Segueix “Art i Gent” amb la seva variada i eclèctica programació, oferint-nos per començar any l’especial mirada artística de l’artista cubà, encara que amb nacionalitat francesa i residint actualment a Barcelona , Alejandro Justiz.
Justiz és un jove creador que té
en el còmic el fonament de la seva expressió plàstica. Una expressió centrada
essencialment en el desig de presentar una crítica directa a la societat
actual, davant les mil i una circumstàncies que la porten per uns camins que a
bon segur , res o poc de bo comporten.
Una societat que és
contradictòria per a l’autor. Provinent d’una Cuba amb tots els condicionaments
socials i expressius que tots sabem, on es movia per ambients contraculturals i
en certa manera discrepants amb el règim, es troba ara davant un altre tipus de
societat molt diferent, potser a les
antípodes , però que tampoc el complau.
Il·lusionat , i ves a saber si utòpic , ( el que no és dolent , ans el contrari ), Justiz empra les seves bones armes tècniques per presentar una mirada dura i complexa de la societat actual, especialment en el que pertoca a l’home i la seva relació amb si mateix, els que l’envolten i el mon que habita. Una mirada activa i intensa, recolzada en uns casos en l’ús d’un color bigarrat i intencionadament cridaner , mentre que en altre és el col·lage , igualment dens i bigarrat , el que serveix de crida impactant als espectadors que s’acosten a la seva visió.
Però clar , com tot jove és
impacient , té molt a dir i tendeix a fer-ho de manera impulsiva i enfarfegada,
el que fa que precisi en molts dels seus treballs d’una depuració que netegi el
batibull d’idees, individualitzant-les, el que seria molt més profitós per a
les seves intencions.
D’aquí que el millor de la mostra estigui en les obres més simples, aquells quasi fetes amb el llapis , el boli de colors , o un mínim d’elements. Allà és on respirant frescor, Justiz aconsegueix donar a la diana , amb uns treballs atractius , en els que el seu domini tècnic és resplandent. Fet que no succeeix en obres que pretén de més volada que es perden en la dispersió.
Punt i aparta mereix la peça
central del tríptic que dona nom a la mostra ( veure fotografia superior) en la que quasi
sense voler Justiz dona lliçó pictòrica amb la mirada grisa a una autopista
plena de reflexions i personalitat. Llàstima que l’afegitó trenqui l’encant.
D’aquí els dubtes. Si Justiz és
en veritat el crític cridaner dels col·lages , la seva obra quedarà amagada en
el pou de l’oblit, però en la seva façana més simple i principalment en l’ abans
comentat retall pictòric és on queda clar que Justiz té un bon camí per recórrer.
Alejandro Justiz.- “The top of
the iceberg”
Galeria Art i Gent. ArgentonaDel 13 de gener fins el 8 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada