Avui s’ha fallat el Premi Velázquez,
l’equivalent del Cervantes en arts plàstiques , que ha estat atorgat a Jaume
Plensa.
Tots els premis son sempre
discutits. Des del simple concurs escolar fins el més important , sempre
existeix aquella petita diferència que fa pensar que ves a saber, que potser
aquell altre era millor , o si més no... Però en poques ocasions crec que hi
haurà menys discrepància que en aquest Premi Velázquez, el reconeixement més
important de les arts plàstiques, atorgat a Jaume Plensa.
El passat estiu tenia previstes
unes tranqui-les vacances al poble de la meva dona, a Teruel, amb les petites
excursions que la seva situació permet, entre les que com sempre es compta
Madrid. Sortosament va apareixer la possibilitat d’una petita escapada de
quatre dies amb uns amics i en discutir la població i sortir el nom de Bordeus,
vaig dir que sí ràpidament. Sabia que allà Plensa hi presentava les seves
escultures.
El resultat, simplement emocionant.
A la gran bellesa de la desconeguda Bordeus, s’afegí l'incommensurable goig de
les obres de Plensa que em van seduir i adduir, o millor dit, ens van seduir i
adduir.
Ara , com record i com homenatge vagin algunes de les imatges que allà vaig poder recollir.
Tots els premis son sempre
discutits. Des del simple concurs escolar fins el més important , sempre
existeix aquella petita diferència que fa pensar que ves a saber, que potser
aquell altre era millor , o si més no... Però en poques ocasions crec que hi
haurà menys discrepància que en aquest Premi Velázquez, el reconeixement més
important de les arts plàstiques, atorgat a Jaume Plensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada