ABSÈNCIA ABSOLUTA

El fb del Museu de Mataró publica un munt de fotografies de l’acte inaugural de “Art a Mataró 1942 -1958, els anys de la represa” a Ca l’Arenas , que es celebrà el dissabte de la setmana passada. Per el que es veu, penso que reflecteixen adequadament la realitat de l’assistència al mateix.

El curiós i lamentable és que en cap d’elles apareix ni un sol pintor de Mataró, ni un sol artista plàstic i ni una sola persona que estigui en relació amb la pintura i la plàstica mataronina. És a dir , a ca l’Arenas, casa que per desig de Jordi Arenas havia de ser espai de reunió i difusió de l’art i el fer dels artistes mataronins , aquests deserten en massa i es fan fonedissos en la seva totalitat en el dia en que segons l’oficialitat , es comença a reescriure la història de l’art local dels darrers setanta anys. Difícil d’entendre-ho.

Jo si fos regidor de Cultura , Director del Museu , o tingués qualsevol càrrec de responsabilitat cultural a la ciutat , estaria preocupat per aquesta absència absoluta i hauria començat a llençar hams per establir converses amb els absents i per intentar entendre i remeiar allò que evidentment s’ha fet malament.

Però en el que pertoca a la plàstica la irresponsabilitat dels que manen , - tots sense excepció -,  és tan gran que qualsevol cosa que no sigui la seva immediata dimissió podria servir per refer ponts. I és que en el fons , en la raó i la causa , l’explicació és palmària. Ells ho fan molt bé. L’aniquilació de la realitat actual i passada de la plàstica a Mataró és un fet. El genocidi artístic segueix en marxa i per bon camí.

I tot amb el silenci vergonyant d’uns marmessors que no sols incompleixen el seu precepte legal de vetllar per les disposicions testamentaries de Jordi Arenas , ans també el que hauria de ser precepte personal i ètic en el record i en la transcendència de l’amistat.

Un silenci que comparteixen amb una associació anomenada d’Amics de ca l’Arenas que no aixequen la veu per fer queixa del lamentable fer de l’indret , fet que per lògica hauria de ser el seu punt primer i més important del seu programari. Per fer-s’ho mirar.

Felicitem-nos doncs tots. I Visca Les Santes!!!

(Quins collons... )

PS.- I evidentment , no son molins.