Encara que la ment sàvia que va
“omplir” els enllaços relacionats dels artistes que “pateixen” la mal anomenada
realitat augmentada de l’exposició “Mar de fons” de Ca l’Arenas , és capaç de
distingir diferents tonalitats de negre , enfonsant així , i del tot, el
misteri de l’obra de Perecoll, qualsevol mindundi cromàtic sap que de negre
sols n’hi ha un , que la resta son “grisos”, amb tota la gamma d’intensitats
possibles.
Sap també ue l’aparença visual
de varietat de negres està causada per elements externs , que com en el cas de
l’art serà la llum , el gruix i
intensitat de la pinzellada , el seu gest , etc . Però d’una o altra manera el
concepte serà el mateix , el de la potència cromàtica extrema d’aquest color.
Avui , a Mataró, tres columnes
bàsiques per la ciutat com ho son Caixa Laietana , el Govern de la ciutat (
CiU) i el principal partit de l’oposició (PSC), presenten en la seva vessant
cultural un negre intens damunt dels seus caps , el que conforma una negritud
generalitzada que no permet auguris positius en cap dels cassos , fet que és
greu i preocupant.
NEGRE
Un negre intens i brillant
sembla surar per damunt de la Fundació Caixa Laietana després de la desfeta de
Bankia. El bon intel·lectual que n’és en Jaume Boter de Palau encara corre esporuguit
pel record de les seves paraules tot vaticinant un futur molt millor per la
vessant social i cultural de la Laietana , després de la seva fusió.
Els dos Manuels pesants de
Mataró ( Cuyàs i Mas ) iniciaven la reflexió a Twitter i Capgròs en prenia el
relleu , tot després de l’anunci a primera plana de EL País de divendres tot
anunciant la desaparició d e l’obra cultural de les caixes que conformen
Bankia.
De moment el que declara la
Fundació Caixa Laietana és que te romanent per tres anys , però amb això no es
va enlloc i més després de la clatellada econòmica en sou , que significa la
col·locació d’Ymbern al capdavant.
No hem d’oblidar que a més de la
variada acció de suport , col·laboració i fiançament dels més diversos actes i activitats
, la Laietana manté a Mataró tres pilars cabdals com son: La Biblioteca Popular
, la casa Coll i Regàs i l’Ateneu. Tres
elements que son també pilars culturals per a la ciutat i per el
desenvolupament cultural i creatiu d’artistes
i ciutadans.
Quin futur cal esperar?. Encara
que de moment el color es com deia , negre molt intens , jo mantinc una petita
esperança , i no per la pròpia Laietana i sí per efecte rebot.
Dic això ja que els dos pilars
de Bankia ( Cajamadrid i Bancaja) han estat dos caixes d’una intensa activitat
socio-cultural que a més i per les seves característiques i implantació , han
dominat amb gruix i qualitat un bocí molt important del territori espanyol. La
desaparició de la seva obra social i cultural seria equivalent al que succeiria
aquí amb la desaparició del paper de la Caixa. Un impacte que difícilment
podria ser assumit per els poders públics.
Aquí és on rau la possibilitat
de trobar una escletxa en l’entramat de la nacionalització econòmica per aconseguir que aquestes
fundacions puguin al menys mantenir de manera menys precària , una activitat
cultural que ara quan perilla valorem més que mai.
Una activitat que en el camp
artístic , que és el que essencialment ens ocupa en aquets blog , ha tingut de
fa molt temps , i manté malgrat les greus mancances i la manca de coherència i continuïtat
, un nivell indispensable avui per avui a la ciutat . I més encara quan la nova
disposició de la seva sala central a l’Ateneu ha revitalitzat aquest espai fins
a nivells que prometien un futur altament esplendor.
Un negre potent que molt ens agradaria es diluís en la més esperançadora visió de la gama de grisos.
( .... continuarà )
1 comentari:
Lamento ser un mindundi cromàtic, pero jo diria que de negres no 'hi ha tantsols un, de negres n'hi ha un i un altre i un altre i un altre i justament amb matisos...N'hi ha càlidsn no tant càlids, freds, més freds, gèlids... i no son grisos com tu els anomenes amic Pere, que continuen sent negres. El problema amb el color es de context, així els colors interactuen entre ells com també ho fan amb l'entorn.
Recomano fullejar els llibres de Josef Albers, justament sobre la interacció del color.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada