dijous, de novembre 08, 2007

PROSA POÈTICA

En Xavier Bosch, el flamant nou director de l’Avui, ens recordava ahir en el seu editorial, la frase de Màrio Cuomo, governador de Nova York, que de manera més que brillant pontifica tot dient “que la campanya electoral es fa en vers i desprès es governa en prosa”. Encertada reflexió de totes ,totes.

Encara que si volem filar prim , podrem observar que la poètica s’accentua en quant en periode electoral ens apropen a “cultura” o qualsevol element que pugui aparellar-se al mateix. Cultura , fet cultural, identitat cultural, creació... son paraules que apareixen constantment en els comentaris , en les promeses, o potser son compromisos, ves a saber. Els creadors s’equiparen per el poder als nens. A uns els petonegen i als altres els empren per mostrar el seu compromís amb el progrés, amb una fotografia agraïda.

Ara , repassant la prosa (Pacte de Govern , PAM , Pressupostos ...) apareix la crua realitat , Uns pressupostos mísers , un PAM gens engrescador d’aquells d’anar fent bullir l’olla per que no sigui dit que no fem res, i un Pacte de Govern que no pot ser reeixit ja que els comptes no quadren ( PAM x 4 anys = molt lluny del Pacte de Govern).

Potser per això m’agradaria poder tornar a la poètica electoral, amb petits elements que es poden dur a terme amb facilitat. Com pot ser fer el pas per intentar recuperar la idea de Proposta Mataró Fons d’Art d’artistes locals. O també procedir a que les obres d’art municipals que resten amuntegades en els magatzems municipal recuperin brillantor distribuïdes en les generalment amorfes oficines municipals, tal i com encertadament proposava el PSC.

Això per no entrar en el tema ara ben tipificat dels elements artístics a colocar en tota obra pública. Fet que s’hauria de clarificar en el què i en el com , i especialment , en qui és el reponsable de la tria.
No deixa de ser curiós que Mataró que disposa de comissions per tot , en canvi faci quasi a l’atzar l’elecció de les seves obres públiques. Les escultures queden en mans d’arquitectes i d’obres , amb estafes , si heu llegit bé , estafes, tan flagrants com les xapes d’acer corten inaugurades en els darrers temps abans de les eleccions , totes a 30.000 euros, quan el seu cost real difícilment arriba als 5.000, i som generosos. O l’obra que adquireix l’Ajuntament i que es reproduïda com a felicitació nadalenca
. La llista de Marta Duran, Xavier Ubach i Marc Prat , com a mínim s’ha de reconèixer com d’inconnexa.
Qui serà l’agraciat enguany?. En base a que?. Al gust de l’Alcalde o del...?

De moment dons per il·lusionar-nos ens conformaríem amb elements d’aquesta senzilla poètica que esmentàvem. Una prosa poètica que be aniria per anar dirigint la cultura artística de Mataró per aigües més tranquil·les , productives i igualitàries , però lamentablement seguim convençuts de que ens mourem , com quasi sempre, en prosa dura.

Però sigui com sigui m’agradaria pensar que nos ens fan pam-i-pipa, ocupats com no la gran poètica , en la poètica més èpica , la de Bassat i Miralles. Una bona poètica sens dubte però que parlant clar i català, hem de considerar que son figues d’altra paner.

APLAUDIMENTS

Els que mereixen Quico Castanyer, Vern Bueno i tot l’equip del Cap Gros per el seguiment de l’affaire Bassat.

Per un costat mostren la seva qualitat periodística i informativa seguint fins el darrer detall la noticia , oferint el més ampla ventall d’opinions , en el que com sempre manca el de l’oficialitat que manté en la comunicació el seu suspens més permanent.

Per l’altra per demostrar que la cultura és un fet noticiable i que preocupa , molt més del que creuen els polítics, a un bon gruix de la ciutadania.
Lliçó de serietat , professionalitat i encert. Un aplaudiment del que , encara que molt lluny, em sento partícip .

SILENCI

El que mereix Sergi Penedès.

Per un costat per les seves declaracions a Manuel Roca en el seu programa de TVM. Quina manera de no dir res. Millor dit, res de bo. Hi ha algunes perles que s’ho valen , com per ex. dir que a ell "poc l’importaven el nombre d’espectadors , el que l’importava era la qualitat". Com a boutade queda bé , però s'ha de filar més prim. Potser millor qualitat i quantitat com a fita a aconseguir.

Silenci que per la seva part ell practica amb l’exemple. Auest mail que ara reprodueixo va ser-li dirigit el 7 d’octubre a les 16.07 hores. Per ara , i fa més d’un mes, el silenci n’és la resposta.
Jutgin vostès.



