BIBLIOTECA ANTONI COMAS

Avui és un dia important per a Mataró. Ho és per que s’ha inaugurat la biblioteca Antoni Comas . Un fet important en sí per la ciutat , molt especialment per els ciutadans , i més especialment per tots aquells als que la cultura , en qualsevol de les seves manifestacions , ens motiven de manera personal, ciutadana i social.

Òbviament que no m’he volgut perdre la festa. M’he perdut, això sí, bona part dels discursos ja que , - ja està en PIC criticant-, la megafonia era simplement nefasta ( pensem que no esperaven la munió de gent que hi ha acudit ) . Però diguin el que hagin volgut dir la importància d’avui no estava en els que podien lluir de corbata o foulard a l’estrada i sí estava ni més ni menys que en el poble, que a més a més , en serà el gran usuari de l’espai.

No és aquesta una biblioteca per fer-ne baralla política. No és un espai aconseguit gràcies a CiU ni gràcies al PSc . No és la bilbioteca de Baron , ni la de Mora. És la biblioteca d’una ciutat, Mataró, amant de la cultura i desitjosa de gaudir-la , que s’ha trobat SEMPRE , - i ho vull escriure amb majúscules , amb un govern que no li ha fet gens de cas en aquest aspecte. Així ens trobem sense teatre , auditori, sala d’exposicions .....

Per això avui, tots sense excepció ens hem aplegat en aquest nou parc de l’escorxador on l’edifici de Melcior de Palau llueix resplendent. Un biblioteca adequada perfectament en una petita joia arquitectònica en un treball esplendorós de Dolors Periel que ha sabut aprofitar els avantatges d’uns conceptes fantasiosos en la forma però enormement racionals en el fons. Uns espais molt ben resolts i amb detalls de gran qualitat com ho és el manteniment de l’element industrial en la sala d’actes que determina per si sola , la magnífica comunió de l’ahir i l’ avui, en una admirable conjunció entre el present , el passat i el futur.

Una biblioteca que a més a més porta en nom d’Antoni Comas , un personatge admirat i volgut per a tothom i del que jo en tinc record en l’amistat profunda que mantenia amb el meu pare. Un Antoni Comas al que volem recordar en aquest post , amb el retrat “oficial” de personatge il·lustre de la ciutat , que va realitzar de manera més que excel·lent , el jove artista Eduard Novellas.

Avui Mataró gaudeix d’una nova biblioteca, un fet normalitzat en qualsevol país que es vesteixi per els peus però notable encara en el nostre. Pels aires comença ja el run run de la necessitat d’una altra biblioteca i els camins s’acosten a casa. Seria bo, no per  a mi i sí per  a tots, que els projectes s’acomplissin.

Avui doncs Mataró és més ciutat i menys poble. I un que se'n alegra i molt. Veure la gent i veure les cues per visitar l’edifici haurien de ser element suficient per a qui governa , i per la resta de grups municipals, per fer reflexió del valor de la cultura en la vida quotidiana.  A bon segur que de reflexionar-hi potser es trencaria el maleït tòpic de que la cultura no dona vots.

Avui un dia esplèndid. Que no sigui un miratge i sí la constatació d’un constant viatge cap el futur cultural d’una ciutat que no es mereix estar en el desert en el que es troba.