Els espais expositius de les Biblioteques
Públiques de Mataró, la Pompeu Fabra i Antoni Comas , presenten en aquets dies
i fins el 15 de Novembre en l’entorn de
l’any Espriu, la sèrie de gravats que Raúl Capitani realitzà a primers dels
anys 80 al voltant del poemari de “La
pell de brau”. Uns gravats que es publicaren reunits en una carpeta editada per
l’Aixernador ( 1984) amb pròleg de Ramon Pinyol i Balasch.
Com molt bé va explicar el mateix
autor en la seva xerrada que inaugurava la mostra , la seva atracció per “La
pell de Brau” i Espriu va néixer en arribar a Catalunya de la seva Argentina
natal de la que va marxar per raons polítiques. Va ser aquesta una atracció de
tal intensitat que amb certa prestesa va realitzar-ne un bon grapat que
presentà a la galeria Roger , que es trobava al Torrent de l’Olla en ple barri
de Gràcia.
Una magnífica exposició que recordo perfectament i que de fet va
comportar la primera de les moltes crítiques que he pogut efectuar a l’obra de
Capitani. Ara retrobem perfectament exposats un bon grapat dels treballs de
Capitani , acompanyats dels corresponents poemes que els motivaren..jpg)
Sempre és difícil de confegir la
mirada plàstica il·lustrativa envers una obra literària. Si en la novel·lística
cada lector crea un imaginari físic i d’entorn ,en relació als personatges de
la novel·la, quan el que es tracta és de fer translació plàstica d’un poema l’aposta
es complica. I que a dir si quan el poeta és complex en la intenció i el text ,
com és el cas d’Espriu.
Davant d’això Capitani actua de la
manera més intel·ligent possible que no és altra que mantenir la seva personalitat
plàstica i adequar-la, sense perdre cap matís, a la lectura d’Espriu. Per això
ens trobem amb aquestes obres barroques en el traç i la lectura , d’un
expressionisme visceral en el que fa recaure tota la intensitat del poema i amb
aquesta densitat d’intencions , en unes peces que sempre semblen en teoria
massa curulles , però que alhora es veu perfectament que corresponen en el tot
a aquesta idiosincràsia particular del concepte plàstic argentí, amb aquest
drama latent i permanent , que a bon segur és on rau el lligam entre l’obra
dels dos artistes.
Una exposició amb obra a la que en
general no se li nota el pas del temps , el que demostra la seva vàlua , i que
incita en gran manera , no tan sols a enfrontar-se en plenitud al poemari d’Espriu
, ans també a cercar la plàstica d’aquesta autor argentí , tan arrelat entre
nosaltres , que a bon segur coneix millor el ser i el sentir dels nostres petes
, que no pas nosaltres mateixos.
Una exposició que s’ha de visitar i
que finalment , i tal com va prometre Jaume Calsapeu , ve acompanyada d’un
magnífic desplegable en el que s’evidencia el ser i el fer d’aquest bon artista
i amic que és Raúl Capitani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada