MESTRES

Sempre he dit que “El Periódico” és un diari de transport i de bar . Avui però quan m’he acostat al quiosc a comprar la meva bíblia ( la meva dona dixit ) és a dir “El País” , la portada de la competència esclatava entre tots.

He de dir que l’ensenyament és un tema recurrent en les converses casolanes, i ja no dic quan es reuneix tota la família. Les quatre dones de la família es mouen en el camp de l’ensenyament , i en vessants diferents, d’aquí que l’ensenyament sigui un tema que d’una o altra manera visc de manera ben propera.
Per això no m’ha estranyat ni un pel la carta que “El Periódico” ha encertat col·locant en portada. Una carta amb algun però, i amb moltes preguntes de difícil resposta.

Però la veritat està aquí. És allò d l’educació que dèiem ahir. Cal posar fonaments ferms per poder tirar endavant. És cert que la societat no està per la labor. Que mil coses són més importants que no pas l’educació, per a massa persones, però és aquí a on el govern ha d’establir els criteris per redreçar les situacions.
Per què el que està clar és que el problema ja no es cosa de quatre i s’ha generalitzat. No valen els regals electorals d’unes beques de menjador per aquí, uns llibres per allà, una subvenció per l’altra costat. Això està molt be, però queda reforçar l’arrel. Si no ho fem així l’ensenyament al nostre país seguirà essent la gran causa de posteriors mals. I tot tenint en compte la magnífica tasca dels mestres.

I fins ara, tots però que quasi tots, hem fet la viu viu, i hem deixat de costat les justes demandes dels professionals.
La defensa aferrissada per un ensenyament públic i de qualitat ha de ser punt fonamental en qualsevol programa que vulgui tenir alguna cosa a dir en aquesta societat.

La carta que avui es publicava , quasi exigeix una resposta punt a punt per part dels partits polítics. M’agradaria pensar que el PSC ho farà.

ACTIVITAT ELECTORAL

Faig passada per diversos blogs polítics. Em deturo , com no, en el de Saül Gordillo, tan ben informat com sempre i tan partidista com sempre , portant aigua al seu molí cosa que tan bon profit li va reportar en la seva estada a “El Punt del Maresme” . Faig repassada dels vídeos electorals ( m’estalvia triar en el munt que hi ha a internet ) i em quedo amb una frase del d’Artur Mas: “ Tothom que estima Catalunya té l’obligació de votar un bon Govern”. Si no fos que sé que és un vídeo de CiU diria que fan propaganda del nou tripartit.

Diumenge vaig riure molt amb en “Tata”, el bon amic que és l’alter-ego de Carod a “Polònia”. Xafarderies vàries de les filmacions, repàs del macking-off , anècdotes per un porró. De totes em quedo amb que Mas es deixa maquillar però sota cap concepte es deixa pentinar. Diu que tot és un toc personal.

Correus de Mataró ha actuat de manera ben intel·ligent. Ahir em vaig trobar a la bústia de casa les 10 propagandes electorals ( 5 per la dona i 5 per a mi). Dic que és una bona idea ja que així van anar totes directament a la brossa i no en va quedar cap rodant per la casa. Algú podria dia als partits que si anunciessin que no faran la tramesa electoral i a canvi destinaran els diners que costa a qualsevol ONG , a bon segur guanyarien més vots que no pas d’aquesta manera, sabedors de que quasi el cent per cent de la mateixa va a la brossa.

ESTRANYA SENSACIÓ

Avui la meva filla gran , disset anys, m’ha vingut amb la còpia del seu primer contracte de treball i amb el nombre de la Seguretat Social.
Està fent de monitora a l’escola esportiva de l’escola on estudia i li han fet el contracte que li pertoca. Em sembla molt be. Encara que sigui per quatre hores i quatre euros , aquestes legalitzacions són del millor que es pugui fer.
Ara ja és una més en el mon laboral. Dintre d’un temps rebrà allò de la vida laboral, aquella que m’acollona quan em diu que fa més de trenta tres anys que treballo i això que el parèntesi de la mili és un forat negre ( en tots els sentits) de la meva vida.