dijous, d’abril 26, 2012

EXPOSICIONS





No deixa de ser un fet curiós que les inauguracions d’exposicions no es realitzin com sembla el més escaient, és a dir repartides en decurs del temps, i en canvi succeeixi que s’amunteguin de manera sanglotada de forma periòdica. Caps de setmana deserts front a caps de setmana de gran activitat.
Però sigui com sigui el cert és que en aquests dies tenim un ventall més que interessant de mostres que us recomano intensament visitar.

Per començar crec que val la pena desplaçar-se a la veïna població de Sant Andreu de Llavaneres. Allà , el Museu Arxiu de Can Caralt segueix amb la seva exquisida programació i presenta ara les darreres obres del més que conegut , i sempre estimat,escultor mataroní Yago Vilamanyà.

Una vintena de peces de caire abstracte en aquest concepte que tant be treballa l’artista i que complementa amb la seva dualitat figurativa. Una teòrica esquizofrènia creativa que no és tal ja que la saviesa comunicativa de l’artista evita la contradicció i la converteix en complement.

Una mostra de la que en parlarem abastament que a bon segur demostrarà el nivell de saviesa que sempre ha demostrat aquest veterà creador.





Una  altra exposició que es preveu però que molt interessant és la que ens presenta a partir de demà l’espai “A17 Art Contemporani” , aquest indret expositiu que es troba al Carrer Amàlia 17 i està dirigir per Esther Aliu.

Segons predica la prèvia és una mostra en la que es presenta l’obra d’un seguit d’artistes que treballen a Mataró ( Aliu, Alís, Almeida, Codina, Cuyàs, Hortós, de la Hoz , Montlleó, Poch, Romero, Roncero  i ... punts suspensius que serveixen per afegir a Perecoll al que de nou equivoquen cognom i etiqueten com a Coll en aquesta errada que començà a Ca l’Arenas i que sembla ja estandarditzar-se ). Uns artistes però que poques vegades trobem junts en una mostra per la diversitat dels seus discursos. Un conjunt de retrats i autoretrats que il·lustren com veuen i com es veuen els artistes de Mataró.Tot plegat en un exercici poc habitual per la majoria d’ells. Que treballen altres temàtiques i fins i tot en obres de tècnica o factura diferent.

Una exposició molt recomanable que aconsellem de vell antuvi , no tan sols per la qualitat dels participants , ans també per la ductilitat de la mentora de la sala ( Esther Aliu ), artista de sensibilitat provada i de suficient criteri analític com per , essent com és gran defensora de l’art contemporani , saber perfectament separar el gra de la palla i fugir de tantes i tantes boutades que sota l’aixopluc de la contemporaneïtat  intenten fer colar gat per llebre.

Dues magnífiques exposicions a les que cal afegir d’altres que son una mica més lluny.





Per exemple es pot començar per Argentona i la mostra del concurs de cartells de la Festa del Càntir ,guanyat en aquesta edició per el premianenc Eloi Botey.

El cartell argentoní res té a veure amb per ex. el cartell de les Santes. L’exigència d’un concepte tipogràfic i la limitació Cromàtica degut a la limitació de tintes , porta el concurs cap el camp del disseny i enguany amb un resultat magnífic , malgrat el cromatisme groc que trenca la possibilitta de contrast. A bon segur que més espectacular en la samarreta ( servitud obligada en la festa ) que en el propi cartell presenta però un nivell alt de dignitat.




Dignitat creativa amb alta qualitat que és la que presenta el mataroní Antoni Lleonart presentant a la biblioteca l'Esqueller de Sant Pere de Torelló, la mostra “La llera del riu Ges”. Una mostra que explicita el retorn a la seva mirada més paisatgística , enfrontant-se en aquest cas la peculiaritat d’aquest riu Ges que domina els conreus del roma Cirvianum ,avui Torelló i la seva vall.




En altra nivell es mou l’Alberto Romero Gil que presenta des d’ahir els seus treballs a l’espai 2 de la sala Parés.

Res de nou a dir en aquest treball constant i afinat en la seva pròpia evolució. No ve d’ara i sí de quan ningú el coneixia , la meva admiració per el seu treball i la seva trajectòria, per més que pugui discrepar a vegades com va ser en el cas del retrat del naturalista Monserrat . Ara i aquí , per el que hem pogut veure en el seu catàleg , de nou incideix en els seus temes recurrents, convertits quasi en obsessions creatives , com és el cas de les composicions naturals i els seus paisatges peculiars.

Una exposició que caldrà visitar per afermar-nos encara més en el nivell qualitatiu d’aquest gran creador.

Exposicions i artistes mataronins , per arreu i amb qualitat. Un concepte que bé hauria de tenir en compte el poder mataroní de l’IMAC i deixar ja de menystenir-los  com fa actualment amb la seva despòtica i aniquil·ladora programació.