JUSTÍCIA

Del “tengas pleitos y los ganes” de la maledicció gitana a “la justícia es un cachondeo” de l’ex alcalde de Jerez, Pedro Pacheco hi ha un munt, però un munt que és ja un no res, vist el que està passant darrerament rera la venerable figura amb iconografia de balances i ulls tapats.

No hi ha dia que la justícia aparegui com a fet noticiable. Quan no és una sentencia aberrant per desgavellada , és la pica-baralla entre diferents jutges per un no se què. Avui mateix apareixia una sentència que feia que l’Obradoiro equip de bàsquet que es barallava amb el Mataró de les seves millors èpoques , guanyés un plet que el tornava a l’ACB , disset anys després del fet denunciat. Simplement vergonyós.

I que dir del cas Constitucional. O dels jutges estrelles Garzón , Marlaska i cia. O per acabar-ho d’adobar el llibre que la dona del jutge Bermúdez publica quasi de manera paral·lela amb la sentència del 11-M.

Quan saps que es xiularà penal o no, segons l’àrea o l’adscripció de l’àrbitre , i no en raó de la falta comesa, vol dir que les coses van malament. Ni més ni menys el que passa actualment al nostre país.

És per això que en aquestes circumstàncies caldria una acció comuna per retrobar el camí d’una justícia estructurada essencialment en la llei, que és com ha de ser. Curiosament , els que manen , tots ells , no intenten això i sí en canvi mantenir uns status preferencials en la seva aplicació , fet que malmet de manera més que important no sols la convivència , ans també la confiança en un pilar fonamental de la societat , com ha de ser la justícia i la seva independència.

Això sí, d’aquí uns mesos i com l’abstenció sigui elevada , tots s’ompliran la boca per dir que cal estudiar el fenomen. Dons que voleu que us digui , no fa falta ser cap llumenera per entendre que el malfuncionament de la justícia , en especial per la seva evident parcialitat , - i aquí valen tots els colors- és un element molt important en el desencís d’una societat que es veu superada per un sentit polític de la situació (les darreres declaracions de la ministra de Foment , no tan sols haurien d’haver provocat la seva dimissió ans també la declaració de persona non grata en el nostre país) , que veu que el poder legislatiu no funciona ( just avui s’anuncia la retirada per la propera legislatura de la reforma del Còdic Penal) , i que veu que a fi de comptes li diuen; Tu , vota i calla.

I la gent està farta de votar sense correspondència i de callar davant tan desgavell.
Potser per això, cada vegada som més els que pensem no en l’abstenció, però si en el vot blanc, com protesta per a tant maltracte dels ciutadans.

EXPOSICIONS

La impossibilitat que tenen els artistes mataronins per exposar a casa seva fa que s’espavilin com poden , fet que mostra dues acres. Per un costat el positiu de poder ampliar el seu camp de mira i per l’altra , el negatiu , que no podem gaudir de les seves noves propostes.

Ara mateix Josep M. Codina , exposa a Girart , galeria gironina que es troba al bell mig de les arcades de la seva Rambla, en la que pot ser prèvia de la gran exposició aniversari a celebrar tot començar l’any a l’Ateneu.

Marta Duran ho fa , d’aquest divendres i fins el dia de Reis , al Museu de la Mediterrània a Torroella de Mongri. Sota el títol “He mirat el mar” , Duran , per el vist en el catàleg , aposta per la seva cara més actual i atractiva , quasi fronterera a l’abstracció. Exposició dons que caldrà veure amb tot interès.

Pepe Novellas , a l’espera de presentar a la Lolett la seva gran exposició sobre Australia, està present en una nova galeria barcelonina amb pedegree. Diem això ja que es troba en un pis de la Pça Reial que ha tingut il·lustres protagonistes com Lluís Llach o el pintor Ocaña.


Finalment vull aconsellar l’exposició de Joaquim Bartra al Capgròs que s’inaugura aquest dijous. Els seus dibuixos , la seva ironia , la seva composició en el concepte de masses cercant una crítica , moltes vegades més enllà de la que podríem considerar com àcida , fa de la seva exposició un referent ben atractiu per visitar-la en els propers dies.