MAR DE FONS . REFLEXIONS

Una setmana sense acostar-me al blog. Una setmana amb molta feina en els primers dies i de descans i relax en els darrers. Una setmana de Pasqua per carregar piles , que falta fa , per encarar amb forces els darrers mesos de la temporada , que feixucs es presenten.

Una setmana de pau i tranquil·litat que és la que desitjo hagi estat per a tots, però posats una altra vegada per feina , potser cal fer reflexions ben profundes , que en el que pertoca a l’art  implica establir positives discussions al voltant de Ca l’Arenas, l’element punyent en el món artístic mataroní.

La inauguració de “Mar de fons” ha deixat justament això en el camp plàstic mataroní. Cal dons fer anàlisi a font i analitzar punt a punt , tots els elements dels que disposem per intentar esmenar l’errada i no fer que Ca l’Arenas esdevingui encara més un element residual, un mort en vida , en la realitat artística mataronina.

En els meus anteriors post , he deixat ben clar tot el que penso al voltant d’aquesta disbauxada aposta. No incidiré per tant en els mateixos apunts , encara que penso que bo seria que el poder en fes alguna reflexió al respecte. Encara que tot això rau en l’accessori i la clau està en el fonamental, en l’eix al voltant del qual tot gira.

En Ramon Bassas , afeccionat impenitent a l’art , just abans de la inauguració de l’exposició, tot fent evident el seu anhel de poder gaudir de l’obra d’en Jaume Arenas ( l’artista invisible a la seva pròpia casa ) explicitava el seu  temor al fet de que tot l’anunci de la mostra estava estructurat al voltant de la novetat tecnològica de la realitat augmentada ( a l’hora de la veritat un veritable fiasco) i en canvi res es parlava del tema artístic que efectivament hauria de ser el veritable protagonista de la temporada.

Un apunt amb el que encertava de ple. L’IMAC ha apostat per un comunicador com a director i per tant és lògic que s’aposti més per la novetat tecnològica com element de ressonància ( de fet molts mitjans informatius se n’han fet ressò ) que no pas per la qualitat artística , i més quan aquesta s’ha evidenciat com  paupèrrima.

Amb aquesta exposició queda molt clar la nul·la aposta de l’IMAC per la plàstica. I no és opinió tan sols una opinió personal. Perecoll i Josep Mª Codina, per dir els noms de dos protagonistes de la mostra, sortien encesos de la mateixa. I dic aquests noms dons quasi no n’havien d’altres.

Per que un punt molt important a considerar hauria de ser l’enorme patacada de l’acte inaugural. Del món de l’art hi havia els artistes Perecoll. Duran, Fradera i Codina , que n’eren protagonistes a l’exposició. I havia Antoni Luis , del Sant Lluc, Pep Dardanyà, de Can Xalant ,  Ramon Manent dels Amics de Ca l’Arenas; Parés de Mataró, Josep Munné i a darrera hora va arribar Margarida March. Ningú més. La resta fins arribar a la cinquantena escassa d’assistents , públic d’allò que és diu “ entorn”.

És a dir. Després de molt de temps hivernada , la reinauguració de ca l’Arenas ni tan sols és capaç d’aplegar a una desena d’artistes. Ningú del Sant Lluc , ningú del Llimoner , ningú de l’ACM, ningú d’ enlloc. Potser per fer-s’ho mirar , i pensar que alguna cosa s’ha fet malament.

I aquí rau la clau de tot. Es pensarà , s’analitzarà, es reflexionarà ?. la resposta tots la tenim clara i és un NO rotund. Fer-ho implicaria deixar en suspens tot i recomençar el treball de nou. I  l’orgull de qui mana ho impedirà sempre. Però malgrat això cal llençar les preguntes al vol:

1.-Com és possible que de nou es caigui en el parany del tema axial, quan la seva inutilitat ha quedat demostrada ne les anteriors temporades.

