PEP CODÓ

Qui s’hagi acostat a la redacció de Cap-gros en els darrers dos anys a bon segur que s’ha fixat amb l’obra escultòrica que ennobleix el vestíbul. És un magnífic llibre de pedra que manté tot el sentit d’un llibre viu , que sembla es pugui acaronar , del que puguin ser mogudes les seves esgarrinxades fulles per seguir aportant sentiments emocionals al que s’hi acosta.
Molts l’han vist , molts l’han notat , molts l’han tocat , però no molts saben que el seu autor és Pep Codó , que ara amplifica el seu bon fer amb una magnífica mostra que sota el títol de “Germinacions i Homenatges” omple a vessar de bon art el sempre agraït “Espai capgròs”.

Pep Codó forma part d’un bon nombre de grans artistes del país que han quedat amagats rera el petit llistat d’elegits que semblen ser el panegíric del país quan en realitat és el contrari. El seu treball, constant, efectiu i d’aquells de pluja fina , l’hi ha donat un prestigi més que merescut en les seves contrades i ara en acostar-se a les nostres , veiem que és un prestigi del tot merescut.

Codó és escultor de cap a peus . Veure les seves obres pictòriques que acompanyen l’exposició ho deixa ben clar. Totes elles no deixen en cap moment que el protagonisme no sigui cap altra cosa que la tridimensionalitat. Queda clar que aquelles formes no tenen cap altre finalitat que esdevenir escultures en les que Codó demostrarà la seva eficiència en l’ofici i el benefici.

Parlem d’ofici ja que aquest és un dels grans elements de l’artista. Fidel a uns principis apresos , d’amor al concepte i a l’eina, Pep Codó és mou amb passió en el seu camp. La pedra , sense secrets aparents , sempre n’amga algun , i és aquí on l’artista es mou amb habilitat per establir les regles del joc que donaran com resultat final unes obres tan reeixides com les que avui podem admirar.

Certament l’escultura és un concepte en el que es pot innovar en materials i en unes certes maneres d’actuar , però l’eix resisteix immutable. Sempre es tractarà de volums , espais, límits . Caldrà acotar-los per establir un equilibri de tensions i dinamismes. És l’eterna aposta del ple i el buit , del positiu i el negatiu. Aposta de la que Codó en fa juguesca per anar un pas més enllà.
L’escultor aconsegueix sempre treure del bloc aquell element que té en el cap. Codó vol capgirar el concepte i encara que evidentment va per el mateix camí, ens ofereix l’engany i sembla que en comptes de buscar , troba , i és en la troballa on s’acaba l’obra.

D’aquí aquests elements que semblen emergents del mig de la pedra . Arrodonits , llisos, perfectes , com si de brots naturals es tractés , en contraposició amb el conjunt aspre , esdevingut closca protectora , d’un resultat final en el que el joc de contradictoris sorprèn a un espectador , sotmès quasi sempre a un fals esteticisme i que ara troba en el treball de Codó un element que li capgira conceptes bàsics, però que alhora el referma en el veritable concepte d’un art únic i potent.

Pep Codó, un gran escultor , que delecta en una exposició d'obligada visita i que caldria que cap afeccionat se la deixes perdre .

Pep Codó. Espai Capgròs
Del 8 al 28 de Novembre de 2007

.