diumenge, de febrer 17, 2013

SANT ANDREU DE LLAVANERES , CAPITAL PICTÒRICA DEL MARESME








Ja fa temps que Mataró ha perdut la capitalitat pictòrica del Maresme, però ara encara més.
Amb Can Palauet dedicat única i exclusivament a l’art contemporani, i no pas sempre de qualitat. Amb Ca l’Arenas fet un desori i convertit en un desert de fet, qualitat i públic. Desapareguda en combat la Caixa Laietana , amb direcció inexistent a l’Ateneu , a punt de caure en mans restrictives i que no encaren mires molt altes. Amb tot això sols ens queda la bona voluntat del Sant Lluc , mai prou lloats , per poder gaudir a la nostra ciutat d’alguna que altre exposició pictòrica de qualitat.

Per això de fa ja uns quants anys els afeccionats a la pintura de Mataró emigren cada mes cap els voltants per a tal de poder gaudir de bones exposicions. Fa ja un grapat d’anys que era Vilassar de Mar l’objectiu de les nostres peregrinacions mensuals de primer dissabte de mes . Allà de la mà de Paco Rodon vàrem gaudir del bo i del millor de l’art català. En especial de l’art corresponents als períodes maleïts de les escoles artístiques dels seixanta i setanta.





Ara , i des de fa uns pocs anys ,curtcircuitat el Monjo per la desaparició de la seva ànima màter i caigut en les pitjors mans  que l’han portat a una veritable mort, ha pres el relleu la gent del Museu Arxiu de Llavaneres, amb Lluís Albertí i Àlvar Sáez al capdavant, que ens ofereixen unes magnífiques temporades , aplegant a parts proporcionals la quota localista, amb un grapat d’exposicions conformades essencialment per els millors artistes mataronins i amb l’afegitó d’un parell d’exposicions de veritable mèrit , com en el mes que ens ocupa amb un magnífic recordatori del bon fer de Josep Serra Llimona , un d’aquells artistes nostrats que en altre indret seria quasi un heroi nacional i aquí resta perdut en el conjunt global i sols troba aixopluc en els veritables art ferits.

Definir a Josep Serra Llimona d’una manera entenedora és ben fàcil: un artista de la Parés. Però un artista genètic i per tant amb tots els ets i uts que això significa en aquest concepte post impressionista passat per el tamís català de la lluminositat mediterrània i en al recerca d’uns conceptes pictòrics en certa manera personal i intransferibles

.
Per el vist , no ha volgut la gent de Llavaneres , tirar del fons d’armari de la Parés i aprofitant l’avinentesa del coneixement ens ofereix una mirada molt més íntima de l’autor.Una mirada que va des d’unes primeres obres iniciàtiques , amb un paisatgisme de caire més constructivista , -amb la curiosa signatura de Pep Serra- , fins a obres molt més properes en el temps en les que l’artista desgrana la seva particular sensibilitat.

Ens trobem així en un repàs a la trajectòria creativa , amb una curosa parada en l’apartat de l’aiguada on ens mostra la seva habilitat i qualitat en una aquarel·la d’arrel molt seca en la que desgrana qualitat i sensibilitat a dojo, com amb la magnífica obra d’aires monocromàtics on els finestrals esdevenen prodigi creatiu d’aquells de fer-ne cas.




Al seu costat composicions , paisatges urbans , i especialment la petita meravella d’aquells interiors d’arrels tan clarament de Matisse, que ens transporten amb la seva lluminositat a un ambient calfretós, en el que l’espectador es submergeix immers en la sensibilitat peculiar del mestre.

Amb tot això , la gent del Museu de Llavaneres ens permet  endinsar-nos en la vibrant personalitat d’un artista que com dèiem al començament , seria figura de Museu en altres indrets mentre que aquí roman en el pejoratiu de ser “ un de la Parés”. Un artista elegant en la realització, íntim en la sensibilitat , acurat en el comportament tècnic i principalment , enormement calent en la comunicació , en un conjunt creatiu d’alt nivell del que en podem gaudir altament en aquesta magnífica i recomanable exposició.

Josep Serra Llimona. Museu Arxiu de Llavaneres.
Del 15 de febrer al 10 de març de 2012.



REFLEXIONS A POSTERIORI

Dèiem al començament del comentari que ja havia esdevingut costum acostar-nos cada mes al Museu Arxiu de Llavaneres per veure bones exposicions. I caldria l’afegitó de bones exposicions d’artistes mataronins de les que un n’ha tingut el plaer de presentar-ne darrerament unes quantes . Noms com els de Perecoll. Marta Duran , Jordi Prat , Marc Prat , Eduard Novellas, Yago Vilamanyà, Manuel Cusachs , Josep Mª Codina , i tants d’altres,per no dir dels recordatoris a Eduard Comabella, Pepe Novellas o Emília de Torres , han convertit al casalot de Can Caralt en el veritable santuari on podem gaudir de l’art de la nostra ciutat que ens està vedat gaudir in situ.

I que dir de la col·lecció que atresora el Museu?. Mentre que a Mataró, entre la ineptitud de la gent del Museu i l’obcecació de qui veritablement mana en la cultura artística de la ciutat , que no son altres que els tècnics , ens quedem sense poder veure res dels nostres mestres , propers i llunyans , aquests ensenyorejen les partes de la veïna població , a on ens hem de desplaçar si volem ensenyar a algú qui era Alcoy, Rovira, Opisso, Estrany , o els més propers , i triïn el nom que vostès vulguin en el teòric top 20 de l’art mataroní.

A Mataró , des del primer any de la regidoria de Graupera que no s’ha programat cap exposició de pintor local a Can Palauet ( i en van 9 temporades), on sols hi ha estat presents els noms de Santi Estrany i Pepe Novellas , degut a les mostres d’homenatge realitzades. Igualment nul·les han estat la presència de creadors plàstics amb l’excepció de les itinerants de Chillida i Tàpies , provinents de la Generalitat. Ha arribat doncs l’hora de que públicament s’expliqui tal aberració cultural.

Per això de nou iniciarem la cantarella que publicarem a cada post fins tenir una resposta pública.

Nou temporades sense exposicions de cap artista plàstic mataroní (pintor / escultor ) a Can Palauet, sala d’exposicions municipal. Quina és la raó?. Volem explicacions públiques i volem que es corregeixi JA aquesta greu anomalia cultural , depurant alhora les responsabilitats a qui calgui. 

Mataró no es mereix els tècnics artístics públics que avui per avui , i de fa temps, manen a la ciutat.

Quim Fernández , actua en conseqüència i fes-ho ja.