PILIS I CELS

Tots aquells que vàrem conèixer a Pepe Novellas sabem del seu tarannà en certa manera despistat i de la seu poc afany en retenir detalls que fossin simplement accessoris. El nom de les models n’era un d’ells. Com que la seva primera model es deia Pili , a partir d’aquell moment totes les models que van passar per l’estudi eren “Pilis” , i l’expressió normal per dir que s’anava a treballar amb model era :”Anem a fer pilis”. Una expressió que quallà , com no, també entre els seus alumnes.

Per això, i a modus de subtil homenatge al mestre, Carme Fageda ha volgut titular la seva exposició a l’espai capgròs , que és la seva afirmació expositiva després de la mostra individual de fa unes temporades a la sala de la Presó, com “ Pilis i cels” en una íntima definició del que significa l’obra ara presentada.

Encara que Carme Fageda no és una nouvinguda en això de l’art, pertany però al grup de creadors que arriben a l’afirmació de la seva afecció quan les circumstàncies de la vida , familiars i professionals, els hi permet. Això fa que essent intel·lectualment formats i gaudint d’un bon bagatge emocional i sensitiu , els hi cremi el temps i una vegada assolits els plantejaments tècnics , les etapes es succeeixin de manera desfermada.

Mentre que l’artista jove segueix un caminar en certa manera lent i pausat, el creador del que parlem tan sols tastat un camí creatiu, aquest li sembla ràpidament esgotat i en passa a altre , en la recerca desesperada de trobar la seva veritat i el que en podríem dir , el seu idioma plàstic.

Aquesta reflexió es fa evident en el cas de Carme Fageda si és que hem pogut seguir la seva trajectòria. En poc temps les coses canvien, i el que fa un no res era vital ara ja és un deixalla en el camí , però avui , en aqueta exposició, crec jo que , explorats els verals , el camí sembla ja desbrossat per a una definició més plena.

Carme Fageda , pinti el que pinti , en aquest cas  pilis i cels, estableix la seva obra en una construcció volumètrica dels espais. Posseïdora d’una interessant sentit de l’equilibri dels mateixos , genera l’obra amb el recolzament d’una tècnica prou acurada i una paleta cromàtica certament reduïda  que li serveix per reforçar els límits de la seva geometria espaial, omplint el seu interior amb els elements que generaran el seu peculiar concepte de la figura. Una manera de fer que li permet accentuar la intensitat o dramatisme de les mateixes , amb un expressionisme peculiar capaç de generar les suficients vibracions emotives.

Una manera de fer que extrapola , en el cas dels cels, a una mirada més tendra i poètica; més sensible i emotiva, en la que l’absència de la figura , ens la fa més present encara , remarcant el caràcter de l’home com a veritable protagonista de la seva creació artística.

Pilis i cels. Terra i espai. Cos i esperit. Les eternes dues cares de la sensibilitat del creadors , col·locades de nou aquí front de l’espectador per que aquest en digui la seva.

Dolça i abrupta alhora , generant bellesa sense partir d’ella , Carme  Fageda ens demostra que està en el punt d’inflexió de la seva carrera. Ara li toca decidir.

Esperem  i desitgem, per a bé de tots i de l’art , que ho faci a fi de bé.

Carme Fageda. "Pilis i Cels"

Espai capgròs. Febrer de 2013