Mataronina de naixement ( 1974 ) i resident de fa ja forces anys a la magnífica població de Valderrobres , al Matarranya turolenc . Una població que valgui l’avinentesa de la recomanació d’una visita per la riquesa del conjunt que aplega , encapçalat per el seu magnífic castell , espai on un va tenir ocasió de veure una de les millors exposicions de Guinovart , en la que el bon amic Paco Rodon va tenir molt a veure.
Però tornant al que ens ocupa hem
de dir que a bon segur que Ester Galdon és la més dispersa de tots els
participants en aquest col·lectiu "Qu4tre". Mentre que la resta es manté fidel a una idea primigènia al
voltant de la qual estructura el seu discurs , el concepte axial de Galdon es
troba en la seva força cromàtica que genera una pintura esencialment colorista
sigui quin sigui el concepte que després desenvolupi plàsticament , que anirà
des de l’abstracció fins a un cert apunt realista , abraçant la més ample
diversitat de mirades.
Aquesta dispersió queda ben
evident amb un seguit de treballs presentats. Uns treballs consistents en la individualitat però que en el conjunt semblen conformar una pròpia i personal col·lectiva. Un conjunt en el que destaca per damunt de tot una visió
del seu poble estructurada en un concepte constructivista en el que l’equilibri
de volums i colors determina una peça de gran intensitat i qualitat. Al seu
costat la resta es mou amb dignitat personal però amb la manca d’un caràcter
comú que defineixi conceptes i maneres d’entendre un art que s’endevina
positiu però en el que fa falta centrar-se en molta més intensitat.
Esther Galdon evoca maneres i manifesta suficients vibracions com per apuntar-se al seu fer , però queda clar que cal depurar i començar a centrar el fer en un camí més personal i menys dispers que no pas el que ara ens ofereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada