SENSE TALLER DE GRAVAT

Poc abans de Nadal ens fèiem ressò de la convocatòria realitzada per part de la regidoria de Cultura per a reiniciar el Taller de Gravat de l’Ajuntament de Mataró,en un projecte establert per els antics directors del mateix ( Jordi Rosés i Pilar Lloret ) i en format de dos cursos: iniciació i expert. Fa uns pocs dies ens arribava la confirmació de que el taller no es duria terme ja que no s’havia aconseguit el mínim d’alumnes interessats en el mateix.

Certament la notícia es trista encara que era d’esperar. Quan una cosa es trenca sempre és difícil d’enganxar i quan un projecte s’interrompeix el reinici és feixuc i costós. El taller de gravat de l’Ajuntament de Mataró era un projecte sòlid però en certa manera tancat i endogàmic. Els cursos , degut a la seva altíssima qualitat ,  s’omplien per si sols i amb una publicitat quasi inexistent. Els alumnes repetien experiències i les baixes eren cobertes ràpidament en el boca a boca de l’amistat.

La seva desaparició va obligar als alumnes a buscar-se la vida i per lògica natural el propi estudi dels mestres van reunir alumnes i mestratge continuant el projecte. Per això el projecte renaixia sense base i no ha pogut consolidar-se , en especial per el fet d’un començament en el mes de gener quan els interessats en qualsevol aprenentatge ja estan en ple curs del mateix.

Però si això son fets inevitables fruits del moment i la circumstància , hi ha altres elements sobre els que caldria reflexionar per aconseguir ser realitat el Taller de Gravat a partir del proper curs.

El primer està en el camp dels mateixos artistes i es el fet de comprendre que les coses han canviat , que la política de la subvenció amb percentatges molt elevats és cosa d’altres temps. Que ara l’Administració pot ajudar , però hi ha una despesa , que podríem dir de mercat i que en aquest cas era de 270 euros, que ha d'anar forçosament a càrrec de l’artista que hauria de tenir molt present que aquests cursos son professionals i per tant dedicats a una millora de l’ofici que revertirà en un benefici creatiu i caldria esperar que monetari. L’artista doncs ha d’apostar per si mateix i “invertir” en la seva formació, tal i com fem la resta de professionals dels més diversos oficis.

L’altra punt a millorar ha d’anar a càrrec de l’Administració i es tracta de la difusió de la convocatòria. La mateixa va aparèixer en les noticies del web municipal i para .de comptar. Aquest blog , el del Sant Lluc i el programa “Espai d’Art” , potser van ser els únics punts de difusió pública i fins hi tot era del tot impossible trobar notícia i condicions del curs en el web municipal.

Hem d’exigir dons que per la propera convocatòria per a començar el curs de forma natural al difusió sigui l’adequada , que no ha de ser altra que la mateixa que es fa a l’Aula de Teatre, - fora greuges comparatius- , el que permetria l’arribada arreu i donar oportunitat a tots els interessats a matricular-se per el curs.

 No fos que sigui cert el que em deia un bon amic , que de forma sorneguera comentava que a bon segur a Cultura estaven la mar de contents . Quedaven com un senyors reiniciant un taller i restaven feliços al veure que no es realitzava per causes alienes a la “voluntat” de l’empresa. Fer el gest i no haver de fer la despesa. Sens dubte la millor manera de quedar bé quan a un no li agrada l'obligada història de cap de les maneres.