MIRADA CAP EL FUTUR




Encara que a corre-cuita , és tard , he tingut un dia a petar sense un segon de descans, no vull passar per alt aquesta mena de columna diària en que s’ha convertit el post del blog. Per això començo amb imatges de les escultures de Manolo Valdés.

Després de passejar-se per alguns indrets de l’estat han arribat a la barcelonina Rbla de Catalunya una vintena d’escultures gegantines de Manolo Valdés. Son l’aposta anyal per aquest art al carrer que organitza La Caixa i que l’any passat va tenir el protagonisme de l’escultor Igor Mitorajj.

Encara que oficialment la mostra s’inaugura en aquest cap de setmana ja quasi totes les escultures son visibles i el cert és que fan molta patxoca. En sí mateixa és una gran exposició que hauríem de recomanar a tothom , però aquesta recomanació s’accentua enguany pels afeccionats mataronins , i encara s’accentua més per Baron i Bassas , i no diem Penedès ja que tots sabem que aquest no pinta res.

Una recomanació a la que afegiríem una cinta mètrica per anar prenent mides. Diem això ja que quan Lluís Bassat parlava del seu Museu a Llavaneres , explicitava que tenia previst un gran passeig d’escultures que aniria vorejant la Riera, començant a la cruïlla de la carretera de Mata i acabant a les portes del Museu, i que per començar havia encarregat una escultura gegantina a Manolo Valdés.

Creient de manera absoluta en la paraula de Bassat , un somia amb aquesta escultura donant la benvinguda al Bassat mataroní . Potser per això cal la mirada i les mides dels responsables, i com no la mirada de tots els bons afeccionats mataronins que ja poden començar així amb el que podria ser un aperitiu d’entrada al Museu.

ESTEVE TERRADAS

Sorprès del tot estic amb el meu post en referència al nou lloc de treball de l’Esteve Terradas que motiva la seva desaparició de la política mataronina.
Sorprès per aquesta certa unanimitat en el comentaris si fem ullada a allò que s’ha escrit per arreu. Una unanimitat que esdevé quasi absoluta quan en parlar de futur hom parla del fluix equip del PSC per mantenir la legislatura. Un concepte , el de llista pèssima , que va servir per anatemitzar a molts , entre els que em trobo , en aquella coral de palmeros encapçalats per les JSC que amb el temps han passat al silenci més absolut. Un silenci que no vull estar-me de dir han trencat amb una nota en referència al cas Casal de Joves de Cerdanyola que els hauria d’avergonyir de totes totes.
El voler salvar l’insalvable , - la postura municipal i molt especialment la de la regidora Barrera -, obviant Xerinola , el que és, el que ha fet i el que representa, els situa de nou en el lloc que es mereixen, el de la marginalitat més inútil.

I per favor aquesta vegada que no es molestin en post i comentaris. No van ser capaços de donar la cara quan calia i ara ja no val. Les JSC de Mataró és un veritable tumor en l’entorn de l’organització que no tan sols malmet amb la seva pressió a tot l’actiu municipal ( una gran majoria de votants socialistes mataronins no voldríem a Fernández i /o Barrera ni tan sols a la junta de la nostra escala) ans també impedeix que gent “normal” , amb il·lusions de noves aportacions , sense cercar cap poltona a canvi, s’acostin a la política per revitalitzar-la i eliminar a tants paràsits.

I qui es vulgui donar per al·ludit que ho faci. Segur que anava per ell.