DIRECTOR DEL PMC. FUMATA BLANCA

El passat divendres , sota l’anonimat de MTV apareixia en els comentaris d’aquest blog , la següent frase: “Pere , et sona com a nou director del patronat algú que fa ”pena “?. Encara que ho vaig intentar , ni jo ni aquells amb els que vaig compartir comentari vàrem saber resoldre el jeroglífic que m’havia plantejat aquest bon coneixedor de les interioritats municipals.
Ahir el nom ja corria de boca en boca en les dependències municipals i avui de nou el Capgròs.com llençava la notícia i la feia pública: Josep Pena és el nou director del Patronat Municipal de Cultura.

No conec de res a Josep Pena que ha estat escollit per Sergi Penèdes per ocupar el càrrec. Tan sols les quatres dades fetes públiques i algun que altre detall que es pot obtenir caminant per el Google. Totes per això apunten cap el perfil d’un gestor especialitzat en temàtica pública i municipal, per el que queda clar que aquesta vessant és la que s’estableix com a primordial , a bon segur que amb l’ànim de redreçar el desgavellat organisme de futur obert , segons per on surti l’estudi encomanat per el govern i que ha d’estar enllestit abans de Nadal.

Res a dir ni d’ell ni de l’elecció, De primeres no em sembla malament l’elecció d’un gestor , encara que és una decisió que arriba molt tard ja que en el tema PMC cap partit va fer els deures abans de les eleccions. És moment dons de posar fil a l’agulla i establir les noves condicions , els nous esquemes i les noves estructures de futur de l’entitat. Confiem amb el seu coneixement per què encerti en el màxim possible.

Però ha de quedar ben clar també que amb aquesta gestió essencialment administrativa queda penjada la veritable gestió cultural, la del dia a dia , la que percebem els ciutadans davant els actes programats. Qui en serà el responsable?.

Potser la única unanimitat que es forma al voltant del PMC és en que cal redreçar als seus límits , els papers dels tècnics que han esdevingut emperadors omnipotents en les seves àrees , fent i desfent, dictant programacions , afavorint molt als seus i perjudicant d’igual manera als contraris.

Establir dons els criteris de gestió cultural , a bon segur amb un regidor que marqui línia , uns consells assessors , petits o grossos però amb diversitat i criteri , i uns tècnics que executin allò que els hi manin , ha de servir per conformar una nova època en el PMC o en l’ens que dintre de poc es decideixi.

De moment dons benvingut sigui Sr. Josep Pena. Que tingui sort, que falta li farà, i que dintre dels cent dies de rigor puguem parlar d’un inici positiu en el camí de l’obligada recuperació cultural de la ciutat.
Per la nostra part el seguirem amb tota cura , aplaudirem i criticarem , esperem que més del primer que del segon, el que si us asseguro que intentarem no caure en el fàcil acudit que quan encara no ha estat anomenat ja fa tothom, encara que parteix amb un cert avantatge , superar al seu antecessor és tan senzill que en la comparança ja ho té quasi tot guanyat.