.
PUNTS DE LLIBRES
Igualment “necessària” ets l’exposició de punts de llibre que ocupa conjuntament les sales de l’espai Capgròs i la del Casal Aliança , en aquesta cooperació de l’empres editora i l’associació de creadors.
I podem dir que és una mostra necessària ja que per part dels artistes aporta la dificultat d’un treball mental previ amb tot el que comporta de creació específica limitada en la mida , i en el cas del capgròs en la temàtica , però intentant mantenir el senyal d’identitat artístic en el que segell de personalitat que comporta.
Una exposició variada en tots els sentits , - el qualitatiu també -, que es de fàcil consell, i més si afegim l’excel•lent relació qualitat / preu que ens permet amb poca despesa , gaudir d’un original d’un creador reconegut.
Un element més com per per “necessària” una exposició com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada