PUBLICITAT

Tots els governs que van apareixent per Riera 48 reconeixen públicament que un dels grans problemes que tenen és que comuniquen molt malament. Millor dit, que l’Ajuntament com a ens comunica molt malament. I això que disposa d’uns flamants equips de premsa , comunicació i imatge.

Però si el cas de la comunicació és digne de tot estudi , més ho és encara el de la publicitació dels actes que organitza el consistori o qualsevol de les seves regidories. Llavors els resultats no son lamentables, son simplement  dramàtics , s’agafi per on s’agafi. I a bon segur que l’IMAC és qui s’emporta el primer lloc en aquest esperpèntic ranking d’incapacitat comunicativa.

Si ens acostem a la pàgina oficial de l’IMAC en el web municipal ens podem posar ràpidament a riure. Les noticies destacades a l’Agenda de capçalera ens conviden  a una activitat infantil (“Colors al cel”) , celebrada el 3 de desembre de l’any passat , és a dir fa més d’un mes, o també a l’òpera “Les noces de Fígaro” , del dia 4 del mateix desembre , o a les visites guiades al Museu del Tèxtil o al Museu Arxiu de Sta Maria , previstes també pel 3 i l’1 de desembre de l’any passat.

És a dir que si un vol saber el que hi ha d’actualitat cultural a la ciutat es troba que fa més d’un mes que no s’ha actualitzat la pàgina oficial de l’IMAC. I no us vull ni explicar el que passa si el que voleu és saber les mostres que se celebren en els diferents indrets expositius del mateix IMAC.

Segons ells mateixos a Ca l’Arenas encara estan presents les expos amb les que es va acabar la darrera temporada i res es diu de l’exposició de gravats de Goya. A Can Palauet no hi ha exposició, cosa que es mentida dons fins avui mateix  encara es pot visitar l’exposició del taller de Gravat i encara roman com a seu municipal l’espai f , deslligat de fa temps de l’òrbita municipal.

És a dir una absoluta vergonya de la que cal exigir responsabilitats , - un ho farà personalment en la propera reunió del Consell Rector de l’IMAC -, que exigeixen , no tan sols explicacions públiques ans també depuració de responsabilitats tècniques, que ja n’hi ha prou d’aquesta permanent immunitat de la que semblen disposar els tècnics de l’IMAC.

Però per a més inri , els ineptes responsables de la publicitat dels actes que ells mateixos organitzen , no sé com s’ho maneguen per distribuir i penjar la publicitat dels mateixos.

En general la mateixa s’enganxa casa sí, casa també, en la petita zona del centre més reduït de la ciutat , sense que aquesta aparegui ni pels barris, ni per qualsevol indret que depassi la distància d’uns escassos 500 metres de la porta de l’Ajuntament.
erò si això és lamentable, més ho és el moment triat per a fer-ne la distribució que pot variar, del mateix dia de l’acte fins a l’infinit o quasi.

Així des de la setmana passada les parets del centre de la ciutat estan atapeïdes del cartell anunciador de la propera exposició d’art contemporani que es realitzarà a Can Palauet.  De que et queixes , dirà algú. Dons de que aquesta exposició s’inaugura a finals de mes , és a dir que entre l’anunci i la inauguració hauran passat quasi quatre setmanes i per tant el cartell perd tota la seva eficàcia i no serveix per a res. Diners malgastats , dons a l’hora de la veritat , que és quan cal, la publicitat serà inexistent.

Fa molt poc que en Josep Mª Torrent ha agafat les regnes de l’institut i molta és la feina que li cau al damunt. Però si un dels seus papers primordials,  - regidor dixit -, és cercar esponsorització per actes culturals que tingui ben clar que aquets exigiran una publicitat correcta, adequada i eficaç. Tres qualificatius que ara ni per casualitat tenen estada en el permanentment lamentable fer d’un IMAC que demana a crits la seva dissolució.

(La imatge correspon a un original publicitari de fa més de cinquanta anys , realitzat per l'artista Martí Rovira)