CRISI I MUSEUS

QUADRICULAR

La paraula crisi és la que domina per arreu, i com no també en el món de l’art. Artistes i galeristes no paren de dir que no es ven ni un clau i també hem sabut  les retallades que s’han fet als pressupostos dels museus  , ja siguin  museus dels petits , grans , o els més grans.  Curiosament però, i com si s’haguessin posat d’acord , els Museus han estat de plena actualitat amb la seva sortida a la palestra tot explicant que en el darrer any han guanyat visitants i que esperen seguir fent-ho en el present i per aconseguir-ho, i davant de la minva de les aportacions econòmiques , posaran al davant de tot a la qualitat , la imaginació, la il·lusió i el treball.

Tot recomanant-vos enormement l’article “El triunfo frente a la adversidad” , publicat ahir a “El País” amb la conversa mantinguda a l’uníson entre Miguel Zugaza , Guillermo Solana i Manuel Borja-Villel , caps respectius de El Prado, el Thyssen i el Reina Sofia  (http://www.elpais.com/articulo/cultura/triunfo/frente/adversidad/elpepicul/20120122elpepicul_5/Tes ) en el que reflexionen sobre la realitat d’avui mateix i les opcions que tenen per mantenir el to. Unes opcions que passen per activar més el Museu  amb actes com el d’obrir cada dia ( El Prado) , o mantenir la qualitat per seguir amb rècords de visitants com els 319.000 de l’exposició d’Antonio López ( Thyssen ) , o treballar en xarxa i cercar recursos propis per a la Fundació ( Reina Sofía).

Un fet que també succeeix en el nostre país , amb aquest esforç del MACBA per entrar en el veritable teixit cultural i artístic , o el MNAC que de la mà de Pepe Serra , es despenja de bones a primeres amb la notícia de que volen acostar-se  més a la ciutat ( físicament) i pensa treballar en els dos palaus firals que es troben més propers a la Font Màgica , i que a més vol renovar el concepte del MNAC  ampliant-lo en el temps i jugant a la controvèrsia , no parant-se en barres i defensant col·locar les creus de Tàpies al costat d’un Pantocràtor romànic. Aposta heretge per a uns però que jo ja saborejo amb plaer anticipat , si és que ho aconsegueix.

Una actitud positiva i valenta que per aquí ja ha agafat el museu del Càntir , amb la nova exposició temàtica dels càntirs valencians de fantasia i també el Bassat que a partir del proper mes de febrer comença a programar actes per a cada mes , amb una programació per aquest 2012 prou interessant i de la que en parlarem en un proper post. Una postura que també tenia clara la Fundació Palau però que queda a l’espera del nou director que encara no sembla definit.

Curiosament , i en la part contraria de la balança, museus municipals com el de Vilassar de Mar i el de Mataró estan en el més inacceptable impàs. El de Vilassar de Mar que no aixeca cap després de la “desaparició” de Paco Rodon i el de Mataró que roman esmorteït , mort de fàstic, i sense cap mena de proposta , ni de present , ni de futur.

No deixa de ser curiós que mentre els responsables de Museus que han de retre comptes al seus caps, ja sigui l’estat , la fundació , el patronat etc..., treballen de valent per aconseguir mantenir el to, i de ser possible millorar-lo, siguin alguns dels que tenen la cadira ben enganxada, els que prefereixin laissez passer , laissez faire , que dintre d’uns anys ja veurem...

Un fet aquest del tot intolerable i que hauria de ser ben controlat per els responsables públics , dons no és de rebut aquesta desídia i manca d’ètica i professionalitat que hauria de tenir la corresponent sanció.

Però aquí si que hem de dir que a bon segur és més fàcil que castiguin a l’ínclit Pepe per la seva trepitjada , que no pas algun d’aquest impresentables tinguin tan sols el més petit toc d’avis.