2.-Com és possible que la mostra troncal tingui tan escassa qualitat , amb un domini tan aclaparador dels germans Arenas i una presència tan minsa del fons del Museu, amb el lamentable afegitó de que algunes peces repeteixen presència d’altres anys?.

Si es parla de milers de peces de tema marí, com és possible tan escassa selecció en el que pertoca a nombre i qualitat?

3.- Si la aposta d’enguany feia referència al tema tecnològic de la realitat augmentada. Com no es van fer proves abans i així s’estalviava la riota del fracàs de l’obra de Perecoll ( il·legible per el novedòs programa)?

4.- Si la aposta era tecnològica , com no es va preveure treballar en les fitxes dels artistes i estalviar-se el ridícul d’unes fitxes amb dades escasses , errònies, sense sentit , i amb detalls tan divertits com qualificar a un artista com a mataroní després d’afirmar que a nascut a Mataró ( dons que havia de ser , cubà? )  o batejar , sense cap mena de rubor, al reconegut artista “Perecoll” ( Pere González Coll) com a Sr Pere Coll i amés amb un recull de definicions que de ser certes l’aniquilaria com artista?.

5.- Com després d’haver comprovat el desgavell d’aquestes dades , amb queixes personals dels propis protagonistes , les mateixes es mantenen en la xarxa i l’única resposta és encongir-se d’espatlles i carregar la culpa als responsables informàtics?.

Com és possible que ningú sigui capaç tenir cap control de res?.

Com és possible que deu dies més tard , ningú s’hagi dirigit als artistes per intentar arranjar la situació i evitar que els mateixos facin el més espantós ridícul amb les seves fitxes de Viquipèdia?.

6.- Com és possible deixar en mans d’una associació una bona part de la temporada artística , sense dir-ho a ningú i sense passar per les aprovacions degudes , en aquest cas del Consell rector de l’IMAC, al que no s’ha informat de cap de les maners?.

I una vegada “descoberta” la flagrant irregularitat , com és possible que tot segueixi igual i no s’hagi , al menys , deixat en standby tan irregular situació?.

I així unes quantes preguntes més, que espero algú sigui capaç d’explicar públicament.

PS.-

El cert és que no espero respostes personals, però veig que algú del poder llegeix aquests comentaris, i com que la raó és evident i ell no té un pel de tonto, actua en conseqüència.

Així podem dir que encara que a la pàgina de Cultura del weeb municipal, segueix sense aparèixer notificació algun al respecte de l’exposició de Ca l’Arenas , sí que han bloquejat el weeb de l’esmentat lloc al que no es pot accedir de moment i per tant no apareix ja la referència de la mostra d’Art i guerra , acabada ja fa sis mesos.

Igualment hem de dir que si entreu al Facebook del Museu ja no apareix cap del centenar de fotografies que es van penjar per a tal de ser “votades” per ser escollides com a protagonistes de la propera exposició.

Totes aquelles fotografies indignes d’un museu per la seva manca més absoluta de qualitat han estat amagades , espero que per sempre.

Ara sols queden les lamentables fitxes de la Viquipèdia que espero siguin ben aviat posades a to, abans de que algun dels seus protagonistes actui , tal i com té intenció, amb l’interposició de la corresponent denúncia

PS2.-

Les imatges d’aquest post corresponen als grans oblidats de la mostra “Mar de fons” com ho son els artistes vilassarensc Pere Monserrat ( Vilassar de Mar) i Amadeu Casals ( VIlassar de Dalt) , els dos únics artistes del Maresme que juntament amb en Jaume Arenas , poden ser considerats veritables artistes de temes “marins" i que han estat marginats d’aquesta exposició, per més que d’en Pere Monserrat s’ofereixi un petit apunt.

Oblits tan flagrants , fruits del desconeixement més absolut de la realitat i la història plàstica més propera , per part dels professionals (?) que han organitzat la mostra , incideixen de manera més negativa encara , a la més que deficient valoració que mereix la mateixa.