JOAN CATÀ
Fa un parell de dies que llegia
la notícia de la dimissió de Joan Catà com a responsable de m1tv, un fet que
lamento com a mataroní, com amant de la informació local, com a col·laborador
de l’emissora i com no, com amic que em considero d’en Joan.
Fa molts anys que conec en Joan.
Professional d’aquells amb majúscules ell, afeccionat amb tots els defectes el
que això escriu, sempre que hem coincidit en un mitjà d’informació he trobat
sempre en ell , no tan sols l’acolliment professional ans el que és més remarcable, l’immens
respecte per el paper d’aquells que com un , intenten aportar aquella vessant ,
en aquest cas cultural i artística , que tantes vegades és inabastable en els
mitjans generalistes.
El seu paper a m1tv crec que ha
estat exemplar. La seva saviesa en recuperar el to local i comarcal de l’emissora
, trencant la fredor oficialista del seu predecessor , va aconseguir que m1tv
tornés a ser allò que havia perdut que era ni més ni menys que la seva senya d’identitat,
que no ha de ser altra que el de la televisió de proximitat.
La seva dimissió en veure el que
s’acostava. El fet de deixar mans lliures per un nova etapa que ell , per
honestedat i professionalitat , no podis dirigir de cap manera . El seu posat
mereix tota mena de felicitacions per una dignitat que en moments com ara
sembla perduda en els camps públics.
Per això i per molt més , per
haver pensat que un encara tenia un paper en l’àmbit de la informació cultural
local, i per altres coses que no venen ara al cas, gràcies Joan i saps que tots
, els de dintre i els de fora, et trobarem a faltar.
ENRIC QUINTANA
Per la xarxa social m’assabento
de la mort d’Enric Quintana , el fotògraf del Mataró de la transició. L’home
que va saber captar com pocs tot el concepte polític, social, cultural que
bullia en aquell Mataró dels 70 i els 80 i que el va saber trametre amb saviesa
i qualitat , en el sempre difícil paper del salt que significa la imatge com a
tal i/o com informació.
Lamentablement desaparegut de fa
anys del Mataró actual, molts hem pogut gaudir de les seves imatges mitjançant
la xarxa i ens hem pogut retrobar amb aquell Mataró , país autònom , de capital
el Canaletas.
Fa uns anys va lliurar a la
ciutat el seu arxiu fotogràfic. Com sempre ja hem fet tard , però ara més que
mai i com homenatge obligat és el moment
de l’exposició del que tots estem convençuts , és un immillorable arxiu per
recordar i examinar aquell Mataró de fa trenta i .. anys que forma part de la
raó de mots.
Adéu amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada