DESDOBLAMENTS. JOSEP NOVELLAS ( II )

ATENEU CAIXA LAIETANA

La visita a la desdoblada mostra retrospectiva de Pepe Novellas provoca a quasi tothom una sensació de desequilibri ben favorable a l’exposat a Can Palauet i en un sentit primari així és. Els espais tancats de Can Palauet son perfectes per a una presentació individualitzada i capitular , alhora que l’aspecte claustrofòbic dels mateixos espais obliga a un contacte directe amb l’exposat. Si a més a més l’obra present es vibrant i d’impacte el sentiment final és aclaparador ja que les obres “cauen” al damunt de l’espectador al qui no li fa falta ni tan sols acostar-se a les mateixes, ja que centrant-se en la sala rep perfectament totes les vibracions del conjunt del presentat.

No passa això, ni de bon tros, als espais de l’Ateneu. Per un cantó els condicionaments físics del mateix, obert , dispers , sense força centrífuga , fa que les obres restin a l’espera en comptes de sortir a rebre a l’espectador amb el que d’indiferència pot provocar. A més , si com en aquest cas el que ocupa les sales és el petit batibull de les més diverses èpoques, conceptes estilístics, formes i maneres,i a més establerts amb lligams prims que a voltes son difícils de trobar, fa que el conjunt del presentat no tingui força, encara que curiosament varies , per no dir forces, de les obres exposades son igual o superiors en qualitat al conjunt del presentat a Can Palauet.

A més el muntatge general de l’espai, esfilagarsat , amb una lectura sense punts i comes, sense espais i punts de reflexió per separar conceptes i assimilar el ja degustat , fa que l’exposició en sí sembla més fluixa i poc atractiva quan no crec que sigui així.

Però per fer aquesta lectura és precís un esforç suplementari. Cal apuntar , examinar, discriminar i elegir , per que això sí que és cert hi ha unes certes obres prescindibles i en altres ocasions existeix una sobreabundància temàtica que bé podria haver estat substituït per altres obres de camps menys presents , o inexistents , com pugui ser el cas del circ, els jocs olímpica o molt especialment de les èpoques primers de Tertre i Greca. Unes circumstàncies de mancances , selecció o tria de les que jo m’autoresponsabilitzo per la part que em toca , si és que n’hi ha alguna.

Per això cal aconsellar una visita pausada per poder observar el munt de detalls presents en el conjunt. Per un costat la diversitat de “mirades” capaç de generar l’artista . Per l’altra tot el seu camí evolutiu plenament present en el conjunt , alhora que es poden veure les diverses influencies rebudes i digerides en la seva habilitat ( els noms de Jordà, Alcoy i Rovira Brull son més que evidents). Per l’altra el seguit d’icones que es repeteixen periòdicament i que conformen aquesta saba constant que dona vitalitat a la creació de l’artista. Això per no fer esment del seguit de personatges , - claus en la lectura conjunta del treball de Novellas -, que ens ofereixen el lligam filosòfic i jo diria que ètic , que concentra el més potent de la seva trajectòria.

Una lectura dons , la que ens ofereix l’Ateneu, lenta , complexa i feixuga, en la que hi ha peces cabdals que tots triaríem, però també petites meravelles plens de filosofia personal que cal valorar com el que certament son , petites obres mestres.

És per això que estan absolutament d’acord amb l’impacta dominador de Can Palauet , a mi m’agradaria trencar una llança per l’Ateneu, tenint ben clar les seves mancances qualitatives i de muntatge , però crec de cor que en ella hi ha més Pepe Novellas , en un sentit genèric , que no pas en Can Palauet amb la seu so abraonador. Uns punts qualitatius que potser cal anar descobrint de mica en mica , però que representen en el seu conjunt la qualitat i el sentit creatiu d’aquest gran artista que fou en Pepe Novellas.

(PS.- Això per no parlar de l’acurat apunt de tècniques diverses ( dibuix, gràfica , escultura , cartells, joies ...) que en el conjunt ens omplen la capacitat creativa de l’artista.

CATÀLEG

El comentari de l’exposició no seria complert si no féssim esment del catàleg de la mateixa, aquest element abans complementari i convertit ara en element clau de tota exposició.

Cal dir que el catàleg és magnífic. No parlaré , per raons obvies , dels escrits presents en el mateix , però sí s’ha de dir que el conjunt general és equilibrat, elegant, amb tots els elements de disseny perfectament estructurats, amb tipografia atractiva , espais ben distribuïts , etc , en una bona tasca duta a terme per la dissenyadora Regina Puig, responsable del mateix. Tot amanit amb unes magnífiques fotografies de Ramon Manent. Tan sols dos errors , - un de disseny i l’altra de concepte -, desmereixen de l’èxit absolut i a més ho fan penalitzant-lo amb alt grau.

En el camp del disseny crec que és una errada gravíssima l’ús del joc del negre sobre negre en portada , banderoles , catàlegs de mà ...
En primer lloc el negre no és un color de Novellas. És difícil d’entendre que un artista tan cromàtic com ho era en Pepe vegi eliminada la seva paleta i substituïda per un negre , per més elegant que sigui.
Colors com el vermell popmpeià o el blau ultramar , per posar dos clars exemples , haurien estat molt més escaients. Això per no dir del possible atractiu de qualsevol element de la seva rica iconografia personal.

Altra circumstància és el fet de que el negre sobre negre a Mataró, té un copyrigth ben establert, com és el cas de Perecoll. Qualsevol us en altra persona sona a mimetisme , còpia i imitació, i per tant a segon nivell, escala de valors que no s’escau en aquets cas amb Josep Novellas.

L’altra error , absolutament conceptual, és la manca de qualsevol informació personal de l’artista en forma de dates biogràfiques i trajectòria.
Si aquest catàleg ha de servir per recuperar el nom de Josep Novellas , era obligada la presència de tots aquells elements precisos per situar a l’artista en el seu camp i la seva història, fet que ara no succeeix i converteix a Novellas en un petit fantasma sense dades de cap mena.

Èxits i petites errades , elements que es repeteixen en tantes i tantes exposicions. El que no sovinteja tant encara és el grau de qualitat que atresora aquesta mostra retrospectiva de Pepe Novellas que ara i aquí, i amb molt de gust , tornem a recomanar amb tot plaer.

REFLEXIONS

Una mostra com aquesta ens ha de provocar moltes reflexions , de les que nosaltres no en serem aliens. Però si m’ho permeten esperarem a fer-les la propera setmana.

Demà, amb permís de l’autoritat competent i sí els elements no ho impedeixen , un agafarà unes petites i merescudes vacances i acompanyat de la que més estimo, espero oblidar-me durant quatre dies de moltes coses , especialment de tot el referent a la meva obsessió d’aquest darrer mes (l’expo Novellas) i gaudir dels mil i un plaers que es poden trobar al voltant del Tàmesi.

Oi que m’ho permeten?.

Gràcies , i fins dilluns