L’HORA DE LA POLÍTICA

En el discurs que Baron va adreçar als militants i simpatitzants del PSC tot reconeixent  la seva derrota electoral  va dir que els ciutadans i els números havien parlat que ara era hora de que parlés la política. I en això estem.

En aquesta hora tan florentina , com bé la defineix sempre Ramon Bassas , les històries van i venen, s’apropen i allunyen , els farols apareixen i tot es converteix al meu entendre en una partida al mentider , amb data de finalització, i a corre cuita , poques hores abans de la celebració del ple d’investidura.

Que CiU vol anar per lliure?. Possible però difícil, molt difícil. Que el PSC es queda a l’oposició?, a bon segur. Que al PSC no l’interessa formar part d’un govern igualitari ja que si van be les coses els rèdits seran sempre per el partit de l’alcalde i ells no n’obtindran el beneficis deguts?. Oi tant , però després de tants anys de poder , la síndrome d’abstinència pot ser fatal.

Molts elements diferents , moltes tecles a tocar i moltes decisions que no tindran entre muralles el seu punt definitiu, emmarcat tot en una estratègia global que incideix amb altres municipis, - amb Badalona i Castelldefels al davant -, i que té els pressupostos de la Generalitat com element clau i que a bon segur decidirà els pactes globals amb PSC , PP o amb ningú.

Encara no ha passat una setmana i en aquest moment CiU amb solitari, amb recolzament puntual del PSC a l’oposició, és l’opció que encapçala la cursa , però estic convençut que la carrera ha de donar moltes voltes i fins al darrer moment no es decidirà res.

I ja que diem de decidir, que farà la gent de PxC. I no ho dic en el que pertoca a qui recolzarà , enverinant-lo, si no a si assitiarà o no a les activitats municipals. Ho dic ja que per ex., en el darrer mandat a l’osonenca Roda de Ter  ( terra de Martí i Pol ) va assolir un regidor que va prendre possessió de l’acta de regidor i no va tornar a acudir a cap ple ni acta polític municipal. Succeirà igual a Mataró? Ves a saber.

Sigui com sigui, Baron a la inauguració de l’exposició de Novellas al Capgròs quan el convidava a cloure l’acte, tot dient-li que potser seria dels darrers que faria com alcalde , seré, tranquil i somrient . em va respondre: qui diu que jo no seré alcalde?. Dons potser sí. CiU i PP no lliguen i sí ho fan PSC i ICV. Que és difícil? I tant, però de més veredes en maduren.

NO ANEM BÉ

El PSC no va bé. I no ho dic pers els resultats que certament no estan per tirar coets , ans al contrari, i sí per l’absoluta manca d’autocrítica al respecte dels mateixos per qualsevol dels òrgans dirigents ja siguin estatals, nacionals o locals. Un ha quedat garratibat en veure el comunicat de la direcció local capaç de convertir una estrepitosa derrota quasi en un empat tècnic , i a més quasi donant la culpa a l’àrbitre.

És cert que els resultats de PxC no els esperava ningú , ni ells mateixos , però és igualment cert que caldria fer oportuna reflexió de com és possible que més d’un 10 per cent dels votants mataronins (exactament 4704 )  hagin triat aquesta opció xenòfoba.

El tema dels immigrants és dur i complex i òbviament no existeixen pocions màgiques , però potser s’ha dut a terme una política paternalista , molt en el camí pijo progre d’ICV, en el que s’han fet importants despeses amb resultats molt escarransits com és fa evident a Rocafonda i Cerdanyola on tota la parafernàlia de la llei de barris ha servit potser per un rentat de cara exterior però no ha aconseguit els evidents resultats generals que es pretenia.

No hi ha dubte que les falsedats han corregut com una rierada incontrolable, però també és cert que per part del Govern mai n’ha plantat cara fermament davant les mentides pensant que seria tan sols una petita mala herba i s’ha convertit en una mata capaç d’engolir-ho tot.

Òbviament no s’ha de demonitzar als votants de PxC ja que podrien enquistar-se, però cal fer una política educativa del tema emigrant per poder atacar d’arrel aquest mal.

No he vist cap anàlisi davant d’aquest 4.39 per cent de vots en blanc , a bon segur provinents massivament del PSC i ERC , que també han servit per capgirar els resultats.

No he vist cap autocrítica per l’elecció d’una llista que tots , sense excepció, consideràvem molt fluixa , amb noms com els de Ciller o Esteban , per dir aquells que han estat escollits , que tots sabem de la seva incapacitat per dirigir un departament d’una ciutat com Mataró, que a vegades oblidem té més de 120.000 habitants. Una llista inferior en pes específic a la seva directa rival en el que pertoca a llocs de sortida i simplement misèrrima en el que pertoca als noms de complement i suport.

No he vist cap lectura d’intervenció immediata. Aquest no passa res generalitzat , convertit en adormidora davant d’uns militants i simpatitzants que ni tan sols semblen emprenyats , en un laissez passer laissez faire que a cap camí bo ha de portar. És evident que no cal prendre moltes decisions en calent ,  però sí que quan succeeix un desastre com el de diumenge passat,  per que es tracta d’això, d’un desatre -, algú s’ha de responsabilitzar del mateix , més enllà de les paraules de rigor i de cara a la galeria.

Unes decisions que caldria prendre ben aviat.

ANEM CAP A PITJOR

I encara que sigui amb retard no vull estar-me d’expressar la meva tristor pel fet de l’elecció de català de l’any , organitzada amb tota parafernàlia per “El Periódico”.

Que el cap de colla dels castellers de Vilafranca sigui capaç de guanyar a dos eminències com son Joan Pere Barret i Emili Teixidor , per més de la incongruència del nomenament d’aquest darrer per l’èxit no del seu llibre i sí de la pel·lícula en ell fonamentada, és indicatiu de que el nostre país no va bé.

Fets com aquest son les anècdotes que marquen unes realitats que no son pas gens agradables.