COMERCIALITAT I CONCEPTES

Abans de que acabi la tongada nadalenca i comenci el nou cicle inaugural  amb el que s’enceti l’any, bo es també fer apunt de dues exposicions celebrades en els nostres contrades que posseeixen , cadascuna d’elles en el seu camp, una dignitat estimable. Es tracta de Oriol de la Hoz que presenta els seus “Papers” a la sala de la Presó i de l’artista murcià Semitiel Segura que ens ofereix la seva visió de la Toscana en els salons de Can Baladia.

SEMITIEL SEGURA. TOSCANA

No acostumo a visitar les exposicions que es celebren en bars , restaurants o similars. Ho vaig fer en aquesta ocasió encuriosit per veure una mica més d’un artista , Semitiel Segura , del que havia vist un parell de peces que em van semblar destrament creades en un concepte comercial àgil però digne, i la meva visita a la mostra de Can Baladia va confirmar la prèvia.

Semitiel Segura és un paisatgista murcià amb molta mili a les seves esquenes. Tècnicament ben dotat és d’aquells creadors que han sabut trobar el sempre difícil punt de realitzar un paisatgisme que sense ser clarament identificable, ni caure en els conceptes més habituals d’aquesta temàtica, obtingui un to d’agilitat i “modernor” que converteixi el sentir de sempre, però actualitzat a un concepte més d’avui.

Semitiel presenta un seguit de paisatges de la Toscana, encara que la ubicació és en aquest cas anecdòtica . Uns paisatges efectuats amb pinzellada àgil i gestual, empastada amb la suficient densitat per donar-li cos i amb bona potència cromàtica per reforçar el seu efecte lumínic. Unes peces visualment agradables , en una estilística que salvant les distàncies  que dona el temps, ens recorda aquelles modernors passades que tant bon resultats van donar a Cruañas, Benet Sarsanedas i altres.

Unes peces descaradament comercials però amb el suficient nivell com per que aquesta intenció no pesi el suficient com per desvaloritzar les mateixes. Unes obres que guanyen com més llibertat li dona l’autor, destacant per damunt de totes unes peces allargassades en les que Semitiel mostra el seu pic de qualitat.

Una exposició aquesta demostrativa de per on van els trets de la pintura paisatgística comercial en el nostre país. Uns trets afermats en uns conceptes més actualitzats dels que encara estan ben lluny el bon nombre de pintors figuratius que es mouen en les nostres contrades , tot aspirant a assolir la  professionalitat.

ORIOL DE LA HOZ. PAPERS

Fa molt de temps que Oriol de la Hoz em va seduir amb els seus treballs. Ho va fer-ho de tal manera que va ser un dels artistes escollits per estar entre els 28 creadors que havien d’inaugurar la ja desapareguda sala “Espai 28”. El cert però és que per part de l’autor no hi va haver-hi gaire interès presentant un treball tant nimi que no podia ser acceptat de cap de les maneres i va acabant essent substituït per un altra creador.

Ara després de molts anys en que la seva obra i la meva mirada no confluïen , la seva presència al Sant Lluc va se com un toc d’avís , que s’ha concretat amb la seva mostra “Papers” que ha ocupat aquests dies la sala de la Presó. Una exposició que malgrat la seva disparitat de conceptes , nivells, qualitat i intencions , sembla que per primera vegada estableix uns criteris fonamentals per esbrinar el fet artístic de tan difús creador.

Oriol de la Hoz és un creador plàstic de conceptes. Uns conceptes interioritzats que surten plàsticament a la llum mitjançant petits treballs que es mouen des d’una plàstica fregadissa amb el que podríem dir poesia visual, fins una expressió molt més conceptualitzada  passejant-se pels verals que , salvant les distàncies que son moltes , conrea Perejaume.

És en aquest camí de la idea simple,que no simplista , on l’autor es mou amb habilitat però encara amb una certa manca de definició en el trasllat visual del concepte , el que fa que el conjunt de la mostra esdevingui tou i no assoleixi la comunicació que seria desitjable.

Avui, en aquest première de l’Oriol de la Hoz hem pogut veure que hi ha potents fonaments , ara sols queda bastir l’edifici , per el que cal una major intencionalitat ideològica i una plasmació visual més intensa i menys descuidada de la que ofereix en aquesta ocasió.

Una exposició aquesta que hauria de servir de punt de partida d’una trajectòria ben positiva , en un camp , el seu, molt poc conreat en les nostres contrades.