I SI PARLEM D'EXPOSICIONS ....

Per una i mil raons , totes elles més que justificades , el cert és que ja fa uns dies que no estic parlant de les exposicions que es troben en el nostre entorn quan justament parlar d’això és el motiu d’aquest blog. Potser dons que retornem als orígens encara que abans no vull estar-me de reproduir unes frases de la columna de David Trueba a “El País”. Diu:

“Pero es habitual que los que escribimos en voz alta carguemos nuestros complejos y nuestros prejuicios  sobre los hombros de los demás para fingirnos siempre más listos y más al día que los borricos que estan ahí fuera”.

Amb aquesta palmària veritat , que un signa de cor, potser que comencem.

A-17

L’Esther Aliu és una persona intel·ligent . Nascuda a Palamós ja fa el suficient temps que conviu entre nosaltres com per haver pogut copsat l’estranya realitat de l’art del nostre entorn més proper. Un art amb suficient nombre de practicants , amb un nivell prou valorable, i amb una punta de creativitat que hauria de permetre un seguit d’activitats que donessin vibració artística de primera magnitud.

Però alhora també ha pogut viure l’estranya dicotomia existent entre dos bàndols irreductibles que comparteixen espai però que es donen permanentment l’esquena , ignorant-se i menystenint-se , sota el fonament únic de que el seu sí que és art , el dels altres bajanades.

Esther Aliu , artista i amant de l’art en general , dues característiques que encara que sembla haurien d’anar indefectiblement lligades no sempre  conviuen en harmonia , va decidir fa un temps aprofitar part de l’espai del seu taller , en el que a més desenvolupa una valorable tasca pedagògica , a fer exposicions . Unes exposicions però que no anirien regides per la llei del comerç i del mercat i sí tan sols per el seu desig personal i en l’entorn d’aquestes galeries privades i mig amagades , en les que fora dels dies inaugurals en que resten obertes a tothom , en la resta sols la comunicació prèvia permet la seva visita , el que redueix molt el nombre de visitants però assegura del tot l’interès dels mateixos.

Així i després d’un parell d’experiències ara presenta la mostra “L’altre retrat” una mostra col·lectiva amb la participació de dotze creadors ( Alís , Aliu, Almeida , Codina , Cuyàs, Hortós, De La Hoz , Montlleó, Poch, Perecoll, Romero, Roncero) que representen de manera ben fefaent aquesta dicotomia creativa que omple tots els ismes i principalment tots els conceptes creatius esencials.

I com diem sempre , si hi ha qualitat tot funciona i llavors l’eclecticisme remarca la possibilitat diversa de l’expressió d’un únic concepte. Un fet que s’evidencia com poques vegades en aquesta ocasió en la que el diàleg de contradictoris els converteix en complementaris i desfà bona part de la fal·làcia de que un tipus d’art pot ser enemic d’un altra.

Una exposició d’ aconsellada i obligada visita que dona ales a unes experiències que han de seguir i ahn de ser seguides.

Felicitats.

IMMA BENET. VENEZIA i ...

Imma Benet és una d’aquelles autores que a partir d’una fèrria voluntat i un treball incansable va cercant el seu lloc en el camp de la figura de caire figuratiu tradicional.

Un treball i un desig de progrés incansable que fa que en les seves exposicions pugui presentar una millora en relació a l’anterior, fet que és altament positiu , però alhora mostrant encara unes mancances a suplir per aconseguir establir-se en el nivell que somia i desitja.

Amb l’ajut d’una paleta colorista i un sentit cromàtic valent , Imma Benet va desplegant el seu fer en el que valentia no li manca , però a vegades aquesta gosadia fa trontollar el conjunt global ja que les mancances estan en els fonaments , en especial quan vol establir el treball en uns criteris acadèmics més reforçats , que és quan més s’evidencien les llacunes de la seva construcció pictòrica. Cosa que no succeix de manera tan clara quan el que domina és la llibertat i el gest substitueix a l’afany d’una figuració més realista.

Exposició dons amb dos cares. Per un cantó la del progrés per l’esforç, i en l’altra les mancances evidenciades en la maca d’una estructura compositiva reeixida. En la lluita per que domini una o altra està la clau del seu futur.