CHIMPON , CHIMPON

CHIMPON 1

Encara que Regidor i director de l’IMAC em van assegurar per activa i passiva que no hi havia cap exposició preparada després de les actuals , i que el tema de l’Associació Sant Lluc era una proposta inconcreta , en certa manera un parler pour parler , i que si de cas ja es discutiria el tema en el Consell Rector, la veritat és que demostrant que, o no s’assabenten del que passa a casa seva ( malament ) o menteixen ( pitjor ) , el cert és que el programa del proper any i mig està tancat i és públic, i també és més que discutible.

No és de rebut, i per a mi és absolutament irregular , per no dir il·legal, que la gent del Sant Lluc organitzi al seu gust i gana unes exposicions en forma d’evident externalització de la gestió de programació , per més que algú em digui que administrativament no és una externalització , ja que en realitat si que ho és di facto.

No és pas que aplaudeixi els noms de Tano Pissano , l’artista italià afincat fa temps a Palafrugell, tant hàbil i divertit, com comercial, decoratiu i insubstancial, en el que el tema marí ( peixos) és un més en la seva varietat temàtica ( imatge que encapçala el post ) , ni el de Josep Munné , fidel fins a la mort al seu estil de reminiscències sorollesques , però no deixen de ser acurats professionals. El que no puc entendre de cap de les maners son les altres dues exposicions: Joves del Sant Lluc i Margarida March / Regina Puig.

En el primer cas crec que sí, que és un gran encert que la mostra dels joves del Sant Lluc es celebri a Ca l’Arenas ja que respon en plenitud al concepte de la dació del mestre i serveix de nexe d’unió en l’apartat de l’aprenentatge creatiu.

Però hauria de quedar ben clar que aquesta exposició és un premi per que puguin demostrar el que saben fer. Obligar-los ara a renunciar al seu camí habitual per tocar el tema marí és una mala jugada i alhora és del tot contraproduent ja que no és una variació creativa volguda . El que alguns creuen repte no és tal ja que aquest sols és positiu quan és té un idioma pictòric clarament definit.

Per tant, magnífic l’exposició dels Joves a Ca l’Arenas , però absurd i contraproduent limitar-los a una temàtica , i més quan la mateixa se la passa per el forro  la mateixa direcció presentant obres com per ex. la de Josep Mª Codina.

El que per a mi és absolutament incomprensible és la mostra de Margarida March i Regina Puig. "Dues dones i el blau” que és a la vegada la demostració més escaient de la veritable fal·làcia que significa aquesta nexe unitiu  que serveix d'excusa a la programació.

Margarida March és una excel·lent esmaltadora però no crec que ningú li reconegui cap tirada artística envers el tema que ens ocupa i en el cas de Regina Puig és encara més difícil entendre els mèrits per ocupar un protagonisme a ca l’Arenas. A més , el fet de ser la dissenyadora de l’exposició l’hauria d’inhabilitar èticament per a ser protagonista en part de la mateixa.

És clar que ves a saber ,potser l’excusa del blau dona per a tot.

Teixint així els vímets de la programació no es va en lloc, o millor dit , es va per camins d’ inconcreció absoluta en els que l’amiguisme , el gust particular i la manca de coherència son dominants. Elements tots ells que mai haurien d’estar presents en un centre d’Art que diuen vol ser far plàstic ( valgui aquí l’obligada metàfora marinera ) de la ciutat i comarca.

 

CHIMPON 3

 

 

Algú de l’IMAC encara pensa que això de la cultura és un joc i que tant se val. Que a fi de comptes la qüestió és cobrir l’expedient i que si a més a més es tracta de plàstica , aquest reducte que cal eliminar com sigui , tot si val.

Potser per això s’han inventat la bestiesa de l’elecció de noves obres per el proper rotatori de “Mar de fons”, mitjançant la votació popular a través de Facebook. I a més, estant contents i se’n vanaglorien.

Tots sabem que la ganduleria i la incapacitat son els dos epítets que més s’escauen al fer del Museu de Mataró, però descarregar la responsabilitat adquirida en raó d’uns fonaments que se suposen ( i mai tan ben expressada la frase ), a uns criteris populars no deixa de ser una clara desistiment de funcions.

Però la juguesca arriba al desideràtum quan la pretesa tria es redueix a un grapat d’obres de les que el 85% corresponen als germans Arenas , però curiosament no es pot votar al respecte de les obres que han de ser substituïdes. És a dir,  una potineria per fer sentir la fal·làcia d’una participació inexistent.

Però a més a més el trist es veure com s’han penjat aquestes obres al Facebook. Tortes , mal girbades , amb reflexes .... , resumint amb un nivell tan baix que ningú gosaria penjar-ne alguna d’aquesta manera en el seu facebook particular. Aquí sí i amb l’agreujant de que el titular ho diu ben clar: “Museu de Mataró”. De veritat , tanta inutilitat hi ha en el Museu que ningú sap usar el més senzill dels programes de tractament de fotografies, per fer-ne les modificacions elementals d’un correcte enquadrament?. De vergonya.

Una història que em provoca un neguit i una pregunta:

El neguit: Si el Museu és capaç de publicar fotografies de les seves obres amb aquesta deficiència , com deuen ser les de les fitxes professionals del seu arxiu.

Una pregunta: Vist el molt que sembla els hi agrada el tema participatiu , per que no ampliar el mateix a altres àmbits , com per ex. triar per consulta del mateix tipus les obres de Teatre a representar en el Monumental, o les orquestres de Les Santes , o el programa de la setmana de Música antiga , o...