ART I ESCOLES

L’apreci, l’afecció, el coneixement, la passió per l’art , com per tot tema cultural, és obvi que és un tema educacional. Sols amb la formació s’assoleix el coneixement. Però també existeix una altra cara que és la de donar el just nivell a l’art que podríem dir “escolar” i com es realitza l’encaix entre tots els elements sense que tot quedi en un farcell en que la confusió domini i en el que les coses no quedin en el lloc que li pertoca.

Valgui la prèvia davant del fet que en aquests dies dues sales d’exposicions presenten aquest complex didàctic , amb / i , de vessants diferents. Per un costat a la Sala de la Presó , l’escola de Santa Anna ofereix la seva anyal presentació del fer dels seus alumnes de batxillerat artístic en el ja tradicional “Certamen de les arts” , mentre que a Can Palauet s’ofereix “Al portal de casa_i els constructors_”  una experiència original de Jordi Canudas realitzada a Vic i traslladada a la nostra ciutat amb el protagonisme de Dani Montlleó, Glòria Safont-Tria i Martí Anson.

Fa ja uns anys que vaig decidir no comentar el certament de les Arts , reconeixent l’error d’haver-ho fet en diverses ocasions. Una decisió que va provocar la polèmica més encesa en comentaris que mai hagi tingut aquest blog.

Em mantinc en la mateixa postura i per tant sí que visitaré l’exposició, com ho he fet d’habitud , apuntaré in mente els noms que em sorprenguin i com amant de l’art em felicitaré de la magnífica tasca del batxillerat artístic de Sta Anna , amb el treball de tots els professors encapçalats per el gran amic que n’és en Josep Mª Codina. I aquí quedarà la cosa.

És bo que l’exposició dels alumnes es faci en un indret acurat , com enguany és la sala de la Presó, per el que de dignificació de l’obra significa però res més. Es tracta d’un acte creatiu en període de formació iniciàtica i aquí ha de quedar . Voler anar més enllà seria un greu error. Els protagonistes estan en les beceroles i seria molt contraproduent l’elevació als altars de la distinció de qualsevol d’ells ja que el camí és llarg, ple d’entrebancs i de sorpreses de tota mena.

A Can Palauet , i de manera quasi clandestina , s’ha inaugurat la mostra “Al portal de casa – i els constructors_ “, que segons explica l’agenda cultural es una mostra que es realitza “  ... a partir del projecte de Jordi Canudas al barri del Remei de Vic, l’exposició arriba a Mataró i es planteja com a treball referencial a través del qual tres artistes locals traslladaran el procés a tres escoles de tres barris de la ciutat. El resultat i la documentació dels tres processos s’anirà sumant formalment a l’exposició i al projecte inicial.  Al portal de casa_ i els constructors_ , sorgeix de la inciiativa de creuar art, educació i territori”.

No entraré a discutir el projecte pedagògic i si aquest es vàlid o no. Agafaré la cara més positiva i ho donaré per fet , però el que queda ben clar que aquest projecte pedagògic , per més potència que se li pugui donar , no ha de merèixer de cap manera ocupar durant un mes l’espai noble d’exposicions de la ciutat , i més en aquest estat de procés i no en la realitat del resultat definitiu.

Com deia abans cada cosa precisa el seu lloc. I aquest treball escolar molt semblant a d’altres però sense l’altaveu ressonant de la contemporaneïtat amb aquest entrecreuament “d’art , educació i territori” (?) si es vol que depassi les parets escolars ( el seu espai natural) podria ocupar un espai estil Foment o la mateixa sala de la Presó, però mai hauria d’arribar  a ocupar un espai com el de Can Palauet per la descontextualització que provoca tant en el contingut com en el continent.

Però queda molt clar que una exposició en un indret secundari no serveix per aquells “artistes” que signen el projecte , veritables beneficiaris del mateix . Que els escolars serveixen tan sols com a excusa vàlida per un ideari teòric que artísticament poc s’aguanta i en el que és del tot difícil trobar-hi un veritable rèdit positiu.

Però ja ho sabem tots, estem a Mataró i la gent de l’IMAC fa el que volen en el tema artístic ,amb el beneplàcit de director i regidor. Malgrat que teòricament el Consell Rector ha de donar el vist i plau a les línies metres de l’activitat, el cert és que ni en el cas de ca l’Arenas , ( amb modificació de pla d’usos , externalització de part de les exposicions i dues temporades compromeses ), ni en el cas del Museu , ni en el de Can Palauet , s’ha presentat ni a tall d’aprovació, ni tan sols d’informació, la programació prevista per el futur.

I així anem, mentre que es manté el domini dictatorial de la tesitura contemporània , es segueix menystenint a la plàstica en un desig en la línia de l'aniquilació i l'extermini.

Però està clar. Si ningú dels que haurien de manar ( regidor i director de l'IMAC ) son capaços de fer res i la seva postura és de baixada de pantalons davant la veritable reina del "cotarro" , als demés sols ens queda el dret a queixar-nos i fer-nos mala sang , davant la vergonyosa imposició d'un criteri personal per damunt de qualsevol altra reflexió.

I així portem molts anys , i com dirien els "castizos" , " Y lo que te rondaré , morena".

(L'obra que encapçala el post és una composició de l'artista argentoní Josep Serra i que pertany a la col·lecció familiar )