diumenge, de gener 22, 2012

CÀNTIRS VALENCIANS DE FANTASIA




Un bon amic em deia fa un temps que jo tenia un avantatge en el que pertoca a la salut mental i no era altra que l’aspecte bipolar que tots tenim en més o menys grau, en el meu cas restava cobert per aquesta dicotomia Pere Pascual vs PIC , una dicotomia de la que no en disposaven bona part del demés. El que no pensava el bon amic és que en el meu cas existeix a més una altra dicotomia de difícil per a no impossible resolució i que arrossego d’ençà la meva joventut i que no és altra que la de pertànyer a la vegada a dues poblacions diferents com son  Mataró i Argentona ,poblacions de les que em sento membre en comú. 

La part argentonina ha deixat en mi una immensa passió per el tema de la terrissa. De ben jovencell que vaig començar a traginar càntirs al voltant de la Festa del Càntir i em tinc com un dels promotors del Museu , potser l’element de la meva vida cultural que més mala llets m’ha provocat i amb el que tinc una estranya relació d’amor / odi , a bon segur que més per raons personals que no conceptuals.
Dintre de l’amplíssim món de la terrissa, la part per a mi més plaent ha estat sempre la de la ceràmica popular i d’ entre ella aquella en el que el domini del fang és més evident. Obres pures encara que siguin a vegades en una certa barroeria , obres en els que l’essència domina per damunt de tot i que a més acostumen a assolir una bellesa de formes que sorprenen al neòfit.

Potser per això vaig acudir amb una certa recança a la inauguració de la mostra de “Càntirs Valencians de Fantasia” que esdevé l’exposició temàtica del Museu per els dos propers anys. Un concepte de càntir , aquest de fantasia , que per a mi era més procliu al kitsch que no pas a la veritable qualitat artística , i del que pensava seriosament que si be un grup generós era necessari en el museu, i si se’m permet l’expressió, té una certa gràcia , elevar el mateix a protagonista de la mostra temàtica era excessiu.

Ara , després de visitar l’exposició he de reconèixer que anava del tot errat i que la mostra gaudeix de plena entitat ceràmica , d’intensa qualitat creativa i és el suficientment atractiva com per acostar al món de la terrissa i de la ceràmica a espectadors llunyans al mateix.

La mostra , establerta de manera didàctica i amb un muntatge lineal prou encertat , aplega un parell de centenars de “botiges” figuratives realitzades en el país valencià en el decurs del segle passat. Unes botiges que esdevenen costumari de la vida habitual dels pobladors rurals i que comporten un cert anàlisi del quotidià ja que s’acosten al mateix en moltes de les seves múltiples cares , en el més ample ventall que va des dels fruits de la terra fins als nous elements que van apareixent en la societat en el decórrer del temps , tot passant per els diversos elements de la vida social dels lloc on es realitzaven.

Unes obres estructurats en l’entorn d’aquest art que de manera generalitzada podríem dir “art fallero” amb aquests elements conceptuals de garbuix , amb l’apunt personal d’aquesta manera peculiar de viure la vida. Però tot això amanit amb un treball tècnic molt acurat , amb la recerca de solucions per aconseguir les finalitat propostes i amb un resultat final certament atractiu.

Una exposició brillant , ben muntada , assequible per a un espectador poc coneixedor de la matèria i que resultarà una agradable sorpresa per aquells que en tinguin un millor coneixement.

Una exposició que aconsello amb plaer.

Càntirs Valencians de Fantasia.
Museu del Càntir. Argentona. Del 13 de gener de 2012 fins al 2013