ARQUITECTURES PICTÒRIQUES

És diu que el somni de tot artista és que la seva obra pugui ser identificada amb tan sols una sola mirada . Voldrà dir que les seves característiques artístiques son tan personals que permeten identificar l’auditoria sense ni tan sols cercar la signatura que la confirmi. Si és així, i és molt probable, Santi Estrany ha assolit aquest nivell de mestre ja que la seva obra ha aconseguit establir-se en aquest estadi.

Estrany ens ofereix una mirada ben diferent i alhora ben atractiva, de tots aquells edificis representatius que tots tenim presents per haver-los vist in situ o per imatge , dels més diferents indrets del món. Ho fa recolzant-se en un concepte arquitectònic de divisió d’espais , en equilibri perfecte de volums , en el que els cromatismes i les perspectives ajuden , sempre en secció àuria , per dividir el conjunt en mil i una peces que alhora s’ajunten per donar el sentit global del treball.

Però la gràcia del seu fer no està tan sols en aquest equilibri espaial que dona un cert sentit constructivista a la seva pintura , ho fa assolint també el més difícil com és captar l’ànima del presentat de modus i manera que mitjançant la llum i el color estableix l’esperit de la peça representada i la situa en l’àmbit en que es troba.

Impenitent viatger Estrany és a bon segur la millor i més encertada aposta per un cicle que te al viatge com a tronc central. La llàstima es que com sempre a Ca l’Arenas l’espai sols dona per un tastet que en aquest cas es limita a una dotzena de treballs amb ciutats europees coma protagonistes. Tant les peces presentades , com qualsevol d’altres que haguessin estat escollides , donen prou sant i senya del seu bon fer , aquell que ha fet que santi estrany sigui un dels artistes mataronins més apreciats , amb aquesta manera , la seva , de veure el mon que ens envolta i les seves meravelles.

Santi Estrany. Ciutats d’Europa
Ca l’Arenas del 6 d’Octubre al 16 de desembre de 2007-11-05


PMC

Després d’ofertar el càrrec a mig mnón i no trobar cap resposta positiva , al final el miracle s’ha produït i estem en condicions d’assegurar que ja hi ha nou Director del Patronat Municipal de Cultura. Ha acceptat la proposta i ara sols queda quadrar “agendes” , és a dir allò dels quinze dies i la presentació per ser aprovat per el Ple, etc.

Ben aviat començarà dons una nova etapa que per cert i molt lamentablement ho fa amb molt retard. Una temporada perduda , ja que fins l’estiu del 2008 tot el peix està venut i un futur en bona part compromès al propi futur del PMC.

Diem això ja que la Diputació està treballant, per encàrrec municipal, en una reflexió al voltant de quin ha de ser l’ens que dirigeixi la cultura pública mataronina i com es poden integrar els treballadors actuals del PMC en aquest ens. Un estudi que segons sembla estarà enllestit abans de Nadal.

Dos fets claus per el futur de la Cultura Pública Local, però que lamentablement s’han fet fora de temps. El cas PMC era un cas evident. Tots els partits tenien , i espero que encara tinguin clar , que cal dinamitar l’estructura actual. Per tant, com és possible que ningú engegués un estudi previ?. Com pot ser que ara arribi un nou Director sense saber exactament que tindrà entre mans i de quines eines disposarà?.

Reflexions de present quan haurien de ser de passat i amb solucions ben fresques damunt la taula. Així, fet i fotut, ens passarem dues temporades fent la viu-viu , i vist el to de la temporada cultural mataronina no es pas un fet que pugui omplir de joia a qualsevol que cregui que la cultura , malgrat el seu nom , no es dirigeix justament amb el que marca el seu inici. Gent que sortosament som la majoria en aquest Mataró, tan deixat de la mà de Déu en aquest aspecte. I qui no ho cregui que faci mirada analítica dels pressupostos.
En el cas de cultura , una absoluta vergonya.