No he acostumat a parlar en aquest blog del “mataroní
de l’any”. En primer lloc ja que no volia que es poguessin interpretar malament
les meves opinions per el fet de que l’organitzador “El tot Mataró” és , per
així dir-ho, la directe competència del “capgròs” , revista en la que col·laboro
de fa anys.
En segon lloc ja que sempre he pensat que això de les votacions ,
diguem-ne “populars” , no deixa de ser una enganyifa democràtica ja que massa
vegades i a l’hora de la veritat , acaba enduent-se el guardó aquell que
disposa d’un aparell de suport més important.
I finalment per el fet de que el
concepte “ de l’any” sempre és eteri. Vaig comentar per exemple que el frec a
frec d’una edició va estar entre Pep Manté i Pepe Novellas que en aquell any
sols havien fet una cosa per valorar , i gens bona per a ells i la ciutat , com
era morir-se, I se’m permeti la dosi d’humor negre.
Avui s’ha atorgat el guardó que correspon a l’edició
de 2012 , i mantenint del tot les meves reserves mentals en el que pertoca al premi,
personalment em satisfà i molt que hagi estat en Ramon Salicrú el guanyador del
mateix.
Penso que quasi tots coneixem a en Ramon. Hem coincidint
amb ell a l’escola, les festes populars , o a la parròquia. O en el seu
infatigable treballar a la recerca de la història quotidiana local ( fa un
temps van ser els carrers , ara les famílies). L’hem trobat a les aventures
periodístiques ( El Maresme , televisió de Mataró ) , a les entitats més
nostrades i a ... . I sempre que hem estat al seu costat ha sabut insuflar-nos
la passió per el que estàvem fent i a més hem vist que aquesta passió no servia
per a res si no s’entenia com un element de servei a la comunitat , fos la que
fos.
Ara , quan dia a dia , la síndrome de la corrupció
plana per arreu. Quan ser honrat sembla més un defecte que una qualitat, quan sembla
més un símbol de ser un ase que no pas un esser intel·ligent. Quan l’egoisme
preval per damunt de l’esperit de servei , atorgar un premi a Ramon Salicrú no
és tan sols una demostració d’encert i saviesa , és una gran lliçó moral que
molts , o potser tots , hauríem de tenir molt en compte.
No sé si veritablement Ramon Salicrú ha estat de
veritat el mataroní de l’any 2012. Segurament no. Però sí estic convençut que
en el còmput d’una trajectòria vital en la que la ciutat , Mataró, ha tingut
importància cabdal, ningú amb més mèrits que ell.
Per això em satisfà i molt el seu guardó. Sé que per
ell serà la més íntima de les satisfaccions a les que afegirà el munt que li
arribaran de per arreu.
Un , tan sols d’assabentar-se ha penjat aquestes
paraules al facebook:
Molt content del guardó atorgat a Ramon Salicrú. Ha estat mestre
exemplar de les meves filles i és home de bé i de bo. El seu exemple personal
d'entrega a tot el que fa és la millor resposta humana a tots els casos de
corrupció que ens envolten i que ens fan desconfiar de la societat. Gràcies
Ramon per el teu exemple.
Les mateixes que vull serveixin per acabar aquest post d’homenatge a un
personatge exemplar.
Felicitats Ramon.
I gràcies , moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada