NEGRE SOBRE NEGRE ( I )

Encara que la ment sàvia que va “omplir” els enllaços relacionats dels artistes que “pateixen” la mal anomenada realitat augmentada de l’exposició “Mar de fons” de Ca l’Arenas , és capaç de distingir diferents tonalitats de negre , enfonsant així , i del tot, el misteri de l’obra de Perecoll, qualsevol mindundi cromàtic sap que de negre sols n’hi ha un , que la resta son “grisos”, amb tota la gamma d’intensitats possibles.

Sap també ue l’aparença visual de varietat de negres està causada per elements externs , que com en el cas de l’art  serà la llum , el gruix i intensitat de la pinzellada , el seu gest , etc . Però d’una o altra manera el concepte serà el mateix , el de la potència cromàtica extrema d’aquest color.

Avui , a Mataró, tres columnes bàsiques per la ciutat com ho son Caixa Laietana , el Govern de la ciutat ( CiU) i el principal partit de l’oposició (PSC), presenten en la seva vessant cultural un negre intens damunt dels seus caps , el que conforma una negritud generalitzada que no permet auguris positius en cap dels cassos , fet que és greu i preocupant.

NEGRE

 

Un negre intens i brillant sembla surar per damunt de la Fundació Caixa Laietana després de la desfeta de Bankia. El bon intel·lectual que n’és en Jaume Boter de Palau encara corre esporuguit pel record de les seves paraules tot vaticinant un futur molt millor per la vessant social i cultural de la Laietana , després de la seva fusió.

Els dos Manuels pesants de Mataró ( Cuyàs i Mas ) iniciaven la reflexió a Twitter i Capgròs en prenia el relleu , tot després de l’anunci a primera plana de EL País de divendres tot anunciant la desaparició d e l’obra cultural de les caixes que conformen Bankia.

De moment el que declara la Fundació Caixa Laietana és que te romanent per tres anys , però amb això no es va enlloc i més després de la clatellada econòmica en sou , que significa la col·locació d’Ymbern al capdavant.

No hem d’oblidar que a més de la variada acció de suport , col·laboració i fiançament dels més diversos actes i activitats , la Laietana manté a Mataró tres pilars cabdals com son: La Biblioteca Popular , la casa Coll i Regàs i l’Ateneu.  Tres elements que son també pilars culturals per a la ciutat i per el desenvolupament cultural  i creatiu d’artistes i ciutadans.

Quin futur cal esperar?. Encara que de moment el color es com deia , negre molt intens , jo mantinc una petita esperança , i no per la pròpia Laietana i sí per efecte rebot.

Dic això ja que els dos pilars de Bankia ( Cajamadrid i Bancaja) han estat dos caixes d’una intensa activitat socio-cultural que a més i per les seves característiques i implantació , han dominat amb gruix i qualitat un bocí molt important del territori espanyol. La desaparició de la seva obra social i cultural seria equivalent al que succeiria aquí amb la desaparició del paper de la Caixa. Un impacte que difícilment podria ser assumit per els poders públics.

Aquí és on rau la possibilitat de trobar una escletxa en l’entramat de la nacionalització  econòmica per aconseguir que aquestes fundacions puguin al menys mantenir de manera menys precària , una activitat cultural que ara quan perilla valorem més que mai.

Una activitat que en el camp artístic , que és el que essencialment ens ocupa en aquets blog , ha tingut de fa molt temps , i manté malgrat les greus mancances i la manca de coherència i continuïtat , un nivell indispensable avui per avui a la ciutat . I més encara quan la nova disposició de la seva sala central a l’Ateneu ha revitalitzat aquest espai fins a nivells que prometien un futur altament esplendor.

Un negre potent que molt ens agradaria es diluís en la més esperançadora visió de la gama de grisos.

 ( .... continuarà )