Tots aquells que ens sentim
socialistes de cor, encara que no militem en el parit, seguim amb tota atenció
tot l’embolic dels aspirants a ocupar la més alta cadira del mateix. Si a més
resulta que som catalans , potser l’interès s’accentua per la participació en
la comtessa de la nostra ínclita Carme Chacón.
Algun bon amic que sap que
picar-me en aquest tema em costa poc , em convida a confessar per qui aniria el
meu vot si de veritat s’acaba fent primàries a la francesa i la resposta és ben
senzilla: Si és possible per cap dels dos , però en cas de no ser així i haver
de triar entre ambdós, no hi ha dubte que per Rubalcaba.
No he negat mai que Carme Chacón
em cau molt malament . He explicat diverses vegades que tot començà amb la seva
postura de xula sobrada en les nits electorals de TV3, on sempre s’havia d’acabar
empassant les seves paraules. Era tal el seu to de superioritat que deixava
capdisminuït a Felip Puig , amb qui quasi acabaves simpatitzant.
He explicat també alguna vegada
que un gran plaer personal va ser
poder-li dir quan m’entrega un clavell davant de La Pedrera , en aquells
passejos pre electorals en els que demanava
el vot per el partit , que era evident que els votaria , fins i tot deixant de
costat que ella anava a les llistes. Recordo perfectament la mirada gèlida que
em va dedicar.
Soc cartesià,i per tant la
lògica i l’ordre son fonamentals per a mi. Amb aquesta estructura mental és per
a mi impossible , fer del fregolinisme virtut i transformar-me en una altra
persona que sembla no hagi tingut res a veure amb el protagonisme d’un passat
ben proper.
La seva punyalada trapera a Zapatero
, negant-lo com si fos tan sols un conegut o saludat , quan ella en va ser
veritable mare putativa és d’una pocavergonyeria digna de qualsevol malvada del
més pèssims dels culebrots de sobre taula. Això per no parlar de l’aprofitament empresarial
del seu familiar més directe, amb uns avantatges en el camp periodístic que han
fet fer pampallugues a hom que tingués el més mínim sentit de la honradesa .
Però acabar fent presentació de
la seva candidatura a Andalusia em sembla absolutament inacceptable. Si no vaig
errat , i no hi vaig , Chacón pertany al PSC i en va ser cap de llista a les
darrers eleccions. Si és així , l’únic indret on Chacón podia postular-se com a
aspirant a liderar el PSOE havia de ser en un espai del seu partit , que mal
ens dolgui , és el PSC. La seva postura de fer-ho ben lluny de casa hauria de
ser punt suficient com per discutir la seva militància en el partit, que crec
hauria d’abandonar immediatament per afiliar-se al PSOE en la comunitat i lloc
amb la que tingués més relació.
La seva postura , i la unànime
dels capos del PSC , que sense encomanar-se a ningú, han decidit de motu propi
apostar per ella, som símbols del malament que va el partit en aquests moments
, especialment en el que pertoca a Catalunya , i més especialment en el que
pertoca al seu punt estautari clau, com és el de ser “catalanista”.
És per això que avui toca una
vegada més demanar consell als bons amics. La pregunta és repetida i fàcil: A
qui “collons” hem de votar aquells que ens sentim catalanistes i socialistes?.
Per més que hi dono voltes , no
hi ha manera de trobar-hi la resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada