M|A|C (Mataró Art Contemporani)
El passat dijous el regidor de
Cultura Joaquim Fernández sorprenia a tothom , menys als de la corda
contemporània és clar , tot presentant el projecte de Mataró art Contemporani
(M|A|C) juntament amb Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses
Culturals de la Generalitat. Un projecte aquest del que en dona magnífica
notícia el capgròs de la mà de Vern Bueno i que podeu llegir aquí , amb el que
obtindreu totes les dades per fer-ne un clar judici.
He de dir que de bones a primeres
em va semblar perfecte. Sempre és bo que existeixi un recolzament públic a la
creació i si la quantitat és tan respectable en temps de crisi com aquests
75000 euros que l’Ajuntament pregona, millor que millor. Però és obvi que calia anar
més enllà de les paraules oficialistes i de les promeses disposades a ser
incomplertes.
Quedava sobre el paper, o millor
dit, sobre les paraules dels presentadors , que tot era com un Can Xalant , del
que segueix l’estela de més petita escala; sense espai físic estable, amb una
major relació amb la ciutat ja que els treballs s’exposaran a Can Serra, Can
Palauet i Ca l’Arenas i obert a totes les arts visuals.
Això permetia una petita esperança
a la plàstica, en el sentit de que per una vegada fos escoltada la seva veu com
a veritable creació contemporània com és la que conreen bona part dels artistes
professionals de casa nostra , però el cert és que la curiositat serveix per
descobrir allò que els polítics saben però no diuen , i evidentment, nuestro
gozo en un pozo, com dirien els “castizos”.
És per això que us convido a
visitar el web del M|A|C. Un web en el
que us podeu descarregar el dossier de premsa que es deu haver enviat a molta
gent però que un , malgrat ser premsa d’art en dos mitjans de comunicació de
Mataró i crític que forma part de l’Associació Catalana de crítics d’Art, no ha
rebut ( després seguiran afirmant allò de que Cultura no té vedat a ningú ).
Un dossier en el que queda clar que
el M|A|C és estrictament Can Xalant però sense el teòric control ( i dic teòric
, ja que mai es va establir) del poder , amb el que el poder dels contemporanis es
multiplica encara més, significant una volta més de dogal a la plàstica
mataronina que segueix trepitjada en el seu camí a l’extermini.
Per començar el gloriós ens ja s’ha lluït. Tot
el tema gràfic i disseny s’ha realitzat en un concurs restringit ( seria bo saber
quin ha estat l’àmbit d’aquesta restricció ) i l’ha guanyat Albert Ibáñez amb
Judith Rigau. Per aquells que no tinguin memòria Albert Ibáñez ha estat el nen
mimat de Can Xalant , havent exposat ell sol en els espais municipals més que
tots els artistes plàstics mataronins junts.Recentment ha estat el responsable del molt
criticat disseny del catàleg de l’expo de Tàpies. Un catàleg magnífic en els
escrits però pèssim per el disseny, convertint-lo en desagradable als sentits ,
convidant molt poc a la seva lectura.
I aquest fet penso jo que no és
anecdòtic. Estic per apostar que dintre d’uns dies, i quan ningú de Mataró sap encara res d’aquest M|A|C, apareixerà un llarg llistat d’activitats previstes , artistes
convidats, etc , etc..., que omplirà la guardiola de la despesa dels euros,
sense que ningú aliè al poder fàctic dels Noè Systems hagi pogut ni tan sols
preparar un projecte per a que sigui refusat.
Així doncs , ja ho sabeu , salteu d ’alegria.:
Tenim M|A|C.
Encara que sols serveixi per que
alguns facin el MEC ( Beneit, ximple. Fer-se veure ), amb aportacions dignes d’un
MIC ( apòcope acceptat de mico), per a l’hora de la veritat presentar un MOC (
que hom sap el que vol dir).
JOSEP Mª CODINA a SABADELL
Potser l’únic aspecte positiu de la
persecució a la plàstica que du a terme el departament de Cultura del govern
municipal, està en que els artistes plàstics mataronins s’han d’espavilar per a
sobreviure. Ho fan mitjançant exitoses exposicions fora de les nostres
contrades que curiosament serveixen per donar nom i prestigi a una ciutat que
els foragita dels seus cercles artístics en aquesta la seva política anihiladora
de la plàstica.
El darrer cas és el de Josep Mª
Codina que aquests dies està exposant amb gran èxit als prestigiosos espaïs de l’Acadèmia
de Belles Arts de Sabadell. Per que en gaudiu us deixo aquí l’enllaç al catàleg
virtual de l’exposició, en el que em complau molt hi apareguin unes frases meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada