XIRINACS / JOEL JOAN

Ha estat molt bé el treball de “El Periódico” per estructurar en uns quants dies i amb una ampla diversitat de protagonistes i opinions, el refús generalitzat a la malifeta o trapelleria d’en Joel Joan en la dramatització efectuada sota la seva producció de la figura de Xirinacs i en especial de la manifestació per ell encapçalada.

He de dir que vaig conèixer a Xirinacs i vaig parlar amb ell moltes vegades. No era per causes polítiques i sí de proximitat. En totes les converses que vaig mantenir i que li vaig sentir, es mantenia fidel a la seva filosofia de vida i de país.

La meva coincidència estava en que el meu primer treball es trobava a Rocafort cantonada Tarradellas , llavors Infanta Carlota. Del temps en que parlem l’altra cantó de l’avinguda encara no estava urbanitzada i per la zona d’Ecuador i voltants dominaven encara les petites casetes , per cert ben envoltades de “barres americanes”.

Era una zona de desenvolupament urbanístic i que cercava una mica un toc de qualitat. Per això per esmorzar o dinar calia anar a llocs més econòmics , i cap tant com els bars / restaurants d’aprop la Model, on cada matí quan passava per anar a treballar ja hi veia la figura de Xirinacs en la seva protesta que va dur a terme quasi durant dos anys fins que l’amnistia va arribar.

Anecdòticament a més, el meu pare va posar com a mot al meu fill Pere , el de “Xiri” , ja que era molt rondinaire i sempre li deia que protestava més que en Xirinacs.
Per tot Xirinacs va tenir sempre el meu respecte i admiració , encara que no el meu vot. Benet, Candel i Cirici pesaven molt.

Ara Joel Joan ens ha volgut fer trampa. Autoproclamat representant genuí de l’indepenedentisme radical, ha omplert d’estelades i crits d’independència , la dramatització d’uns actes en que d’estelades poques , per no dir cap , i de crits d’independència menys , o és que alguns volen esborrar ja el mític crit de “Llibertat , amnistia i estatut d’autonomia”.

No soc independentista , però entenc perfectament que alguns ho siguin en una opció personal molt legítima. Però trasgiversar els fets d’aquesta manera fa veure el llautó d’aquell que ho promou.

I si algú es capaç de canviar uns fets públics per que siguin més propers als seus interessos , amb el fàcilment detectable que és la seva mentida , que no farà en allò del que no hi hagi testimoni.

Joel Joan és un bon actor , encara que al meu entendre d’un sol registre. Ara ha mostrat el seu negre registre en el seu paper polític , un paper en el que més valdrà que no hi tingui cap futur.