Per un cantó tenim l'entrevista que ocupa el darrer Espai d'Art de m1tv , i per l'altre , l'escrit que inicia la meva col·laboració al setmanari set30maresme. Una col·laboració d'aparició irregular en el temps, és a dir , quan hi hagi raó per fer-la, i en la que sota el títol de "Art a contrallum" intentarem oferir una mirada artística, més personalitzada entre l'autor i el comentarista .
YAGO VILAMANYÀ. PASSIÓ PER L’ESCULTURA
Fill de Ripoll i ciutadà de
Mataró, que és com ell mateix es defineix , estava destinat a ser artista ,
encara que sols fos per raons genètiques , essent com és fill de músic i
poetessa.
El seus treballs amb Josep
Viladomat i principalment amb Llorenç Cairó , de qui es considera deixeble , li
generen uns conceptes escultòrics que desenvolupa en plenitud. “No soc , ni vull ser, un escultor definit
com a clàssic o modern. Per a mi l’escultura és una recerca constant del món
interior i necessito que flueixi aquest aspecte intimista , en unes obres que
han de ser llegibles per tothom. Per això estic orgullós que el “Monument a la
sardana” de la Pça Sta Anna sigui l’escultura més dibuixada de la ciutat. I a
bon segur , la més “tocada”.
Ara , a Can Caralt de Llavaneres
presenta una vintena d’escultures definides com “orgàniques” . “He observat una pedra del camp, un tronc
d’arbre, un cargol de mar, un os ..., les
transformo tot cercant el món arquitectònic de la forma. No vull renunciar de
cap manera a la figuració, però aquesta no sempre ha de ser explícita. Picasso
no va renunciar a res.”
En Yago Vilamanyà defensa
aferrissadament aquesta ambivalència que conviu amb ell en el decurs de tota la
seva carrera. “ El que passa és que la
figuració sempre es considera com a concepte i no com interpretació. Llavors la
diferència amb el món abstractiu és fa molt gran, dons cada individu té el seu
genoma artístic particular . Per això ara no parteixo de les formes per fer-ne
abstracció. Ara ho faig al revés. Parteixo de la reinterpretació de les formes
vives. Per no dir que intento anar més enllà: Vull reinterpretar les coses”.
Un concepte que s’evidencia en
aquesta exposició, amb una aposta per el
que podríem definir com “abstracció
figurativa”, amb unes obres en les que l’accent està en la forma com a
eix comunicador , deixant a l’abast de cada visitant la lectura personalitzada , que en alguns
casos anirà per camins més referencials, mentre que per altres la força estarà
en l’estructura espaial destrament generada.
Una exposició que és un pas més
, i ben potent , en la densa carrera de l’artista. “ Hi ha artistes locals ,
comarcals, nacionals, internacionals i de Sotheby’s . ( Aquests generalment quan ja s’han mort) . Ni sé , ni
vull saber en quin nivell estic . Per mi triomfar en l’art és sobreviure de l’art.
I ho faig. A més, si les meves obres produeixen una comunicació artística, que
més puc demanar?. Per que per a mi l’art és procurar-me estudiar a mi mateix. I
en aquest camí son sincer fins l’absolut”.
Una sinceritat en la diversitat
que podem refondre tot confrontant dues de les seves escultures públiques a
Mataró, com ho son les de les places de Joan XXIII i de Sta Anna. Una
confrontació resolta amb nota per un artista amb lloc destacat en el nostre
Parnàs artístic més proper.
Yago Vilamanyà. “Escultures”.
Fins el 27 de maig de 2012.Museu Arxiu “Can Caralt”. Sant Andreu de Llavaneres .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada