Avui Pere
Pascual i Clopés , el meu pare i el creador del pseudònim PIC , acrònim format ajuntant les inicials dels seus cognoms
amb la “i” catalana al bell mig ( no està malament tenint en compte que
ens trobàvem en la frontissa dels anys cinquanta) i paradigma de la crítica d’art a Mataró compliria
100 anys. Deixant el record personal que
òbviament deixo en l’esfera del privat i particular, valgui avui el record
professional d’un home que va dedicar el seu treball a la difusió de la
cultura en general i en particular de la
que tenia lloc a la nostra ciutat, amb especial i específica dedicació a l'art
que s'exposava a Mataró i a la difusió dels seus artistes.
Qualsevol artista que depassi els cinquanta té en el seu record entranyable la primera crítica que li dedicà i l'esperó que sempre varen significar les seves paraules. Una manera d'actuar que fa que a hores d'ara encara son molts els que em recorden amb estima i admiració la seva tasca.
Pere Pascual
Clopés, PIC, era un intel·lectual en tots els sentits. Un farmacèutic il·lustrat
com el qualificava Manuel Cuyàs en un article imborrable per a mi i per el que
li estaré eternament agraït, i que publicà en començar el diari “El Maresme” en
el que havia de ser col·laborador habitual.
Amant de la
música , en especial de l’òpera ; boig per el teatre del que llegia
incansablement els guions de les obres que es publicaven en una col·lecció de
la que no se’n perdia cap; seguidor en el possible del cinema ; lector
infatigable de quasi un llibre per dia ,devorant bona part del que arribava a
la Biblioteca Popular on en Tayo Mayol i la Pilar Quadrada li feien les
oportunes tries i reserves, però especial enderiat per l’art , de modus i
manera que es va voler casar el 18 d’Octubre , dia de Sant Lluc , i l’endemà de
cassats i abans d’iniciar el viatge de noces , la primera sortida matrimonial
amb la mare va ser anar a visitar el per un llavors mític, Saló d’Octubre.
D’ençà la
frontera dels anys quaranta / cinquanta es dedicà ala crítica artística tant en el Diario de Mataró, en totes les seves diverses èpoques , i a Radio Maresme de
Mataró. La seva era un crítica que hauríem de qualificar com senyorial. Rica en
literatura i amb escaients cites referencials , aprofundia en el treball de l’artista
intentant potenciar el millor d’ell sense descartar una dura elegància en els
retrets .
Recolzat en una particularització del
presentat , seguint el costum de l’època de marcar títol i numeració de la
peça, analitzava l’avui i oferia perspectives per un futur millor, tot en una
línia personal, que va fer que les seves paraules fossin sempre respectades per
a tots , el que li va donar un paper de mestratge important. El que deia el
Sr.Pascual,com era habitualment tractat i conegut, anava a missa.
Va morir
massa jove, a l’any 1982, en un sobtat empitjorament de les seves dolences
cardíaques i poc després els artistes de Mataró li van retre un sentit
homenatge , juntament amb Jaume Arenas que moria poc després.“ 55 artistes per
un record” va ser una gran trobada comunitària dels “grans” de l’art de Mataró
que , com no podia ser d'altre manera, van dir adéu amb art, a dos companys als que respectaven i estimaven.
Per això avui
, i davant del silenci oficial en exposicions com la de Ca l'Arenas en les que
parlar-ne n'era obligat , vagi aquí el reconeixement professional públic d’una
figura cabdal en el desenvolupament de l’art mataroní en els difícils anys cinquanta.
Un reconeixement que estic segur es
compartit per el món de l'art d'aquells temps que el respectava i admirava.
Per això,
per aquesta comunió entre art i crítica , entre el Sr.Pascual , el farmacèutic d’Argentona
que signava les seves crítiques amb PIC , el pseudònim de tots conegut, i els
artistes de la ciutat , he volgut encapçalar aquest post amb una fotografia d’una
entrega dels Premis PIC, envoltat per Esther Boix, Perecoll, Jaume Arenas, Manuel
Cusachs , Nico del Rio i el que això signa .
Serveixi aquesta imatge com
recordatori ad’un home que va fer molt per l’art de Mataró, malgrat l’actual
silenci i oblit oficial, i que avui compliria cent anys.
Felicitats
pare !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada