Encara que la creació cultural és de per se un fet individual i per tant un xic allunyat a la tecnologia, qualsevol persona que es mogui en l’entorn cultural, sigui la que sigui la seva àrea de creació, ha vist modificada la seva praxis habitual per la introducció de nous elements tecnològics que l’afavoreixen.
Certament hi ha escriptors que
encara fan manuscrits o treballen amb velles Olivetti, hi ha plàstics que
segueixen amb antigues metòdiques ... , i així podríem seguir ad infinitum,
però la veritat està en que la tecnologia ha entrat en la cultura en les dues
cares de la moneda , en la de la creació i en la de la recepció.
Amant com soc de l’art em quedo
garratibat davant robots que escanegen el Guernica , estris “malèfics” que son
capaços de penetrar en la pell d’una pintura o un objecte per veure , sense cap
mena d’intervenció agressiva , que hi ha a sota o a dintre , i decidir si paga
la pena trencar l’ocultació per deixar a la llum un nou tresor.
Així visito museus , als que no
podria accedir, de forma virtual i millor que en directe , i quan m’acosto en
persona disposo d’ajuts que m’amplien la informació de manera ben acurada ( no
com el desastre de la mal anomenada “realitat augmentada” de Ca l’Arenas).
Una tecnologia sense la qual no
podríem ja viure i que cal aplaudir per tot el de potenciació del fet cultural
que provoca d’una manera simple i natural.
Una tecnologia capaç d’assolir a
sorpreses tan inversemblants com convertir la queixa habitual envers la
“destrucció” de l’ idioma per part dels joves i el seu argot cibernètic , en
una passió per les paraules i un ús impensable del diccionari , degut a
l’efecte “apalabrados” , la versió on-line del tradicional “scrabble”.
Un tecnologia que ens permet
avançar i molt en el sempre lent i feixuc avenç cultural. Una tecnologia que un
, essent com és força negat per aquests avenços, aplaudeix amb el fervor del
neòfit i del convers.
( Article publicat a Tribuna Mresme d'aquest maig 2012 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada