23 d’OCTUBRE . SANT PERE PASCUAL

No és que ningú s’hagi tornat boig i intenti la meva santificació , però si vosaltres teniu un d’aquells dietaris de sobretaula, d’aquells de dos forats, que cada dia en fas passa enllà i et queda a doble plana. Dons be, en una bon grapat dels mateixos, consta que avui és Sant Pere Pascual.

Evidentment no soc jo i sí un frare mercedari valencià que morí martiritzat a Jaen, on era bisbe. De jove va estar a París, va ser canonge de la catedral de València, anomenat per Jaume I que el va anomenar tutor del seu fill Sancho.
Alguns el consideren ànima bessona de Raimon Llull , va crear la Biblia parva, primera adaptació de la Biblia al valencià, alhora que va traduir bona part dels Evangelis.
Està sepultat a la catedral de Baeza.

És a dir, que ja ni sant puc ser, dons em tenen ocupat nom i cognom.


55

Però avui també és el meu aniversari. Em dic Pere com el pare, l’avi, com és diu el meu fill... i Pascual com a cognom familiar. Per tant res a dir amb el dia, fora de la curiositat espacial.

Avui fa 55 que vaig néixer, és a dir que ja tinc una edat. M’ha consolat però que al celebrar-ho amb cava a l’hora de dinar , - amb pregunta inclosa . “Que sou del Madrid?-, no ser si per fer animar-me, em deien que semblo més jove. Fet que també em repetien algunes companyes que obviament em comparaven amb els seus pares, a voltes més joves que jo.

55 anys , algunes que altres salves deixades anar, però encara amb molta guerra a la butxaca.55 anys que és la flor de la vida i amb el total convenciment que el millor encara ha d’arribar.

I a més el 23 d’Octubre és un bon dia: Marcava els bitllets de mil, es va inaugurar Tertre , i a més és l’aniversari de Pelé ( 65, deu més que jo) i de Zubizarreta (45, 10 menys que jo). Així és lògic que m’agradi tant el futbol.

Pere cert. Ahir no va haver-hi lliga, no?.