DIÀSPORA

En aquests propers dies i en les properes setmanes, un bon grapat d’artistes mataronins seran actualitat per les seves exposicions en diferents indrets del nostre país i de fronteres més enllà.

Per alguns el camí serà curt com per ex, Yago Vilamanyà que presenta la seva exposició “Retorn” al Museu del Càntir d’ Argentona , o en Pere M. Brasó que en el proper mes de març presentarà les seves darreres realitzacions al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

 Per altres la proximitat d’una exposició a inaugurar en els propers dies a la sempre agradable sala l’Arcada de Blanes ha des er el preludi i preparatiu per una posterior exposició a la sempre exigent Ginebra, com és el cas d’Albert Alís.

Marta Duran per altre costat exposa en aquest mes de març en el Barclyas Bank , a París, en la sempre emblemàtica Avinguda de l’Òpera . Mentre , Perecoll i Marc Prat , a duo fan les alemanyes exposant a la galeria Kunst Kontor de la ciutat de Wiesbaden, ciutat de quasi tres cents mil habitants propera a Frankfurt.

 I anant més enllà , Joan Poch i Camil Giralt  fan les Amèriques i es presenten a la fira Internacional d’Art de Bolivia , la primera que es celebra en aquell país sota l’aixopluc del Ministeri de Cultura. Una experiència a la que potser s’hi afegirà algun altre artista mataroní.

Amb vol llar o vol curt els artistes mataronins han entès perfectament que cal volar. Que un no es pot quedar en el petit reducte localista i menys amb les poques possibilitats comercials i expositives , després de la quasi desaparició de la Caixa Laietana i amb la postura pública que dona totalment l’esquena als artistes plàstics.

Fan molt bé de llançar-se a l’experiència i l’aventura , fet que recolzem del tot, amb la certesa que de la seva qualitat en poden sortir resultats ben positius.

I com que parlem de la seva qualitat la pregunta surt immediata. Si son acceptats en aquests diversos espais , tots ells de reconeguda solvència, com és possible que no puguin exposar el la sala d’exposicions municipal de la seva pròpia ciutat?.

Una pregunta amb resposta difícil. Per això mentre els responsables se la pensen nosaltres seguim amb la cantarella :

Nou temporades sense exposicions de cap artista plàstic mataroní (pintor / escultor ) a Can Palauet, sala d’exposicions municipal. Quina és la raó?. 

Volem explicacions públiques i volem que es corregeixi JA aquesta greu anomalia cultural , depurant alhora les responsabilitats a qui calgui. 

Mataró no es mereix els tècnics artístics públics que avui per avui , i de fa temps, manen a la ciutat.