Sr. Sergi Penedès
Regidor de Cultura
Ajuntament de Mataró

Benvolgut Senyor:
En les converses prèvies a la formalització de l’acord per dur a terme “Proposta Mataró”, Fons d’Art d’artistes mataronins, els promotors de la mateixa varen acordar amb el Sr. Jaume Graupera i el Sr. Rafael Milán , en aquells moments Regidor de Cultura i Director del Patronat Municipal de Cultura respectivament , que la mostra inaugural tindria dates d’exposició del 15 d’abril al 15 de Juny de 2008 aproximadament, en espera de les definitives que s’establirien en relació a la mostra antològica de Manuel Cusachs a la que precediria.
Es va acordar fer la reserva oportuna de dates per Ca l’Arenas , nucli de l’exposició, per Can Palauet , tenint en compte que difícilment Ca Arenas seria suficient per acollir totes les obres , i fins hi tot s’acordà que en el Museu estaria prevista una mostra que pogués ajornar-se per a tal de ser espai lliure per ser ocupat per Proposta Mataró si el nombre d’obres així ho demanes.
La presentació de temporada de Ca l’Arenas ens ha fet observar que aquesta reserva de dates ha desaparegut i que no hi ha cap indici de tot allò que estava preestablert.
No tenint cap constància de la variació del projecte inicial,em dirigeixo a vostè a fi de tenir coneixement oficial d’aquesta variació , que juntament amb l’incompliment del conveni que els Promotors del Fons d’Art vàrem signar amb l’Ajuntament de Mataró representat per el seu Alcalde , Joan Antoni Baron , i el Regidor de Cultura Sr. Jaume Graupera , sembla haver portat a la mort al Projecte “Proposta Mataró. Fons d’Art” que curiosament tant ERC com el PSC mantenien com a promesa en el seu Programa Electoral.
En espera de les seves noves
Ben afectuosament
Pere Pascual
Promotor de Proposta Mataró. Fons d’Art

IL·LUSIÓ

La que m’ha arribat via Mèxic de la mà de Marc Prat. Ell juntament amb Eduard Novellas i l’argentoní Miquel Arnau estan obrint de la mà d’un altra argentoní Albert Catalán , un camí que promet molt.
La il·lusió ha vingut de que
Prat, Novellas, Arnau i Josep Serra , que actualment està exposant a l’Ateneu , presentaran en diferents indrets de Mèxic una col·lectiva del seu treball , amb final espectacular a la pròpia capital federal i en Museu important.

La il·lusió ha estat que han decidit que ningú millor que el que això escriu , que els coneix de sempre i sempre els ha recolzat , ( no son paraules meves) faci el texte de presentació d’aquesta gira mexicana.

No hi ha ni que dir de la meva alegria.
No deixa de ser curiós que en quant he deixat d’escriure em surt la feina per les orelles. Em deixeu ser un xic orgullós i dir que poster no era tan dolent com hom deia?.

Sigui com sigui estic ben content.

DESENCÍS

Avui un gran escultor , Pep Codó, inaugurava una magnifica exposició al Cap Gros. La resposta dels artistes mataronins ha estat plena , rodona , com algunes de les escultures que es presenten, que traduit en nombre equival a ZERO. Aquesta és la xifra de gent de l’art que s’ha acostat a veure la magnífica exposició i fer costat al seu company.


Després alguns es queixen de les relacions , del recolzament als artistes locals, del ... i del .... més enllà.

Avui ha quedat clar per a tots.

A vegades un se’n penedeix dels esforços dedicats als artistes locals. De tant en tant ens demostren que pòster son malaguanyats.

2 comentaris:

Francesc Castanyer ha dit...

Nosaltres informem amb vocació de servei públic i estem convençuts que aquest projecte seria molt i molt positiu per Mataró. Hem tingut la sort, en aquest cas, que Lluís Bassat ha entès la importància del nostre paper i ens ha posat facilitats perquè en poguéssim explicar detalls, sense alterar l'ordre dels esdeveniments. Gràcies pels elogis, que sempre s'agraeixen i esperonen. Quico, Vern i l'equip de Capgròs

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: no acabo de veure massa aquesta relació que fas "recolzament als artistes locals" vs. "no haver anat a la inauguració d'aquest artista" (no local).

Crec que el paper de l'artista tampoc és anar "sempre" a totes les inauguracions de les exposicions que es facin a Mataró i rodalíes. A més, em sembla que aquest bon artista no necesita massa de l'acompanyament de d'altres artístes que de ben segur ell ni coneix ni n'ha sentit parlar en la gran majoria. I pel catàleg i curriculum que presenta (un dels apartats d'aquest el titula "Altres Mèrits" -sic-...) tampoc crec que li faci massa falta la presència dels artístes locals.

És, potser, més normal que l'acompanyin i el recolzin els del seu cercle i entorn... Vaja, és la meva opinió i experiència en totes les meves inauguracions.

Tot això, no vol dir pas que posteriorment no anem (alguns: pocs a molts) a veure l'exposició. Sempre es pot aprendre.

Salut!